A mitjans de gener es va celebrar a Davos, Suïssa, la 54a Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial, una trobada de cinc jornades que ha reunit gairebé 3.000 líders globals i empresarials, provinents de més de 80 països i que ha sigut clausurada, com cada any, pel professor alemany d’economia Klaus Schwab, de 85 anys, fundador i president executiu del Fòrum. Molt ha canviat, de fet, aquesta trobada al llarg d’aquest mig segle. I el mateix nom ens ho indica: la reunió de l’any 1971, la primera de totes, es deia European Management Forum, i va reunir 50 líders empresarials, provinents de 31 països. Ara, amb una ambició més global i política-econòmica, pretén donar resposta a problemes de caire global i ser un generador de noves idees i aliances per avançar en la recerca de solucions per al creixement mundial. El lema d’aquest any? Rebuilding trust, reconstruir la confiança. Molt encertat.
Enguany, la trobada a la localitat alpina de Suïssa s'ha vist eclipsada per tres grans temàtiques -la tecnologia, el canvi climàtic i la geopolítica (amb la decadència de la globalització)- i una principal solució: la confiança, necessària per combatre "l'actual onada de pessimisme" present arreu del món. La reunió, com és habitual, ha tingut moments estel·lars i, fins i tot, surrealistes, carn de mems, com el discurs de Milei, president d'Argentina, que s'ha compartit digitalment en anglès, amb la seva veu, malgrat que originalment el va fer en castellà. La màgia de la intel·ligència artificial. També la manifestació de Marlene Engelhorn, la multimilionària hereva d’una part de la fortuna del gegant alemany BASF, qui demanava a les administracions que facin que els rics tributin més del que ho fan actualment. De fet, el seu cartell de protesta deia, literalment, feu que els rics tributin” (tax the rich en l’original anglès). Com bé deia en Ganyet, "o l’1% s’ha adonat que el carro global va pel pedregar o estem parlant de la trollejada més gran de la història".
Maravillosa Inteligencia Artificial. El discurso de Milei en Davos, en inglés propio. pic.twitter.com/W6T7HERUYM
— Mauricio Ríos García (@riosmauricio) January 18, 2024
De fet, d'aquest 1% va parlar justament Oxfam al tret de sortida del Fòrum, aportant el ja esperat informe sobre desigualtat econòmica al món: Desigualdad SA. Quin percentatge de riquesa té aquest 1% més ric de la població? Segons Oxfam, i amb dades de Wealth X, té exactament el 43% dels actius financers de tot el món. La riquesa cada vegada es concentra en menys mans i, aquestes mans, a més, atresoren cada any més i més riquesa. De fet, la fortuna dels cinc homes més rics del món s'ha duplicat des del 2020, és a dir, en només tres anys. Aquestes cinc persones -bé, totes cinc són homes- tenen noms i cognoms ben coneguts per tots: Elon Musk (amb X i Tesla, entre d'altres), Bernard Arnault (empresari del sector d'articles de luxe), Jeff Bezos (Amazon), Larry Ellison (del sector del programari) i l'inversor americà Warren Buffett.
La riquesa cada vegada es concentra en menys mans i, aquestes mans, a més, atresoren cada any més i més riquesa
"Milers de milions de persones s'enfronten als efectes econòmics de la pandèmia, la inflació i la guerra, mentre les fortunes dels milmilionaris creixen desorbitadament", va denunciar Amitabh Behar, director executiu interí d'Oxfam Internacional, amb motiu dels resultats de l'informe. Perquè sembla que la relació entre els dos pols, el de la riquesa i la pobresa, és directament proporcional: mentre uns es fan encara més rics, els altres es fan també més pobres. De fet, l'ONG xifra que 5.000 persones s'han submergit en la pobresa des del 2020 i que, de fet, serien necessaris gairebé 330 anys per erradicar la pobresa a escala global.
Una de les propostes que ha presentat Oxfam, de fet, no difereix molt de la de Marlene Engelhorn. L'ONG apunta que un impost a la riquesa de fins al 5% als multimilionaris i milmilionaris podria recaptar fins a 1,7 bilions de dòlars anualment i això permetria que 2.000 persones poguessin sortir de la pobresa. Tax the rich.
