El Consell Regulador del Cava admetrà raïm del territori de la DO que no estigui registrat

A través d'un fons de provisió extraordinari, també es permetrà incrementar el percentatge de fruit premsat en un 7%

Detall d'un cep que només ha brotat parcialment degut a la sequera | ACN Detall d'un cep que només ha brotat parcialment degut a la sequera | ACN

La crisi de la sequera ha obligat al sector del cava a moure's. El Consell Regulador del Cava ha anunciat la creació d'un fons de previsió que admetrà raïm del territori de la DO que no estigui registrat oficialment. Això sí, continuarà prohibit l'ús de raïm de fora de la zona productora. La decisió forma part d'un paquet de mesures que també contempla un augment del percentatge de fruit premsat, que passa del 67% al 74%. A més, el ple també ha acordat que enguany el rendiment serà de 12.000 quilos per hectàrea de vinya, amb 3.000 quilos més si es destinen al fons de provisió.

El fons de provisió de garantia qualitativa va ser aprovat pel Consell Regulador al març, i ha estat aquesta setmana quan el ple ha perfilat com omplir aquestes reserves de futur. Tot i que prèviament pagesos i elaboradors havien mostrat posicions distants a l'hora de concretar el desplegament d'aquest fons, el president de la DO Cava, Javier Pagès, ha assegurat que les tres mesures acordades han rebut el suport unànime dels membres del ple. El fons serà individual per a cada celler.

Uns acords extraordinaris

Per una banda, els elaboradors podran omplir aquestes provisions utilitzant parcialment raïm de vinyes que actualment no estan registrades a la DO Cava, però que es conreen a la zona on s'estén el control del Consell Regulador -bàsicament, el gran Penedès, però també tota la resta de regions cavistes que hi ha arreu de l'Estat espanyol-. El vi que s'obtingui d'aquestes vinyes podrà ser com a molt el 15% del fons i es podrà emmagatzemar màxim durant un any. 

En segon lloc, el ple ha acordat que el raïm collit a la verema d'enguany es pugui premsar més del que és habitual. Si les darreres campanyes s'espremia el 67% del fruit, ara es permetrà arribar al 74%. Aquest 7% de diferència només es podrà fer servir per omplir el fons de provisions del celler, i tindrà tres anys com a màxim per consumir-se.

El vi que s'obtingui de les vinyes no registrades podrà assolir el 15% del fons com a màxim i es podrà emmagatzemar màxim durant un any

Finalment, pagesos i elaboradors han consensuat que aquesta verema el topall de rendiment de la vinya sigui els 15.000 quilos per hectàrea que ja es recull al reglament usual del Consell Regulador, però amb una diferència: com a molt per al premsatge d'enguany es podran emprar 12.000 quilos, i els 3.000 restants s'hauran de destinar el fons de garanties. Com en el cas anterior, aquest vi tindrà un màxim de tres anys d'emmagatzematge.

Mesures prèviament aplicades a altres DO

Pagès ha declarat a l'ACN que aquestes són mesures "necessàries" que "no es podien endarrerir més" davant els efectes de la sequera. També ha recordat que altres denominacions d'origen com La Rioja o el Champagne també disposen de fons de provisions i ha defensat que el Cava ho necessitava "com a eina estructural de futur". "Hem de proveir-nos d'eines que ens ajudin a lluitar contra el canvi climàtic per defensar una DO que és coneguda arreu del món", ha asseverat el president de la DO Cava, tot defensant que "cal protegir unes vinyes que marquen la singularitat del Penedès i que són el motor de centenars de pagesos i cellers".

Tot i haver acordat mesures sectorials, Pagès ha apuntat que la creació del fons de provisions és en paral·lel al clam que manté el sector cap a la Generalitat perquè faciliti infraestructures hídriques que garanteixin l'arribada d'aigua al Penedès per regar les vinyes i compensar la falta de pluges.

Més informació
La DO Cava registra unes vendes de 170 milions d'ampolles
El cava català: del prestigi al low-cost amb l'ombra del boicot
Avui et destaquem
El més llegit