Joan Castells és president i conseller delegat de Fiatc. De formació economista i actuari d'assegurances, Castells té una llarga llista de càrrecs en el seu currículum: vicepresident de Foment del Treball, president de la Fundació Fasi, membre del consell assessor d'Endesa, vocal de la junta de l'Institut d'Estudis Econòmics o fins i tot, vicepresident primer del Barça durant el mandat de Joan Gaspar. Rep VIA Empresa a la seu de Fiatc a La Diagonal seguint el protocol de seguretat: accés amb mascareta, comprovació de temperatura, una persona per ascensor i salutació a cop de colze. En aquesta primera part de l'entrevista, parlem del confinament, de la crisi sanitària i econòmica del coronavirus, de les assegurances, dels ERTOs i de l'economia de la vida o la vida de l'economia.
Com ha viscut el confinament?
Com tothom, ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies i fer vida a casa. El sector assegurador era essencial i he pogut venir al despatx i dirigir l'empresa des d'aquí juntament amb algunes persones del comitè de direcció, tècnics i administratius. El 95% del personal teletreballava per donar servei als nostres clients. Hem atès totes les necessitats asseguradores de grans empreses i petits negocis amb circumstàncies molt especials: sense activitat, reducció de primes, vehicles sense funcionar... En definitiva, vestits a mida per a cada circumstància per a gent que no podia pagar i els hi allargàvem els terminis i alhora preocupats per fer una bona comunicació.
Vestits a mida.
Sí, fins i tot es va haver d'organitzar un servei per a l'assegurança de salut amb visites telefòniques de metges perquè tothom que no podia anar a la consulta fos ben atesa amb quadres propis dels nostres especialistes. També hem patit la problemàtica de les residències amb mesures de prevenció del personal, material o EPIs per estar protegits. Hem reestructurat tot l'hospital i la clínica perquè es mantinguessin les distàncies i hi hagués la màxima seguretat possible. Veies gent que estava patint i els nostres metges i infermeres procuraven sumbinistrar tota l'ajuda necessària perquè patissin el menys possible però la solució no era deixar-los allà sinó que fossin atesos en un hospital.
"Hi havia algun polític que em trucava i els hi deia que estaven tractant la gent gran com a ciutadans de tercera"
Com ha canviat el coronavirus el sector de les assegurances?
Amb aquesta pandèmia s'ha atès l'esperança de salut o l'assegurança d'enterraments. L'assegurança en assistència de viatge ha caigut en picat, hem canviat amb el teletreball i també amb assegurances cibernètiques. El sector ha sigut prou professional i hem cobert allò que s'havia de cobrir, hem canviat les normes d'exclusions per cobrir circumstàncies molt especials.
Estem preparats per a un nou rebrot o una altra pandèmia?
Si ve una altra pandèmia pitjor, no sabem què passarà però estem mirant d'atendre aquesta i el sector assegurador està tecnològicament bastant més avançat si ho comparem amb la gran majoria d'empreses del país.
Fotografia d'Àngel Bravo
Hi ha hagut una bona prevenció i control de riscos?
Als màxims dirigents del país ens ha agafat una mica de sobte. Ho podíem haver previst millor? Sí i probablement s'haurien pogut prendre mesures molt abans. Si s'hagués tractat de forma preferent a la gent gran i amb patologies ja no per curar-los en un hospital sinó per prevenir tot allò que ha passat a les residències, hauríem evitat moltes morts.
Com?
Necessitàvem equipaments d'EPIs, les normes de no visitar els residents haurien hagut de ser-hi molt abans i fer proves PCR a tots els treballadors i a qualsevol persona que entrava en una residència. El virus no estava dins, venia de fora. Si això ho controlem, evitarem moltes coses. Per exemple, ara estem estudiant que si torna a venir un rebrot, la gent es quedi a les residències durant un temps i també hem de tenir els mitjans i fer les proves PCR. Un pròxim rebrot s'ha d'intentar resoldre així.
Què li deien des de la política?
Hi havia algun polític que em trucava i em demanava l'opinió i els hi deia que estaven tractant la gent gran com a ciutadans de tercera i que això els hi rebotaria. No se n'han volgut adonar i aquesta per a mi ha sigut el gran error a l'hora d'atendre el problema de la pandèmia. Hem fet el que hem pogut, altres països d'Europa han pres mesures abans i sobretot han tingut material. Vaig escoltar al ministre de Sanitat dient que farien grans estucatges de material, però si volies comprar EPIs i mascaretes no en trobaves o si les trobaves era a un preu impossible. Hi ha gent que ha fet l'agost.
"Si això dura massa, hi haurà moltes empreses que hauran de ser salvades amb molts diners dels governs i els bancs centrals"
Oferta i demanda, l'economia també a la salut.
Hi ha sectors estratègics com la salut i al final, els preus han d'estar controlats per l'Estat i tenir estucatge suficient per atendre-ho. Tant a les residències com a les clíniques els hi dic que tinguin estucatge sempre per a dos o tres mesos. Reposar a mesura que es gasta per no trobar-nos amb el mateix problema que abans. Va arribar quan semblava que mai arribaria. Un altre gran error de país: la falta de planificació en previsió de què podria venir tot això.
La crisi del coronavirus serà pitjor que la crisi econòmica del 2008?