I abans d'anar a les causes, però, aterrem també aquestes proporcions a Espanya, que no són tan radicals com al panorama mundial, malgrat que tampoc són bones. Segons l'informe que ha fet Oxfam sobre la desigualtat a Espanya, el 2022, la meitat del valor de la riquesa estava concentrada en un 10% de la població, i el 22% en l'1% més ric. A l'altra cara de la moneda, hi ha un 7% de la riquesa total d'Espanya que està distribuïda entre el 50% de la població.
A Espanya, la meitat del valor de la riquesa està concentrada en un 10% de la població
En resum, res de nou: els diners es concentren cada vegada en menys mans; i els motius ballen principalment entre dues realitats: la distribució de la riquesa i el poder dins de les empreses, però també el que fan aquestes després amb els seus beneficis, on entren en joc els caus fiscals.
Contrastos en els salaris i les retribucions
"Aquesta concentració de la riquesa ve, en part, perquè el benefici que generen les empreses es destina principalment a dividends i a millorar la remuneració dels alts directius", denuncia a VIA Empresa Miguel Alba Ruiz-Morales, responsable de Desigualtat i Sector privat a Oxfam Intermón i autor de l'informe, per assenyalar que aquesta tendència l'únic que provoca és "beneficiar encara més les elits econòmiques". L'afirmació la fa tenint en compte l'anàlisi que ha fet l'ONG de 50 grans empreses d'Espanya (moltes d'elles de l'Ibex-35, juntament amb altres amb volums de vendes similars), les quals la seva facturació representa el 56% del Producte Interior Brut de l'Estat i generen una ocupació d'1,9 milions de persones arreu del món (700.000 a Espanya). En aquest llistat d'empreses desfilen firmes ben conegudes com Grifols, Fluidra, Indra, Caixabank, Inditex o Iberdrola.
El llistat de les 50 empreses escollides per Oxfam
Acciona, Acciona Energia, Acerinox I, ACS, Aena, Amadeus, Applus, Banco Sabadell, Banco Santander, Bankinter, BBVA, Caixabank, Cellnex, CEPSA, CIE Automotive, Corte Inglés, DIA, Ebrofoods, Elecnor, Enagás, Endesa, FCC, Ferrovial, Fluidra, Gestamp Automoción, Grifols, Grupo Catalana Occidente, Grupo Nuevo Pescanova, Grupo San José, 1AG, Iberdrola, Inditex, Indra, Lab. Farmacéuticos Rovi, Línea Directa Aseguradora, Logista Holdings, Mapfre, Meliá Hotels Internacional, Mercadona, Naturgy, OHL, Prosegur, Red Eléctrica, Repsol, Sacyr Vallermoso, Siemens Gamesa, Sigma Alimentos Exterior SL (Campofrío), Técnicas Reunidas, Telefónica y Unicaja Banco.
Doncs bé, agafant dades del 2022 -any en què es va consolidar la recuperació econòmica després de la covid-19- els ingressos del conjunt d'aquestes empreses es van incrementar un 27% respecte a l'any anterior; amb les energètiques i els bancs al capdavant dels majors increments, al voltant del 40%. I, òbviament, aquesta pujada dels ingressos va derivar en un increment dels resultats d'explotació, d'un 23%, i en definitiva en un increment dels beneficis (abans del pagament dels impostos) del 16%.
I davant d'aquest increment dels beneficis de dues xifres, Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón, critica que aquest "no es traduís en un increment de l'ocupació". De fet, en aquestes 50 empreses el nombre de persones ocupades només es va incrementar un 0,1% en el 2022. Encara més, malgrat els beneficis, 19 d'aquestes empreses van reduir la plantilla aquell mateix any.
"L'increment d'aquests beneficis, de fet, es va traduir en generoses remuneracions cap als seus accionistes", afegeix Cortada. Concretament, els dividends d'aquestes 50 empreses repartits als accionistes al llarg del 2022 van sumar 24.311 milions d'euros, l'equivalent a la meitat del pressupost total d'educació pública a l'Estat. Respecte al 2021, la xifra suposava un increment del 26%. El percentatge, com ja veieu, s'assembla més al dels beneficis que al de la creació d'ocupació. Quines van ser les empreses del llistat que van pagar majors dividends? Inditex (3.740 milions d'euros), Iberdrola (3.200 milions) i BBVA (2.600 milions).
