L’equilibri entre la feina i la vida personal continua sent un dels grans reptes actuals. Així ho reflecteix l’última enquesta sobre conciliació elaborada per InfoJobs a persones treballadores i empreses. Segons els resultats, un 35% dels professionals que han accedit a mesures de conciliació han patit conseqüències negatives. Això representa una mica més d’1 de cada 3 treballadors enquestats. A més, un 10% ni tan sols s’atreveix a demanar aquestes mesures per por a possibles represàlies.
4 de cada 10 infants i adolescents a Catalunya no participen en cap activitat estiuenca
Aquest 10% de treballadors que no sol·liciten mesures de conciliació per por de patir conseqüències negatives necessita alternatives reals. Ara, amb el final de curs escolar, molts pares i mares -que s’ho poden permetre econòmicament- ja han hagut d’assumir el cost d’un casal d’estiu per als seus fills, que no tornaran a l’escola fins a mitjans de setembre. Això suposa gairebé tres mesos sense activitat escolar, mentre que la majoria de progenitors, amb sort, només disposen d’un mes de vacances.
L’Enquesta de participació en activitats d’estiu 2022, elaborada per l'Aliança Educació 360, ja alertava de les profundes desigualtats en les oportunitats educatives durant els mesos d’estiu. Segons aquest estudi, 4 de cada 10 infants i adolescents a Catalunya no participen en cap activitat estiuenca. Aquesta realitat genera una bretxa d’oportunitats que afecta especialment els infants en situació de vulnerabilitat econòmica. En el cas dels nens i nenes de famílies amb menys recursos, la xifra s’enfila fins a 6 de cada 10 que no fan cap activitat d’estiu.
El cost dels casals d’estiu a Barcelona ha pujat un 20% en la última dècada
"El preu mitjà dels casals d’estiu per a infants i joves a la ciutat de Barcelona en horari de matí de 9 hores a 13 hores se situa actualment en 74 euros per setmana. Si es contracta la jornada completa, amb servei de menjador inclòs, el cost s’eleva fins als 132 euros setmanals". Així ho explica a VIA EmpresaAina Espona, coordinadora de la campanya de casals de la Fundació Pere Tarrés, qui assenyala un augment significatiu dels preus: “Fa 10 anys, el 2015, el preu del matí era de 54 euros i el de tot el dia, 110 euros”. Això representa un increment del 37% en l’horari de matí i del 20% en la jornada completa.
Espona (Fundació Pere Tarrés): “Fa 10 anys, el 2015, el preu del matí era de 54 euros i el de tot el dia, 110 euros”
Segons Espona, aquest increment de preus es deu principalment a tres factors. El primer és l’alimentació, que ha experimentat un augment molt significatiu. El segon és el transport, que també ha encarit els costos. I, finalment, el tercer factor és la revisió del conveni del lleure, que s’ha dut a terme al llarg d’aquests darrers deu anys. “Aquesta revisió ha suposat una dignificació de la feina en el sector i, en conseqüència, un increment salarial durant tot aquest període”, apunta Espona.
Els casals d’estiu de Barcelona solen tenir un preu més elevat que els de fora de la capital catalana
Com a curiositat, cal destacar que els casals d’estiu a la ciutat de Barcelona solen tenir un preu més elevat que els que s’ofereixen fora de la capital catalana. Segons Espona, hi ha una diferència significativa entre el cost dels casals a Barcelona i a l’àrea metropolitana en comparació amb els municipis petits i mitjans, on sovint és l’administració local qui subvenciona l’activitat. “El cost d’un casal en poblacions com Premià de Mar o Palafrugell pot estar parcialment cobert per l’ajuntament, i això fa que el preu final per a les famílies sigui més baix”, explica Espona.
En el cas de Barcelona, la situació és diferent. Sí que existeixen ajuts per a les famílies en forma de beques, però el model funciona per homologació. Les entitats s’adhereixen a una campanya de l’Ajuntament, que estableix uns preus màxims. "A partir d’aquí, les famílies que compleixen els criteris establerts tenen accés a beques per a dues setmanes, però no per a tot el casal. En canvi, en municipis petits i mitjans, les ajudes poden cobrir totes les setmanes del casal i tots els infants, en el cas de ser una licitació", apunta Espona.
Principals mancances: Baixa inversió pública
Segons l’informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya, presentat aquest darrer mes d’abril, una de les principals mancances en l’àmbit del lleure és la baixa inversió pública. Mentre que la inversió en educació escolar formal és de 5.223 euros per infant i any, la inversió destinada al lleure educatiu es calcula en només 217,5 euros per infant i any, és a dir, una quantitat aproximadament 24 vegades inferior.
L’estiu passat, 37.699 infants i joves van participar en les activitats de lleure organitzades per la Fundació Pere Tarrés. D’aquests, 6.734 van poder accedir-hi gràcies a una beca, cosa que representa gairebé el 18%. Segons les estimacions de la mateixa Fundació, aquest estiu la xifra de beques podria augmentar, arribant a prop de les 7.000.