Per a quan el bebè? Aquesta és una de les preguntes més repetides a una dona quan el rellotge biològic va en contra seva. Les dificultats econòmiques i laborals que pateixen els joves provoca la tardana emancipació de la unitat familiar, i com a conseqüència, si volen, formar una família. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2023 va arribar a la xifra més baixa de natalitat dels últims 28 anys en Catalunya.
A més, s'observa que la disminució del nombre de naixements va de la mà amb el retard en l'edat de la maternitat. Un indicador que reflecteix la tardança en la maternitat és el nombre de naixements de fills de mares de 40 anys o més, que ha crescut un 19,3% en els 10 últims anys. En termes relatius, mentre que en 2013 el 6,8% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, el 2023 aquest percentatge es va elevar fins al 10,7%, segons les últimes dades publicades per l'INE.
De la maternitat forçada a l'autonomia femenina
Per què la dona posposa la maternitat actualment fins als 40 anys o més? Per què estem a la cua de la fecunditat? Aquestes qüestions parteixen de la transformació del paper de la dona en la societat. És a dir, mentre que en el rol femení dins de l'estructura patriarcal tradicional tenir fills era fonamental, la dona avui dia posa per davant la seva formació i estabilitat econòmica.
"Amb 38 anys vaig decidir que seria mare, amb parella o sense ella. En aquest moment existia la possibilitat de ser mare soltera, però no estava en una situació econòmica molt pròspera", explica l'Alba a VIA Empresa, mare de dos fills per coparentalitat que ha demanat utilitzar un nom fictici per preservar la seva intimitat. Les famílies monoparentals solen tenir un poder adquisitiu més baix, ja que les despeses de l'economia familiar són assumits per un sol progenitor. Les llars monoparentals sostingudes per dones tenen un risc de pobresa que duplica al dels encapçalats per homes: un 52% enfront d'un 25%. Així ho indica l'informe Mare no hi ha més que una: monoparentalitat, gènere i pobresa infantil, elaborat per l'Alt Comissionat Contra la Pobresa Infantil a Espanya.
"Amb 38 anys vaig decidir que seria mare, amb parella o sense ella. En aquest moment existia la possibilitat de ser mare soltera, però no estava en una situació econòmica molt pròspera"
Coparentalitat, més enllà de les relacions sentimentals
L'Alba, amb la cerca d'una criança més econòmica i compartida es va inscriure en una plataforma digital de coparentalitat, una opció cada vegada més recurrent per a moltes d'aquestes dones. L'aparició d'aquestes plataformes com la catalana Copaping, fundada a Barcelona el 2021, ofereixen la possibilitat de trobar al futur pare o la futura mare dels seus fills o filles sense que sigui necessari mantenir una relació afectiva-sexual.
El terme de coparentalitat o paternitat compartida existeix en una parella separada amb fills o filles, ja que estan en una coparentalitat, és a dir, estan compartint la criança dels fills i filles. Però és un terme nou quant a establir un acord entre dues o més persones per compartir la criança d'un fill o filla en què no existeix cap relació sentimental. La diferència d'una criança compartida en pares separats i una família coparental, és que no existeix un divorci o una ruptura, la qual comporta una quantitat de situacions que poden d'alguna manera afectar els nens o nenes. Tot està acordat i planificat des d'un primer moment.
És un terme nou quant a establir un acord entre dues o més persones per compartir la criança d'un fill i/o filla en què no existeix cap relació sentimental
Copaping, l'empresa catalana que basteix ponts cap a la coparentalitat
Amb el lema L'amor és el que crea una família en Copaping donen l'oportunitat de crear una família a "persones heterosexuals, LGBTIQA+ i tot l'espectre de gèneres, sense necessitat d'etiqueta, amb un somni per complir", segons publiquen a la seva pàgina web. Per començar el procés de coparentalitat és necessari registrar-se en la plataforma i crear un perfil, de manera gratuïta. Però per tenir accés als diferents serveis com a missatges de forma il·limitada, s'ha de pagar una quota d'uns 15 euros mensuals, 69 euros bianuals o 99 euros anuals. A més, Copaping permet poder dur a terme un test de compatibilitat i tractes de criança per poder fer match amb el progenitor ideal i aconseguir arribar a un acord quant a les responsabilitats i obligacions de cadascun abans de l'arribada del bebè.
La plataforma fundada a Barcelona fa poc més de dos anys, compta amb gairebé 20.000 usuaris registrats. D'aquests, cal destacar la procedència dels usuaris que ocupen les cinc primeres posicions: Espanya, en primer lloc, amb el 23,8% dels usuaris, Colòmbia (19,3%), Perú (12,7%), Mèxic (10,8%) i Xile (8%). Per gènere i condició sexual, segons l'estudi Aliats amigables en la criança d'un nen, publicat en National Library of Medicine (NIM), la majoria (69,68%) dels participants eren solters, encara que significativament més homes homosexuals i bisexuals (15,36%) i dones lesbianes i bisexuals (11,55%) tenien parella en comparació d'homes heterosexuals (4,20%) i dones heterosexuals (2,12%), respectivament.
El Comitè Español de Bioètica (CBE), òrgan consultiu en matèria d'implicacions ètiques i socials adscrit al Ministeri de Sanitat, ha publicat un informe sobre el model de la coparentalitat. El document, titulat Sobre coparentalitat contractual prèvia a la concepció. Reflexions i recomanacions 2024, estableix nou recomanacions respecte de la coparentalitat. Crida l'atenció la quarta, ja que avisa que "en cap cas la lògica del mercat en la qual s'incardinen les agències intermediàries, segons la qual tot pot ser objecte d'intercanvi per un preu, ha de desdibuixar la responsabilitat parental ni convertir al fill o la filla en un bé de consum".