Catalunya recupera la meitat dels fons fugits

Els dipòsits bancaris que van marxar durant els mesos previs i posteriors al referèndum del primer d'octubre del 2017 tornen lentament a entitats ubicades al Principat

Una de les urnes del referèndum del primer d'octubre | Lali Puig
Una de les urnes del referèndum del primer d'octubre | Lali Puig

Les cues en entitats bancàries de comunitats adjacents a Catalunya van ser habituals durant les setmanes prèvies i posteriors al referèndum del primer d'octubre de 2017. La pressió mediàtica, econòmica, empresarial i fins i tot reial va provocar moviments de seus socials i també moviments de fons bancaris fora del Principat. Milers de milions d'euros es van mudar, en tres trimestres van marxar 37.496 milions d'euros de sucursals catalanes. Aquest moviment va significar una patacada del 19,7% des dels 189.665 milions d'euros del juny del 2017 fins als 152.169 milions el març del 2018. Les darreres dades publicades pel Banc d'Espanya indiquen, això no obstant, que Catalunya ja ha recuperat la meitat dels fons que van marxar. La darrera dada corresponent al segon trimestre de 2019 eleva la xifra de milions en dipòsits catalans fins a 172.233 milions d'euros, incrementant el valor respecte del primer trimestre d'enguany, que va ser de 168.005 euros.

Més info: Por i amenaces a la Catalunya post 1-O

El pànic i la desinformació es van apoderar d'una quantitat de població que va creure que el corralito, la manca de liquiditat i que, en definitiva, els seus comptes corrents, d'estalvi o fons de pensions es volatilitzarien l'endemà d'una eventual declaració d'independència de Catalunya. Tal com defensa l'economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, "el diner és poruc i vol certesa i estabilitat", en aquell moment molta gent "sentien que hi podia haver un buit regulatori davant la incertesa". Per por de no saber com funcionaria el sistema financer o com a reacció ideològica.

Van marxar 5.000 milions d'euros en el trimestre previ al primer d'octubre, però la cosa va ser més greu els mesos posteriors: 31.399 milions d'euros van marxar i la cosa va seguir durant el primer trimestre del 2018. Els clients bancaris van considerar seguir les passes de moltes empreses que van endur-se la seu social a fora de Catalunya, pressionades per terra, mar i aire. Intervenció estatal, 155 i eleccions no van aturar la fuga de fons.

Aquests moviments bancaris no van significar cap canvi per a les entitats catalanes, ja que els clients simplement van obrir comptes mirall en altres comunitats, no en altres bancs.

Evolució estatal i catalana

Curiosament, al conjunt de l'Estat espanyol, el volum de milions d'euros en dipòsits bancaris va anar a la baixa des de principi del 2017 i fins al tercer trimestre d'aquell any. La suma total ascendia a 1.233 milions d'euros i la xifra va anar caient fins al darrer trimestre sumant 1.197 milions d'euros, amb una caiguda del 36%. De la mateixa manera, a Catalunya el nombre de fons també va anar descendint amb una retallada del 37,5%, una baixada molt similar a la del conjunt de l'Estat. D'aleshores ençà, la recuperació ha estat en el cas espanyol d'un 90%, sumant 1.287 milions d'euros, segons la darrera dada del Banc d'Espanya.

A Catalunya la recuperació ha estat gradual i des del terra del 2017, la xifra ha crescut fins a un 20%, fins als actuals 172,2 milions d'euros. Aquesta és, no obstant això, una xifra significativament inferior al darrer màxim registrat el desembre del 2009 amb 202,6 milions d'euros.

Més info: 1-O, el risc econòmic anunciat que no va ser

Ara bé, la cosa es va començar a revertir durant el segon trimestre del 2018, amb la constitució del Govern de Quim Torra. Els estalvis estan tornant a les sucursals catalanes i fins al juny d'enguany ja s'han recuperat més de la meitat del total de fons fugits. Aquest darrer trimestre Catalunya ha sumat 4.227 milions d'euros i ja suma 20.064 milions d'euros. La recuperació continua.

Amat és del parer que la recuperació total dels fons dependrà de la gestió del conflicte. Si bé fins ara no hi ha hagut gaire "diàleg", els fons han anat tornant perquè molts "no veuen la incertesa que van pensar o s'imaginaven". L'economista opina que si hi ha una bona gestió del conflicte, "si en algun moment hi ha una solució win-win tornaran tots els diners".

Fuga a altres CCAA

Tot i que el "conflicte" normalment s'associa a l'adjectiu "català", va ser la Comunitat de Madrid la més damnificada per aquesta fuga de fons bancaris durant la "tardor calenta" i els posteriors mesos. En termes absoluts la capital espanyola va ser la més damnificada. De juny a setembre del 2017 Madrid va perdre 5.327 milions d'euros en fons bancaris i fins que no es va reprendre la recuperació de fons el juny del 2018, de la capital espanyola van marxar 13.351 milions d'euros.

La gran beneficiada de la fuga de fons de Catalunya va ser, sense cap mena de dubte, el País Valencià. Des del segon trimestre del 2017 la xifra total de dipòsits ha anat en creixement. Des d'aleshores ha sumat 12.818 milions d'euros, marcant-se creixement intertrimestrals del 8% de manera sostinguda fins a sumar 110.760 milions d'euros en dipòsits ara com ara. Cal recordar que el Banc Sabadell va moure la seva seu social a Alacant el 5 d'octubre d'aquell any i CaixaBank la va traslladar a la capital del Túria el mateix dia.

Més info: L'impacte econòmic del trasllat de seus és zero

Aragó també va rascar part dels fons fugits i fins a finals del 2017 va sumar dipòsits. De fet la tendència a la comunitat aragonesa era a la baixa fins al març del 2017, quan va començar a incrementar els dipòsits. Va tocar sostre a final d'any i llavors va començar a caure de nou la xifra amb una retallada del 3% respecte al primer trimestre del 2019, segons les darreres dades.

Avui et destaquem
Comentaris