El primertuit es va vendre fa un any per 2,9 milions d'euros. Un NFT de la primera piulada de la història, un petit missatge del fundador de la xarxa social JackDorsey (@jack) que llegia just setting up my twttr – preparant el meu Twitter – va ser adquirit pel director executiu de l'empresa de blockchain BridgeOracleSina Estavi per l'equivalent a preus actuals d'uns 1.017 eth (Ethereum, la principal blockchain i criptomoneda en el mercat dels tokens no fungibles). El passat dia 13, el directiu va anunciar la seva intenció de vendre el token i donar la meitat dels ingressos assolits a una organització benèfica – uns 23 milions d'euros d'una transacció total de 46 MEUR, segons els càlculs del mateix posseïdor de la fitxa. En el temps que va durar la subhasta, l'oferta més elevada va ser de 0,9 eth, uns 277 euros, més o menys una deumil·lèsima part del preu de compra original – actualment, amb la subhasta oberta, l'oferta guanyadora és d'uns 3,3 eth, amb prou feines per sobre dels 10.000 euros.
L'enorme davallada en el preu de la transacció és cridanera, però una compra només no pot ser per si mateixa un indicador del declivi de l'interès comercial per l'entorn blockchain. Tot i això, aquesta anècdota s'afegeix a un reguitzell d'informacions que apunten cap a, com a mínim, un canvi de tendència pel que fa a l'atractiu de les tecnologies al voltant de la web3. Un recent estudi realitzat pel servei d'analítica de Google va registrar un descens en picat de les cerques als conceptes metavers i NFTs durant el primer trimestre de 2022. Després d'un pic a la tardor del 21, amb la presentació de Meta i l'anunci del metavers de Mark Zuckerberg amb més de 100 milions de cerques, durant els tres primers mesos del present curs, la retirada d'usuaris durant els tres primers mesos del curs la van deixar per sota dels 20 milions.
"El dels NFTs és un mercat obert i lliure que mostra les mateixes disparitats de riquesa que hi ha als mercats convencionals"
Hi ha, però, correlació entre interès i transaccions? Els punts on la recerca de les paraules clau relacionades amb l'economia de tokens són també els que es registra un major impacte econòmic a ethereum pel que fa a operacions d'adquisició d'aquestes fitxes. Així, segons les dades registrades pel portal Statista, entre mitjans d'agost i finals d'octubre de 2021 – el període d'ascens i de pic d'interès en el metavers segons l'estudi de la companyia d'Alphabet – es van registrar més de 800 milions de dòlars, uns 781 milions d'euros, en adquisicions de NFTs a Ethereum. La gran majoria d'aquestes compres es feien, de fet, en els mercats secundaris – és a dir, no eren adquisicions d'una fitxa recentment minted, o pujada a la blockchain, sinó una compra successiva. Durant el pic d'adquisicions, el setembre de 2021, les adquisicions secundàries més que quadruplicaven les primàries, amb 160 MEUR dedicats a NFTs recent generats i més de 640 MEUR per a tokens ja en propietat.
Val a dir, però, que en tant que les dades estudiades corresponen als 30 dies anteriors a la data estudiada, els pics d'adquisicions arriben per sistema entre una i dues setmanes abans dels pics de recerca – els inversors, doncs, arriben, segons les dades de Statitsta, abans que el públic general a aquests mercats. Des del pic registrat a la tardor de l'any passat, però – sempre segons les dades del portal – el descens ha estat sostingut, a un ritme semblant al de les cerques. Durant el mes de març d'enguany, de fet, les operacions d'adquisició d'NFTs van caure fins als 34 milions d'euros, la segons xifra més baixa dels darrers 12 mesos, just abans del punt més baix pel que fa a l'interès i les cerques en entorns en línia relacionats amb el web3.
Concentració de l'activitat
Des dels espais més defensors de la tecnologia blockchain, un dels principals arguments que es fa servir al seu favor és la descentralització. L'absència de servidors centrals, la refutació de les bases materials productives de l'economia digital, es presenta com una prova de la democratització de l'accés a la nova web – una web productiva que supera la 2.0, l'internet social. Tot i això, si s'observa la propietat i l'activitat en la compra i venda d'actius digitals en format NFT, es pot detectar amb claredat que la barrera d'accés quant a capital és prou alta perquè només un percentatge dels usuaris potencials pugui entrar-hi amb comoditat.
"El 90% dels NFTs que es venen no tindran cap valor d'aquí cinc anys. Hi ha milions de criptoactius, com hi havia milions de llocs web, i la majoria no funcionarà"
Com constata l'estudi per al 2021 de la plataforma Chainalisys, només el 5% dels comptes actius a OpenSea – un dels principals espais de compra i venda d'NFTs – generen el 87% dels flips (compres a gran escala de línies de tokens per a la seva venda posterior) i el 80% dels beneficis totals en els mercats secundaris. Aquest fenomen es repeteix també pel que fa a les col·leccions d'actius. Les línies més valuoses, generalment relacionades amb els principals inversors, també concentren la major part de l'activitat a OpenSea. Només 95 línies d'NFTs acaparen la meitat de totes les operacions de compra-venda, i el top-500 ocupa el 94% de l'activitat inversora i comercial en l'entorn dels actius digitals.
Quant a la propietat, la tendència és, si cap, encara més marcada. Segons un estudi del 2021 elaborat per la firma d'analítica d'actius digitals Moonstream, poc més del 16,7% dels propietaris d'un token d'aquest tipus controla una mica menys del 81% del total d'actius. A més, el valor dels NFTs en possessió i en circulació per part dels comptes amb més capital és substancialment superior del de la gran majoria de compradors. El 83,3% de totes les adresses controlen actius per valor de menys de 10 eth – més de 18.240 euros, una xifra considerable, però relativament testimonial en un mercat que s'han apropat al bilió de dòlars durant l'exercici 2022. Segons el report publicat per l'empresa, l'anàlisi "pinta el dels NFTs com un mercat obert i lliure que mostra les mateixes disparitats de riquesa que els mercats convencionals".
Diversos estudis al voltant d'aquest mercat mostren tendències a l'estabilització, amb tot. Al recent informe Mapping the NFT revolution, l'aposta és la d'una certa continuïtat, tot i que, com reconeixen els autors, la manca de predictibilitat dels preus fa que actualment les adquisicions siguin molt volàtils. En una entrevista a Bloomberg, el fundador de Coinbase Fred Ehrsam ja preveia que el mercat tendiria cap a una menor volatilitat. Això sí, ho faria – com va passar amb les empreses d'internet a principis de la dècada dels 2000 – a costa de la caiguda del valor de gran part dels actius que es mouen. "El 90% dels NFTs que es venen no tindran cap valor d'aquí a cinc anys. Hi ha milions de criptoactius, com hi havia milions de llocs web, i la majoria no funcionarà". La pregunta que cal fer-se en endavant és si, en un mercat tan altament concentrat com el dels NFTs, qui serà el que es trobarà amb actius sense valor – si serà, en definitiva, un fenomen generalitzat, o si afectarà només a la immensa majoria de petits propietaris amb inversions relativament modestes mentre que els grans comptes inversors es quedarà amb el 10% dels NFTs que, prenent com a certes les xifres d'Ehrsam, funcionin d'aquí a un lustre.