Una inversió addicional de 950 milions d’euros en habitatge, 2.400 milions per als serveis socials, 900 milions més per a Rodalies, 2.557 milions d’aportació extra en educació i 5.000 milions per a la sanitat. Com seria una Catalunya amb 11.807 milions d’euros més per invertir cada any en l’estat del benestar? Segons un estudi elaborat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), aquests són els diners que necessitaria el territori per arribar a un cert nivell de qualitat dels serveis bàsics i que podria corregir, en part, amb un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. L’informe Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya? compara els recursos dels quals disposa la Generalitat per destinar a aquests sectors i els que té el País Basc, a més de calcular les inversions necessàries per arribar al mateix nivell de despesa.
“La distribució dels recursos és molt poc racional ara mateix; esperem que no es cronifiqui”, ha encetat la presentació virtual de l’estudi Joan B. Casas, doctor en economia i exdegà del CEC. Bona part de les mancances que presenta Catalunya pel que fa a les inversions en l’estat del benestar provenen del dèficit fiscal. La xifra consensuada amb altres agents econòmics és de 16.000 milions d’euros de diferència entre els diners que aporta el territori i els que rep de l’Estat. Aquest model de finançament suposa que Catalunya recapti 3.224 euros per habitant -la tercera comunitat-, però que només se’n quedi 2.664, el desè territori amb menys recursos.
Si Catalunya es regís pel règim foral del País Basc, cada any disposaria de 9.107 milions d’euros addicionals, segons el CEC. “Tot això té un impacte en el consum intern de Catalunya: ha crescut menys que en el conjunt de l’Estat”, indica Casas. L’anàlisi s’ha centrat en els sectors de salut, educació, habitatge, serveis socials, Rodalies i les pensions. Excloent les pensions, que depenen exclusivament de l’Estat i no hi ha règims diferenciats per territori, aquests representen un 75% de la despesa no financera del Govern.
Salut, educació i serveis socials, les principals despeses
Catalunya inverteix 1.432 euros per persona en salut. La diferència amb el País Basc és poca: allà la despesa per cap se situa en 1.753 euros. Ara bé, el Col·legi d’Economistes calcula que si Catalunya tingués el mateix model de finançament que el País Basc, disposaria de 2.400 milions d’euros més cada any per a sanitat. Però això no seria suficient per millorar la situació de les llistes d’espera, la sobrecàrrega de l’atenció primària i la manca de professionals de la medicina i la infermeria, entre d’altres. “Catalunya hauria de destinar 5.000 milions d’euros més a la sanitat per millorar tot això”, segons Albert Carreras, catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i autor de l’estudi.
En serveis socials, Catalunya inverteix 370 euros per habitant i Euskadi, 704 euros
La situació de l’educació és una mica diferent: la despesa a Catalunya per alumne és de 5.170 euros, mentre que la del País Basc és de 7.320 euros. Per revertir aquesta diferència i situar el territori a un nivell de qualitat similar, són necessaris 2.557 milions d’euros. Les mancances que el CEC identifica són la gratuïtat i cobertura universal de les llars d’infants, abaratir el cost de l’escola concertada, a més de completar l’oferta de la pública, millorar els resultats de l’ensenyament obligatori, reduir l’abandonament escolar i millorar la Formació Professional.
Els serveis socials són el tercer sector que hauria de disposar de més recursos extra, segons l’estudi. La situació en què es troba és similar a l’habitatge. La diferència amb el País Basc és molt rellevant: en serveis socials, Catalunya inverteix 370 euros per habitant i Euskadi, 704 euros. La situació, segons l’exdirectiu bancari i economista Josep Reyner, ha estat agreujada per la covid-19. Les llistes d’espera, les residències -principals colpejades per la pandèmia- i l’ajuda domiciliària són els aspectes per millorar que hi ha trobat el CEC.
Més habitatge social i un transport a l’alçada
El nivell de despesa pública en habitatge representa un 0,08% del PIB a Catalunya. Al País Basc, se situa en el 0,5%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 0,6%. Per equiparar el parc de d’habitatge social al nivell d’Euskadi, els pressupostos haurien de comptar amb una inversió extra de 950 milions d’euros durant 10 anys. “No és eficient fer una política d’habitatge a partir del control de lloguers, sinó que s’ha de situar habitatge social en el mercat, fet que impedeix bombolles immobiliàries i modula els preus”, segons Casas.
Les infraestructures són un altre dels temes pendents en la millora de l’estat del benestar a Catalunya. L’estudi se centra en les Rodalies, el servei més utilitzat i “la Ventafocs de les inversions”, indica Reyner. Mentre que els trens de curta distància de Madrid s’han emportat un 47,8% del total d’inversió estatal (1.760 milions d’euros), Barcelona s’ha quedat amb un 16,8% (620 milions). Per tal de modernitzar el servei i ampliar la xarxa serien necessaris 900 milions d’euros anuals més durant 10 anys.
La Generalitat no disposa dels recursos necessaris per assegurar el nivell de qualitat dels serveis bàsics de l'estat del benestar
Pel que fa a les pensions, la situació és molt similar a tot l’Estat, ja que el sistema és únic. “El dèficit estructural s’anirà agreujant a mesura que es vagi produint la jubilació de la generació dels baby boomers”, avisa Reyner. “En una Catalunya amb plena capacitat financera per utilitzar els seus recursos i amb capacitat per decidir sobre la direcció que ha de prendre la seva economia, les pensions estarien molt més protegides”, segons l’informe.
Entre els economistes que han participat en l’elaboració de l’informe, també hi ha Júlia Montserrat, doctora en economia i consultora de la xarxa europea de protecció social; Daniel Quer, coordinador del III Congrés d’Economia i Empresa del CEC; i Francesc Raventós, exdegà del CEC i expresident de consell general del Colegio de Economistas de España. La principal conclusió de l’estudi és que la Generalitat no disposa dels recursos necessaris per assegurar el nivell de qualitat dels serveis bàsics de l’estat del benestar.
Com s’aconsegueixen aquests diners? L’equip darrere l’informe ha volgut deixar ben clar que no s’inclinen per cap solució concreta. Tot i així, sí que admeten que “és obvi que el model foral té uns resultats molt lluny del model de finançament autonòmic”, segons Casas. Al cap i a la fi, Carreras assegura que “resoldre el crit de dolor que representen aquestes xifres està bàsicament en mans de l’Estat”.