La Comissió Europea ha reservat 600 milions d'euros dins el programa d'investigació Horizon Europe per garantir l'accés a empreses emergents i personal científic a les futures gigafactories d'intel·ligència artificial que vol impulsar Brussel·les. La proposta presentada aquest dimecres per l'executiu comunitari forma part de l'estratègia batejada com a IA a la Ciència, la qual busca situar Europa "al capdavant de la recerca científica" en el camp de la intel·ligència artificial.
La iniciativa pretén complementar el macroprojecte de la Comissió que busca instal·lar entre quatre i cinc noves gigafactories d'IA a la UE. Dins els projectes presentats, l'estat espanyol ha presentat un consorci liderat per Telefónica i que s'instal·laria a Móra la Nova, que també compta amb el suport del Govern.
Si bé les candidatures de les gigafactories ja s'han donat a conèixer -se n'han presentat 76 a un total de setze estats membres- les converses entre la Comissió Europea amb els promotors i els estats implicats de cara a preparar la convocatòria oficial encara han d'iniciar-se. La previsió, segons l'executiu, és que la convocatòria definitiva s'obri a finals d'aquest 2025.
El projecte per a la construcció de fins a cinc gigafactories d'intel·ligència artificial a la UE respon a l'anunci que va fer la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, el febrer de l'any passat. En aquell moment, la dirigent alemanya va avançar que impulsaria un fons per mobilitzar fins a 20.000 milions d'euros -en finançament públic i privat- per convertir la UE en "una gran potència supercomputacional".
Sobre aquesta iniciativa, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Henna Virkkunen, ha detallat aquest dimecres des d'Estrasburg que la convocatòria sobre les gigafactories ja ha rebut inversions per un valor de més de 200.000 milions d'euros, multiplicant per deu la xifra que pretén mobilitzar l'executiu.
En el cas de les instal·lacions projectades a Móra la Nova, el govern espanyol preveu que la inversió publicoprivada necessària per tirar endavant el projecte ascendeixi fins als 5.000 milions d'euros.
Retenció de talent i adopció de la IA en el sector públic
Dins les accions emmarcades en l'estratègia 'IA a la Ciència', Brussel·les s'ha fixat com a objectiu doblar la inversió destinada a IA dins el marc de l'Horizon Europe fins als 3.000 milions d'euros anuals. En paral·lel, desenvoluparà l'estratègia Escollir Europa (Choose Europe), que inclou un desemborsament de 58 milions d'euros per atraure, formar i retenir "el millor talent científic" en intel·ligència artificial a la UE.
A banda d'aquesta estratègia, la Comissió Europea també ha presentat la iniciativa coneguda com a Aplicació de la IA, la qual pretén reforçar l'adopció d'eines d'intel·ligència artificial en diversos sectors públics, inclosos la salut, l'àmbit farmacèutic, l'energia, la mobilitat, la defensa o l'agroalimentació, entre d'altres.
Per completar aquest objectiu, l'executiu té intenció de mobilitzar al voltant de 1.000 milions d'euros. "Aquesta estratègia contribuirà a impulsar les capacitats de la UE per alliberar beneficis socials, des de diagnòstics sanitaris més precisos, fins a la millora de l'eficiència i l'accessibilitat dels serveis públics", resumeix la Comissió.
Segons ha especificat Virkkunen, tan sols un 13% de les empreses a la UE fan servir intel·ligència artificial en el seu dia a dia de forma habitual. Amb les iniciatives donades a conèixer aquest dimecres, la voluntat de l'executiu comunitari és elevar aquest percentatge al 75% de cara al 2030.
Promoció de les empreses europees per davant de les 'big tech'
Si bé el plantejament de la Comissió pretén reforçar l'ús de la intel·ligència artificial a tots els nivells industrials, la mesura no tanca la porta a cap empresa. Preguntada sobre un possible domini de les grans tecnològiques estatunidenques i xineses dins la iniciativa, Virkkunen ha comentat que buscarà encoratjar la participació d'empreses de la UE atorgant-los un tracte de favor en la contractació pública. "Per descomptat que no sempre disposem de solucions europees, però sempre procurem incentivar aquestes innovacions", ha assenyalat.
També sobre aquesta qüestió, la dirigent finlandesa ha recordat que la UE disposa de la Llei de Mercats Digitals, unes regles que han d'impedir que les anomenades big tech "abusin de la seva posició dominant en el mercat" i "bloquegin noves innovacions procedents del mercat europeu". En aquest sentit, considera que l'actual legislació es troba "en una bona posició" per "ocupar-se" d'aquest assumpte.