Ara fa uns mesos, En aquesta secció, explicàvem que en català, tal com ja s’havia fet anteriorment amb podcàsting, també s’ha adaptat el terme anglès podcast posant, en aquest cas, l’accent obert sobre la o, pòdcast, per tal de reflectir en la grafia la pronúncia plana que fem en dir aquest mot.
Quan parlem de podcàsting (de l’anglès podcasting) ens referim a la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió d’un pòdcast, és a dir, d’una emissió d'àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d'una sèrie, que podem reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l'ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.
De fet, quan escoltem un pòdcast el que estem escoltant és allò que diu, recita o canta el podcaster o la podcastera, és a dir, la persona que ha creat o que participa en el pòdcast. El terme català, adaptat de l’anglès podcaster, es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en enginyer | enginyera, forner | fornera, casteller | castellera, o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues com ara bloguer | bloguera, youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.
En l’àmbit dels mitjans audiovisuals la qualitat lingüística és un dels elements que, sense cap mena de dubte, repercuteix en la qualitat global del producte. Un bon contingut s’ha d’expressar a través d’una veu amb una dicció clara i una pronúncia adequada. I, per començar, res millor que reivindicar la bona pronúncia de l’activitat que defineix els podcasters i les podcasteres.
Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.