• Economia
  • La Cambra de Barcelona manté en l'1,8% el creixement del PIB, malgrat la sequera

La Cambra de Barcelona manté en l'1,8% el creixement del PIB, malgrat la sequera

El president de la Cambra, Josep Santacreu, ha expressat el seu suport a Grifols i ha lamentat la manca d’inversions per fer front a la sequera

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu | ACN
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu | ACN
Redacción VIA Empresa
Barcelona
01 de Febrer de 2024
Act. 07 de Febrer de 2024

La Cambra de Comerç de Barcelona ha elevat una dècima la previsió de creixement del PIB català del 2023, fins al 2,4%, i manté en l'1,8% les estimacions per aquest 2024, d'acord amb l'Informe de Conjuntura Catalana del primer trimestre del 2024, que ha presentat aquest matí a la seva seu. Les previsions de l'ens cameral apunten un any que anirà de "menys a més" pel canvi de política monetària i gràcies al bon comportament de la inflació, que s'anirà moderant, d'acord amb el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira

 

No obstant aquests "signes clars" que la inflació està controlada, el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics, ha deixat clar que "no serà un camí de roses". "Hi ha riscos i es podria descarrilar", ha advertit. En aquest sentit, la Cambra ha analitzat a la baixa la previsió d'inflació anual a Catalunya per al 2024 del 3,9% al 3,1% i ha apuntat, com a factors de risc, a la inestabilitat geopolítica, la sequera i la resistència a la baixa de la inflació subjacent.

En aquest context de moderació de les pressions inflacionistes, segons previsions de la Cambra, el consum de les llars també hauria de millorar progressivament, a causa de la recuperació gradual del poder adquisitiu de les llars (des del mes de març del 2023 el salari nominal ha crescut més que la inflació) i l’augment, tot i que més moderat que el 2023, de l’ocupació. A més, un factor addicional que hauria d’impulsar l’activitat els propers trimestres és la inversió pública, amb un avenç significatiu de la licitació d’obra civil (infraestructures viàries, ferroviàries, telecomunicacions, etc.), recolzada pel desplegament dels fons Next Generation EU.

 

El 84,6% dels fons Next Generation mobilitzats per l'Estat s'han destinat a inversió i no a augmentar la despesa corrent

Sobre els fons europeus Next Generation, Joan Ramon Rovira ha afirmat que el 84,6% dels fons mobilitzats per l'Estat s'han destinat a inversió i no a augmentar la despesa corrent, tot i que encara no s'estan traduint en un increment de la inversió productiva. El gruix dels recursos són transferències de capital a altres agents institucionals i econòmics per a la seva execució però l'"elevada complexitat burocràtica" està diluint el seu impacte.

De cara al 2024, la Cambra estima una moderació de sis dècimes del creixement de l'economia catalana fins a l'1,8%. "És una previsió positiva, està molt per sobre de la mitjana europea i per tant l'economia catalana no només es recupera i es reactiva, sinó que encapçala el creixement junt amb l'economia espanyola del conjunt de les economies europees", ha subratllat.

Un nou termini per a les cadires de plata

En la roda de premsa, el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, ha explicat que demanarà a la Generalitat que es reobri el període per ocupar les dues cadires de plata per part de les empreses interessades. Santacreu ha explicat que a principis de desembre van donar quinze dies perquè les empreses que volguessin ocupar una de les dues cadires de plata pel Ple ho demanessin, però, segons ha afirmat, cap de les interessades va tenir temps suficient per presentar-s'hi. Per això, ha anunciat que demanarà al Departament d'Empresa i Treball, com a òrgan tutelar, que autoritzi l'obertura d'un nou termini, ja que li consta l'interès d'algunes companyies per entrar al ple.

Actualment, el Ple de la Cambra disposa de dues cadires que poden ser ocupades per empreses que estiguin disposades a pagar fins a 75.000 euros anuals (durant quatre anys) per tenir veu i vot al Ple. A aquestes cadires, que anteriorment eren 14, se'ls coneix com a les cadires de plata. 

La sequera: “No hem après les lliçons”

El president de la Cambra ha lamentat també la manca d’inversions de les administracions per fer front a la sequera, tot just el mateix dia en què 202 municipis de Catalunya han entrat en fase d'emergència a causa de la sequera. Lamentant que no s'hagi "après de les lliçons", Santacreu ha demanat una solució amb dues perspectives, l'actual -la més urgent-, i una planificació a llarg termini. Per a fer-hi front, ha reclamat consens i compromís per part de les administracions i les empreses i ha lamentat que, l'estratègia de dessalinització "està bé però no és suficient". 

Santacreu, sobre l'estratègia de dessalinització: "Està bé però no és suficient"

Suport a Grifols i "màxima agilitat" a la CNMV

El president de la Cambra ha expressat el seu suport a Grifols després de l'informe del fons baixista de Gotham City i que ha fet perdre centenars de milions d'euros a la farmacèutica catalana la borsa. "Tots estem molt preocupats pels efectes d'algunes pràctiques inadequades de fons baixistes", ha assenyalat

També ha reconegut que el model baixista "no es pot qüestionar" perquè està autoritzat, però ha fet una crida a evitar a allunyar-se de pràctiques que "estiguin allunyades de l'ètica empresarial". Per això, ha reclamat "controlar i evitar" aquest model i ha exigit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) "màxima agilitat" perquè determini si hi ha hagut una mala conducta per part de Gotham City. "Hem de ser molt contundents amb aquest temes que poden afectar l'economia productiva", ha reblat Santacreu, que ha comentat que "des del primer moment" ha estat en contacte amb Grifols, de la qual ha destacat la seva posició de "lideratge molt rellevant a escala internacional".

Nomenaments de la Cambra, al territori

Paral·lelament l'entitat ha comunicat aquest dijous els nomenaments dels presidents/es territorials que va aprovar el dimecres a La Llotja de Mar. Els nous empresaris i empresàries que lideraran la corporació al territori durant aquest mandat són Ferran Andreu (Alt Penedès), Xavier Badia (Anoia), Carles Guilera (Baix Llobregat), Vicenç Hernández (Barcelonès Nord), Mercè Sallés (Berguedà), Xavier Montserrat (Garraf), Elisabet Parés (L’Hospitalet), David Anton (Maresme), Josep Pujadas (Osona) i Pep Garcia (Vallès Oriental).