Som al mes d’agost, època de vacances i, naturalment, de càmpings, on Catalunya és també una potència. Parlarem dels càmpings del país, però com que és impossible fer-los sortir a tots, hem fet una petita selecció que intentarem que sigui significativa. Hem triat quatre establiments, més una multinacional que en té diversos al país.
Sovint s’esmenta com a millor càmping d’Europa el Vilanova Park, a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Està ubicat a l’interior, a certa distància de la platja (3 quilòmetres) i amb tots els serveis imaginables per a un establiment d’aquest tipus: parcel·les per instal·lar-hi tenda de campanya o rulot, cabanes mixtes (anomenades glamping), espai per mobilhomes i bungalows, piscines, supermercat, bugaderia, restaurant (premiat), lloguer de bicicletes i cotxes, i serveis mèdics.
Va obtenir la llicència el 1982 i va ser edificat sobre la finca Mas Roquer, que era propietat de la família Bultó. En l’actualitat supera les 34 hectàrees de superfície i bona part del seu èxit es pot atribuir al fet que és obert tot l’any i també a un conveni amb l’associació neerlandesa de viatgers.
L’empresa titular del càmping té el mateix nom que l’establiment turístic i està domiciliada a Barcelona, a la Ronda General Mitre. Els seus propietaris són José María RosellSaurina i els hereus de Terencia Casas Boladeras, i acostuma a facturar per sobre dels cinc milions d’euros. Al primer d’ells se’l pot considerar un prohom del món del càmping, perquè va ser president de la Federació Espanyola del sector durant un quart de segle, a més de ser-ne un pioner ja a les dècades dels seixanta i els setanta. Els propietaris fa més d’un lustre que tenen al cap obrir un càmping de luxe a la localitat veïna de Cubelles (Mas Guineu), atès que el Vilanova Park té escasses possibilitats de creixement de la seva superfície.
A la part sud del Golf de Roses, entre Empúries i Sant Pere Pescador, trobem La Ballena Alegre, que abans també estava a Castelldefels, fent companyia al mític Toro Bravo. Els propietaris són la família Arraut Amat, entre ells l’esposa de Xavier Trias Vidal de Llobatera, a través de la firma Camping Car, que té la seu a l’avinguda de Roma de Barcelona. Malgrat la vinculació històrica amb la família Arraut, al Registre Mercantil espanyol hi apareixen dues societats suïsses (ara en liquidació) com a propietàries de dos terços del capital de l’empresa. Precisament, l’actual responsable és el fill de la parella, Àlex Trias Arraut. Es tracta d’una instal·lació de luxe que factura normalment per sobre dels deu milions d’euros i que proporciona uns beneficis superiors al mig milió. Aquest càmping presumeix de disposar d’una zona d’aigües gens habitual en negocis d’aquest estil, a banda de tenir una molt bona oferta en restauració i botigues de diversos àmbits.
Darrerament, els propietaris han tingut molts maldecaps per culpa d’uns bungalows que van ser construïts aparentment sobre una zona no urbanitzable. El tema és en mans de la justícia i no sembla tenir bon pronòstic per a la família Trias-Arraut.
Aquest hivern es va saber que el càmping Sangulí, ubicat a Salou (Tarragonès, Costa Daurada) havia estat escollit el millor càmping de l’any a la categoria “familiar a prop del mar” en una elecció feta per ANWB, aquella associació neerlandesa que hem esmentat abans. La societat que el gestiona duu el mateix nom que el càmping, està domiciliada a Salou i és propietat d’una altra societat, de nom Servicios Turísticos Salauris 2008, que al seu torn pertany a Roca Musclera, SL. Al final d’aquesta cadena, trobem a la família Blasi, amos de tot l’entramat i un emblema del turisme a Salou. La facturació del negoci s’atansa als 15 milions d’euros, amb uns beneficis de prop de quatre milions.
Fa més de mig segle que el Sangulí funciona (des del 1972) i en l’actualitat sota un concepte de càmping tradicional més ressort. En els allotjaments, allò que convencionalment s’anomena bungalow, han anat un pas més enllà hi han creat diversos ambients geogràfics: Mediterrània, Àfrica, Carib i Polinèsia, més o menys com al seu veí Port Aventura. La resta de serveis -en una extensió de prop de 50 hectàrees- és de primera línia, com correspon a un establiment cinc estrelles.
La nissaga Isern també és una de les tradicionals del sector a Catalunya, avui encapçalada per David Isern Casanova, net dels fundadors d’un important complex del Pirineu. En plena Cerdanya trobem un conglomerat d’empreses dedicades al turisme, com són Hotel Muntanya Prullans, Camping La Cerdanya, Cal Janet i Super Cerdanya, sota la denominació, tot plegat, de Cerdanya Resort. Les arrels les hem de buscar a l’hotel, inaugurat el 1947. Addicionalment disposen d’una agència de viatges pròpia.
La part que ens interessa, el càmping, que té una facturació d’1,8 milions d’euros és ubicat en una arboreda amb vistes al Parc Natural Cadí- Moixeró i té una combinació de places convencionals amb bungalows. És d’unes dimensions menors als altres càmpings que hem vist abans.
Finalment, resulta interessant donar un cop d’ull a la multinacional francesa Cap Fun, que està força ben assentada a Catalunya: dels vuit càmpings que posseeix a la península, sis són al país. Són els següents: L’Alba (Creixell), Aube (Deltebre), Mirmanda (Cambrils), Montblanc Park (Montblanc), La Tordera-Nacions (Malgrat de Mar) i Serra de Prades (Vilanova de Prades). Els càmpings són una de les tres potes del negoci, que també té el segment de l’esquí i el que ells anomenen “allotjaments vocacionals”. A França, el seu territori natural, disposen de 170 establiments, però malgrat ser un grup tan voluminós, no deixa de ser una empresa familiar. El seu primer executiu (i propietari i fundador) és Pierre Houé, mentre que la facturació s’estima en uns 270 milions d’euros, tot i que l’opacitat de la companyia fa molt difícil trobar dades fiables.