I hi ha més: la distribució dels increments salarials també té una influència directa en el repartiment de la riquesa. El salari d'aquestes empreses es va incrementar, de mitjana, un 8% en el 2022, xifra que no és molt elevada si tenim en compte que la inflació ho va fer un 8,4%. Però com a tota mitjana, hi ha dos extrems, o diverses realitats: a les posicions directives es va incrementar un 11%, a les intermèdies un 9% i a la resta del personal (operacions, oficials, administració...) un 6%. I potser ja comencen a ballar els números amb tanta xifra, però paga la pena exposar una més: en el cas dels membres dels consells de direcció, l'increment salarial va ser del 19%.
"Al final -conclou Alba- és una riquesa que s'extreu del que produeixen uns treballadors per beneficiar a uns pocs". Un exemple que ajuda a il·lustrar les conseqüències d'aquestes dinàmiques dins de les empreses en el repartiment de la riquesa al món és que, de mitjana, una persona que treballi a aquestes 50 empreses trigaria fins a 91 anys en guanyar el que el primer executiu percep en només un any.
Ja no són paradisos, sinó caus fiscals
Davant d'aquesta distribució intraempresarial de la riquesa -que podria tenir certa lògica- s'hi suma una altra realitat: l'evasió d'impostos. La contribució tributària seria un element clau per reduir aquestes desigualtats, però, segons critica Cortada, "la quantitat de beneficis d'aquestes empreses que s'acaben destinant a caus fiscals és descomunal". Caus fiscals? No li hauríem de dir paradisos fiscals? Segons Cortada, "amb el concepte de paradís, ho estem titllant d'idíl·lic, i això no respon a la realitat. Són amagatalls fiscals, llocs on s'amaguen els diners".
Cortada: "Amb el concepte de paradís, ho estem titllant d'idíl·lic, i això no respon a la realitat. Són amagatalls fiscals, llocs on s'amaguen els diners"
Els caus fiscals són jurisdiccions o territoris que han adoptat intencionadament marcs fiscals i legals que permeten als no residents -siguin persones físiques o jurídiques- reduir al mínim l'import dels impostos que han de pagar allà on realitzen una activitat econòmica substancial. Segons dades d'Oxfam, cada any 15.000 milions d'euros de beneficis d'empreses que haurien de tributar a Espanya acaben en caus fiscals, fet que provoca unes pèrdues fiscals al sistema tributari de 3.620 milions d'euros, el 15% de l'import que recapta l'impost de societats.
La tendència, però, era positiva en els darrers anys: des del 2015 el nombre de filials ubicades a caus fiscals per part d'aquestes empreses s'havia anat reduint de manera ininterrompuda fins al 2021. Però l'any 2022, aquesta tendència es va revertir i es van incrementar un 5%. Concretament, la meitat de les empreses que va analitzar Oxfam, en aquest cas 22 empreses (aquelles que han format part de l'IBEX 35 des de l'any 2009), havien incrementat la seva presència en aquests territoris en només un any. Quines es van ubicar al top 3 amb majors increments? Santander, BBVA i Ferrovial. I quines són les que tenen, en total, més filials ubicades a caus fiscals? Banco Santander (192), ACS (91) i Ferrovial, que repeteix al pòdium, amb 71 filials.
Cada any 15.000 milions d'euros de beneficis d'empreses que haurien de tributar a Espanya acaben a caus fiscals
Concretament, Ferrovial, ha ampliat la seva presència a caus fiscals un 31% des del 2015, segons l'informe d'Oxfam, "fet que sembla una estratègia deliberada i proactiva", denuncia Cortada qui, de totes maneres, apunta que "no podem afirmar de manera contundent que l'increment d'aquestes filials sigui per evadir impostos, però en veritat tot apunta cap allà. Estan buscant mesures mercantils més laxes".
Entre les mesures que proposa el dirigent d'Oxfam, destaquen dues: revisar a l'alça el llistat de caus fiscals al món -perquè creu que hi ha més que les oficials- i incorporar equips d'inspecció que detectin aquestes pràctiques.
Val a dir, però, -i així acabem amb una mica menys de mal gust a la boca- que aquesta dinàmica "no és gaire present a les empreses catalanes", explica Cortada. Al llistat de les 22 empreses analitzades per Oxfam, de fet, només apareix una catalana, Grífols, amb 25 filials, 17 de les quals estan a Delaware.