La Comissió Europea desplegarà un fons publicoprivat per evitar que empreses emergents del Vell Continent marxin a altres mercats com la Xina o els Estats Units. Segons han detallat aquest dimecres fonts comunitàries, l'instrument -que rebrà el nom de 'Scaleup Europe Fund'- disposarà de "desenes de milers de milions d'euros" i es posarà en marxa abans que entri en vigor el nou Marc Financer Plurianual europeu l'any 2028. "Això no pot esperar", indiquen les fonts, les quals estimen que el nou fons començarà a rodar a principis del 2026. Segons dades de l'executiu comunitari, la mesura pretén reduir les diferències entre la UE i els EUA, amb uns 27 que disposen d'un capital per invertir en startups set vegades inferior al de Washington.
Des de la Comissió Europea apunten que, a través d'aquest fons, s'adquirien participacions en empreses emergents europees "d'acord amb les lleis del mercat" i amb l'objectiu d'assolir "els retorns en la inversió més grans possibles".
La proposta anunciada aquest dimecres forma part de 'l'Estratègia Europea sobre Startups i Scale-ups', un paquet de mesures que pretén fer d'Europa "un millor lloc per començar i fer créixer empreses tecnològiques", tal com ha apuntat Brussel·les en un comunicat.
L'estratègia també està alineada amb la iniciativa més àmplia d''Escollir Europa', un projecte anunciat a principis de maig per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i que inclou -entre altres mesures- un paquet de fins a 500 milions d'euros entre els anys 2025 i 2027 per atraure investigadors a Europa enfront de les retallades a la recerca aplicades pel president dels Estats Units, Donald Trump.
Cinc àrees clau
L'estratègia per promoure les empreses emergents europees es resumeix en cinc àrees principals d'acció. Per una banda, l'executiu comunitari vol fomentar "un entorn favorable a la innovació". Dins aquest punt, Brussel·les proposarà l'aplicació d'un règim únic a tota la UE per a companyies emergents que reguli aspectes com el treball, la insolvència o els impostos, reduint d'aquesta manera les càrregues administratives i simplificant la regulació.
El segon punt se centra a impulsar un millor finançament per a les empreses. És aquí on entra en joc el fons publicoprivat que la Comissió Europea vol posar en marxa, juntament amb altres iniciatives com la Unió d'Estalvis i Innovació.
La tercera pota de l'estratègia es basa a facilitar l'expansió d'empreses -amb iniciatives que pretenen connectar universitats amb ecosistemes empresarials a tota la UE-, mentre que la quarta consisteix a atraure i retenir el talent.
La cinquena i última fa referència a un major accés per part de les startups a infraestructures d'alta tecnologia, un punt on Catalunya podria jugar un paper rellevant. Tal com es va anunciar el desembre passat, la Comissió Europea va escollir el Barcelona Supercomputing Center per liderar un dels set centres per impulsar la intel·ligència artificial a la Unió Europea. Amb aquesta designació, les instal·lacions proporcionaran accés a la gran potència informàtica que necessiten les empreses emergents, la indústria i els investigadors per desenvolupar els seus models i sistemes d'intel·ligència artificial.
Aprofitar les oportunitats
Pel vicepresident executiu de la Comissió Europea, Stéphane Séjourné, l'entorn econòmic a la Unió és "molt favorable a la creació i a la innovació", tot i que també ha subratllat la importància de reforçar la consolidació empresarial. "Avui es creen més empreses emergents a Europa que als Estats Units [...] però només el 8% de les empreses en creixement de tot el món tenen la seva seu a Europa", ha manifestat el dirigent francès.
Al mateix temps, Séjourné ha apuntat que, durant els últims 15 anys, gairebé el 30% dels unicorns europeus -empreses valorades en més de 1.000 milions d'euros- s'han traslladat fora de la Unió. "El repte consisteix a mantenir aquí a Europa les startups que han tingut èxit i que es troben en un període de creixement i necessiten finançament", ha apuntat.
Durant els últims 15 anys, gairebé el 30% dels unicorns europeus -empreses valorades en més de 1.000 milions d'euros- s'han traslladat fora de la Unió
I a parer seu, aquesta és una qüestió que cal abordar "a gran escala", deixant clar que el club comunitari "ha de ser capaç de proporcionar a tot l'entorn empresarial" un "finançament sòlid".