L'economia catalana continuarà creixent aquest 2025 i el 2026. Així ho ha conclòs l'informe Situació Catalunya del BBVA Research, presentat aquest dimarts a la seu de l'entitat financera a Barcelona. L'estudi apunta a un augment del 2,6% del PIB català enguany -una dècima més que a l'Estat i el triple que a l'eurozona- i un 1,5% de cara al següent. Ho farà, a més, a partir d'un canvi de model. En paraules de Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, a Catalunya s'està produint una "transició cap a la demanda interna" des del turisme. És a dir, que el pes del turisme a l'economia del territori ha encetat una "desacceleració" respecte d'anys anteriors, quan va ser l'artífex de la recuperació postpandèmia.
Al costat de Cardoso ha comparegut José Ballester, director territorial del BBVA a Catalunya, qui s'ha limitat a concretar que l'increment previst està suportat per "la demanda interna, l'evolució de les exportacions, tant béns com serveis, i la recuperació de la producció industrial". Alhora, ha matisat que la taxa d'1,5% prevista pel 2026, és a dir, més d'un punt per sota del ritme actual, s'atribueix a factors externs com la "incertesa geopolítica" i la "feble recuperació que travessa Europa".
Aquesta "demanda interna" que tots dos directius han mencionat, i que tant ha aparegut en l'informe de BBVA Research, s'observa en el canvi de tendència de dos indicadors. "Anys enrere, allotjaments, viatges i transport eren els sectors de més creixement. Avui ho són la salut, supermercats i alimentació o grans superfícies", ha repassat Cardoso. Tots tres, àmbits molt associats a la despesa de les llars catalanes.
I és que, entre altres coses, l'economista ha destacat que hi ha dos fets convergents que expliquen aquesta transició: l'estabilitat de la inflació al voltant d'un 2%, juntament amb l'augment d'entre el 3% i el 4% dels salaris. "Tot plegat permetrà que les llars recuperin poder adquisitiu respecte a la pandèmia", ha analitzat.
Com a factors aliens s'ha de subratllar el descens dels tipus d'interès, una circumstància que els bancs ja van preveure com un estímul al consum. També la reducció del preu dels carburants i del gas, un to més expansiu de la política econòmica a Europa i una major capacitat de creixement del sector serveis. Aquest últim tret, l'informe el relaciona amb l'augment de la productivitat per hora treballada i amb la immigració.
"L'augment de preu és una espècie de discriminació", ha explicat Cardoso, que preveu que veiem un turisme de "més ingressos" en el futur a Catalunya
L'altra cara de la moneda és el turisme. Després d'estius de rècord tant en xifra de visitants com de despesa, sembla que aquesta escalada és a prop d'acabar. De fet, BBVA Research considera que ja hi ha hagut una primera desacceleració perquè s'ha arribat al màxim. No es frenarà, però, l'augment de la despesa per turista, precisament a causa d'aquesta potencial inaccessibilitat. "L'augment de preu és una espècie de discriminació", ha explicat Cardoso, que preveu que veiem un turisme de "més ingressos" en el futur.
Aquesta radiografia va molt en sintonia amb la del Gremi d'Hotels de Barcelona. A finals d'estiu passat, l'entitat va anunciar que tancaria l'exercici 2024 amb un rècord de facturació malgrat reduir-ne l'ocupació. La fórmula aleshores era la mateixa: passar del "turisme lúdic" al de negocis i grans esdeveniments. "El turisme que reps sempre està molt correlacionat amb el preu que ofereixes", va assegurar aleshores Jordi Clos, president del Gremi.
No obstant això, el canvi de paradigma previst no afectarà pas a la reducció de la taxa d'atur. De fet, si es compleixen les previsions de BBVA Research, la xifra podria escurçar-se fins al 8,5% de mitjana el 2026 i es podrien crear 155.000 nous llocs de treball entre 2025 i 2026.
Quins són els colls d'ampolla de Catalunya?
A finals de 2026, el PIB català podria superar en onze punts el registre de 2019. Però no tot són bones notícies. Cardoso també ha enumerat "certs colls d'ampolla" que poden alterar el creixement del territori durant els pròxims exercicis. Un d'ells és la caiguda en les vendes d’automòbils i la menor demanda des de destinacions clau com França, Alemanya i altres països europeus fora de l’euro. En termes nominals, les vendes a l’exterior en els primers quatre mesos de 2025 superen en un 35% les del mateix període de 2019 (31% a Espanya). En canvi, en termes reals, aquestes se situen tan sols 2,7 punts per sobre del nivell prepandèmia (-0,1% a Espanya).
D'altra banda, Cardoso ha advertit que existeix una "elevada taxa d'estalvi" per part de determinats sectors de la població. És a dir, ciutadans que senzillament no volen consumir més, tot i augmentar el seu capital. Es tracta, sobretot, de la franja a partir dels 65 anys. Un factor que pot frenar la mencionada transició cap a la demanda interna. "Hauríem d'estar observant un nivell més alt d'inversió", ha lamentat l'economista.
Com és habitual, l'habitatge també es troba entre les matèries suspeses. L'estudi creu que pot "limitar l’avenç de la demanda interna", perquè el desequilibri que hi ha a Catalunya és més gran que el que s'anota a l'Estat. El dèficit d'habitatges entre el 2021 i el 2024 va ser del 70%, és a dir, la tercera pitjor dada de tot el conjunt espanyol (només superada per la Regió de Múrcia i el País Valencià).
"L'habitatge és un producte que triga any i mig o dos a construir-se i ja sabem que la quantitat dels pròxims dos anys serà relativament insuficient per satisfer la demanda", ha avançat Cardoso
Entre altres aspectes, s'apunta a un ritme de visats d'habitatge menor respecte al de l'Estat: la millora catalana és d'un 11,2% enfront del 16,7% registrat al conjunt d'Espanya. En comparació amb èpoques de bonança al sector, el contrast encara és més gran. Entre 1995 i 2001 es van visar uns 63.000 habitatges anuals de mitjana. El 2024, la xifra va ser de 17.000 a Catalunya. En el futur més immediat no es preveuen grans canvis. "L'habitatge és un producte que triga any i mig o dos a construir-se i ja sabem que la quantitat dels pròxims dos anys serà relativament insuficient per satisfer la demanda", ha avançat Cardoso.
Finalment, la presentació de l'informe s'ha tancat amb un últim toc d'atenció: la despesa de la Generalitat. BBVA Research ha recomanat al Govern que "intensifiqui la seva política de control" davant "l'elevat nivell de deute públic", el qual actualment se situa al 29,7% del PIB del territori. Especialment, en un context en què l'augment dels ingressos serà més moderat. Són els deures a fer si Catalunya vol evitar l'estancament financer.