El BBVA veu "un cert canvi de model" en l'economia catalana als últims anys promogut pels serveis productius d'alt valor afegit, que inclouen àmbits com els serveis de comunicació, transports, serveis professionals, finances, assegurances i activitats de recerca. És una de les conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal 2026 del BBVA, presentat aquest dilluns a Barcelona. En concret, els serveis privats productius van incrementar el seu valor afegit brut (VAB) un 25,6% entre el 2019 i el 2025, molt per sobre de l'augment dels serveis personals (+12,4%) i els serveis col·lectius (+10,1%). A més, l'informe conclou que el Pla de Lleida va liderar el creixement de l'economia catalana durant el 2025, amb un augment del VAB del 3,7% interanual.
El reforç dels serveis productius se sustenta sobre l'augment d'exportacions de serveis no turístics, que ja equivalen al pes dels serveis turístics, segons ha explicat el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'estudi, Josep Oliver. "Això ho hem de saludar particularment, en un moment en què tenim certa angúnia pel fet que no acabem de millorar la productivitat, que no acabem de millorar el nivell de vida de la població", ha expressat l'expert. Els serveis productius han passat de representar el 23,8% del VAB terciari al 25,6% en els darrers sis anys.
El reforç dels serveis productius se sustenta sobre l'augment d'exportacions de serveis no turístics, que ja equivalen al pes dels serveis turístics
Durant l'any passat, el VAB aportat pels serveis productius va augmentar un 4,7%, per sobre dels serveis privats personals (+3%) i dels serveis col·lectius (+1,6%), i també més ràpidament que el conjunt de l'economia catalana (+3%). La construcció també va mostrar un comportament positiu l'any passat, amb un creixement del 5,1%, superior al 4,1% de l'any anterior. Per la seva banda, el sector primari es va expandir un 9,4%, després dels mals registres d'anys anteriors provocats per la sequera i l'encariment de matèries primeres.
En canvi, la indústria va moderar el seu creixement fins a l'1,5%, davant del 3,5% del 2024, i va quedar per sota de la millora general del conjunt de l'economia catalana. Les manufactures van avançar un 1,7%, mentre que els subsectors d'energia, aigua i reciclatge ho van fer un 0,5%.
La recuperació del sector primari impulsa el lideratge del Pla de Lleida
El lideratge del creixement del VAB l'any passat el va tenir el Pla de Lleida, especialment per la recuperació del sector primari. En aquestes comarques, el sector primari va créixer un 13,6%, com també ho van fer la construcció (+7,6%) i els serveis (+3%), mentre que la indústria es va quedar més enrere amb un increment més moderat del 0,9%. L'eix metropolità de Barcelona també destaca amb un creixement agregat del VAB del 3,1%, i es manté com a motor econòmic de Catalunya.
Els serveis van impulsar aquesta millora (+3,2%), sobretot pels serveis privats vinculats a l'activitat de les empreses (+4,5%). Per la seva part, el VAB de les comarques de Girona va avançar un 2,9%, impulsat pels serveis –sobretot pels productius–, i el de les comarques centrals va augmentar un 2,7%. En canvi, queden més enrere el Camp de Tarragona (+2,2% del VAB) per l'estancament de la indústria, les comarques de muntanya (+2%) i les Terres de l'Ebre (+1,3%), que se situen a la cua de tota Catalunya per la caiguda de la indústria energètica.
La demanda interna reforça l'economia
El factor que va impulsar l'economia l'any passat va ser la demanda interna, que va avançar un 4,1%, al mateix ritme que el 2024, tant pel consum com per la inversió pública o privada.
Una de les raons principals del creixement de la demanda interna va ser la forta arribada de persones estrangeres que es van incorporar com a nova força al mercat de treball i van compensar la caiguda demogràfica dels nadius, com també uns tipus d'interès baixos durant l'any passat per part del Banc Central Europeu (BCE) que van incentivar la inversió.
El creixement econòmic surt fora de l'eix de l'AP-7
Amb les dades dels últims anys, Oliver ha explicat que s'entreveu un canvi en la distribució territorial de les millores econòmiques a Catalunya. Històricament, ha detallat l'economista, el creixement econòmic es donava primer en comarques del litoral que envolten l'AP-7, mentre que aquestes millores després es traslladaven més lentament a altres territoris de l'interior.
S'està donant un cert "reequilibri territorial" en l'economia catalana, que té a veure sobretot amb la indústria agroalimentària, els serveis personals i els productius, segons Oliver
Tanmateix, Oliver ha destacat que als últims anys el creixement econòmic s'està concentrant "fora de l'AP-7", sobretot al Barcelonès com a motor econòmic, a més d'un "arc" que dibuixen el Gironès, el Pla de l'Estany, Osona o el Bages, entre altres comarques, zones que anteriorment solien trigar a agafar el ritme de creixement de la resta de Catalunya. El catedràtic emèrit ha afegit que s'està donant un cert "reequilibri territorial" en l'economia catalana, que té a veure sobretot amb la indústria agroalimentària, els serveis personals i els serveis productius.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat