És cert que només les persones amb grans patrimonis poden fer un testament solidari? Fals. De fet, a Espanya, els testaments solidaris han aportat 54,5 milions d'euros al treball de les organitzacions no lucratives el 2023, cosa que representa un increment del 33% respecte de l'any anterior. En total, 582 persones van decidir destinar part del seu patrimoni a fundacions i entitats sense ànim de lucre després de la seva mort. Catalunya encapçala la llista de comunitats amb més testaments solidaris, seguida de Madrid, Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó, i Aragó, segons les dades proporcionades per la plataforma Haztestamentosolidario.org.
Aquesta tendència no es limita exclusivament a Espanya, sinó que també es pot observar en altres països. A escala internacional, l'augment dels testaments solidaris és evident. Per exemple, al Regne Unit, un 13% de la població havia inclòs una donació solidària en el seu testament l'any 2013, xifra que ha crescut fins al 21% el 2023, segons dades d'un estudi realitzat per les plataformes que formen part de Legavision, un grup de treball internacional dedicat als testaments solidaris. Els Països Baixos també mostren una tendència similar: el percentatge de persones que han inclòs una o diverses organitzacions en els seus testaments ha passat d'un 4% el 2017 a un 7% el 2023.
Catalunya encapçala la llista de comunitats amb més testaments solidaris
A Espanya, el 2023 va tancar amb un total de 742.123 testaments tramitats, la qual cosa representa un increment del 16% en comparació amb l'any anterior, així ho recull la plataforma Haztestamentosolidario.org. Haz Testamento Solidario és una plataforma creada el 2006 amb l'objectiu de proporcionar informació sobre herències i llegats solidaris. Entre les organitzacions que en formen part s'hi troben entitats reconegudes com Save The Children, l'Asociación Española contra el Cáncer, Amnistía Internacional, Amigos de los Mayores i la Fundación Josep Carreras, entre d'altres.
Més enllà de l'altruisme
El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ha destacat a VIA Empresa que hi ha principalment dues raons per a les donacions a ONGs. En primer lloc, aquestes contribucions no tributen, és a dir, no estan subjectes a l'impost de successions. En segon lloc, l'augment d'ONGs en els últims anys ha elevat la consciència humanitària entre les persones. Aquells que es troben al final de la seva vida poden veure en la donació a una ONG una forma de continuar millorant el món i perpetuar els seus valors.
En la mateixa línia s'expressa Andrés Robles, advocat expert en Dret Laboral i Civil, que ofereix assessorament legal personalitzat per a empreses i particulars a CDLegal. En una conversa amb VIA Empresa, Robles argumenta que "quan contribueixes econòmicament a aquest tipus de fundacions, no només estàs donant suport a una causa social, sinó que estàs generant ocupació i riquesa a llarg termini".
Aquestes contribucions no tributen, és a dir, no estan subjectes a l'impost de successions
En consonància amb això, Robles ha destacat que la irrupció de la covid-19 ha estat un impuls per a moltes persones que, enfrontant-se a la mort, ara consideren aquesta opció. “La pandèmia ha generat una reflexió sobre la fragilitat de les persones i la importància d'invertir en aspectes socials”, afegeix. D’altra banda, l’advocat expert en Dret Laboral i Civil ha subratllat que els canvis en l'estructura familiar, com la disminució del nombre de fills i l'augment de la població envellida, així com l'increment de la consciència solidària, influeixen en la decisió. “Un dels principals motius són els canvis en l'estructura familiar. Hi ha moltes persones grans que no tenen hereus ni descendència, i per això no volen deixar la seva herència a nebots o a persones amb les quals no tenen una relació estreta”, afirma.
Per a aquelles persones que tenen fills o filles, aquests tenen dret a rebre una part del patrimoni del progenitor, llevat que se'ls desheredi. A Catalunya, aquest dret, conegut com a legítima, correspon al 25% de l'herència, és a dir, a un quart del total dels béns, independentment de qui hagi estat designat com a hereu.
A Catalunya, aquest dret, conegut com a legítima, correspon al 25% de l'herència
En resum, amb un panorama demogràfic en transformació i l'increment notable de les herències destinades a ONGs a Espanya i Catalunya posa de manifest un canvi fonamental en les prioritats i valors de la societat. Més enllà dels incentius fiscals que poden motivar aquestes donacions, aquesta tendència reflecteix un desig de deixar un llegat significatiu i de generar un impacte positiu en un món que cada vegada reconeix més les problemàtiques de la desigualtat. No obstant això, aquest fenomen també representa un repte per a les formes tradicionals de transmetre la riquesa familiar, la qual cosa obre el debat sobre la necessitat d'adaptar el marc legal vigent en relació amb les herències.