I tant que pot ser pitjor! Si bé el resultat operatiu ha funcionat més o menys bé, hem d'invertir com a companyia asseguradora i d'assegurances de vida i estalvi en general. No ho podem tenir al banc perquè a banda que no rendeix, el nostre negoci està calculat amb taxes de descomptes i s'ha d'invertir. Tots estem invertits amb renda variable i sobretot amb renda fixa. La volatilitat en aquests moments... Quan va arribar la covid-19, els mercats i les accions van caure en picat. Tenim unes disminucions de valors dels nostres actius, el resultat del fons de l'empresa és positiu respecte al 31 de desembre de l'any passat però ha afectat al marge de solvència.
I els mercats?
Els mercats internacionals són menys rics que abans, els valors han caigut en picat i hi ha companyies, fons d'inversió i bancs que els ha afectat moltíssim. L'última crisi va ser motivada pel crèdit de les empreses, les hipoteques... Estem invertits en empreses que algunes se salvaran perquè són estratègiques com les aerolínies. Si això dura massa, hi haurà moltes empreses que hauran de ser salvades amb molts diners dels governs i els bancs centrals. Si alguna cosa vam aprendre de l'altra crisi és que els bancs centrals i la reserva federal dels Estats Units van haver d'actuar de pressa i corrents perquè l'economia no s'ensorrés. Ara, tenim un element estrany que ve de fora com si fos un alienígena que ens ha complicat la vida, però no es pot ensorrar l'economia ni els llocs de treball. Això només s'arregla creant diners que és el que estan fent els bancs centrals comprant deute i quan passi tot això ja veurem què passa amb tots aquests diners i si s'acaba condonant amb deutes públics o no.
Fotografia d'Àngel Bravo
“No ha de fer-nos por el deute, com diuen els grans gurus econòmics, que no oblidem que s’han equivocat en totes les grans crisis econòmiques dels últims anys”, assegurava recentment.
Durant la crisi de 2008 es deia que no es podien fer tractaments especials amb les solvències dels bancs i que no es podia comprar deute per part dels bancs centrals. Es va fer tot el contrari. Per salvar el món, s'ha de trencar l'ortodòxia. No hi ha cap inflació perquè aquests diners s'han d'utilitzar perquè la gent gasti. Sí que hi ha hagut certes inflacions en aquests moments amb els aliments i hi ha hagut supermercats que han fet l'agost. Però, en el conjunt de la compra no hi ha hagut aquesta inflació i mentre aquesta inflació no existeixi, el món tirarà endavant. La inflació pot interessar en algun moment perquè llavors el deute perd valor i es pot tornar més fàcilment però això serà conseqüència del que vindrà després. Hi ha una ferida molt oberta que s'ha de taponar i és que tanquin el mínim possible d'empreses. Teories a banda, es resol amb diners i no com diuen els gurús ultraliberals que tot ho deixen a la sort del liberalisme.
"Hi ha hagut polítiques fiscals expansives en aquest país que han fet riure"
Parar el cop amb liquiditat. A favor d'una política fiscal expansiva?
Sí, però ben controlada. Hi ha hagut polítiques fiscals expansives en aquest país que han fet riure. En una intervenció que vaig fer a la CEOE vaig parlar de la necessitat de protegir el medi ambient, però no només per la contaminació sinó també pel mal que està fent a les persones i a les coses. Les riades o el mal temporal han suposat un cost per a les assegurances, víctimes mortals, empreses i collites que han desaparegut. S'ha de treballar en la canalització de riades o en el clavegueram i s'ha de controlar des de l'Estat i des d'Europa d'on arribaran els diners, però no perquè algú comenci a malgastar-los. Han de servir per invertir, donar feina i que hi hagi conseqüències positives per a les persones i l'economia.
A Europa hi ha una unió monetària, però no una unió fiscal.
Aquest és un dels grans problemes, volem una Europa unida però no hi ha ni una Espanya unida perquè té diferents fiscalitats a les comunitats autònomes. Per a molts països sempre hi ha allò de perdre o no perdre la sobirania. Si no hi ha un acord, sempre serem diferents a Europa i això fa que els del sud no hi posin pegues però els del nord s'hi oposin. Europa encara s'ha de pensar molt per tenir una economia molt més harmonitzada.
Una de les principals lluites de la CEOE són els ERTOs. Fins quan s'han d'allargar?
Va haver-hi una picabaralla perquè eren fins al juny... Estic a la CEOE en nom de Foment del Treball i va haver-hi una posició més dura perquè creiem que per exemple, el sector hoteler no podia aguantar amb només ERTO fins al juny. Ara s'ha aconseguit que s'arribi fins al setembre i no sé si se seguirà prorrogant fins a finals d'any i per a períodes temporals com a les diferents fases de l'Estat d'Alarma o potser hi haurà un moment que es farà per sectors. Però, avui no té sentit que es pugui fer un ERTO dins el sector assegurador. Ni l'hem fet ni el necessitem i si pots aguantar, aguantes.
"Avui no té sentit que es pugui fer un ERTO dins el sector assegurador
Què més s'ha proposat des de la patronal?
S'han proposat moltes solucions i hi ha molta gent que té diners però s'ha de dir en què volem invertir. Potser es pot fer una obra pública que generi bons per finançar-se i nosaltres invertir-hi. Però, primer s'ha de fer inversió conscient que és necessària perquè té un rendiment directe o indirecte per a la societat i tindrà un retorn. Invertir és el millor per generar llocs de feina, que la gent pugui menjar i viure de forma correcta.