"I tant que hem passat a l’ofensiva!". El secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Javier Pacheco, defensa, no sense orgull, el treball sindical de CCOO durant el seu mandat, els quatre anys que han transcorregut des de l’onzè congrés del sindicat al 2017. Aquest 2021, en el congrés número 12, Pacheco es torna a presentar amb un informe de resultats sota el braç que el secretari ha exposat com un èxit a l’Auditori del Parc del Fòrum. El congrés sindical ha comptat amb l’assistència, de forma presencial, de més de 700 persones, entre elles autoritats polítiques i empresarials del país, així com representants d’entitats i moviments socials actives a tot Catalunya.
En dades, no s’hi pot fer objecció: 7.500 nous afiliats en quatre anys, un 93% d’ells dones. Un creixement del 60% en l’afiliació de menors de 30 anys. CCOO es situa, a més, com el principal sindicat de Catalunya per representació en les eleccions als comitès d'empresa. Segons Pacheco, el bon resultat que presenta és una rúbrica per part dels treballadors del país. "L’ofensiva de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya – afirma el Secretari General – ha tingut el suport majoritari de la classe treballadora catalana". El repte, planteja la direcció sortint del sindicat, és mantenir l’ofensiva, i no només conservar les posicions sinó assolir-ne de noves, més ambicioses. "Amb les eines del sindicat – etziba Pacheco, engrescant l’auditori – es poden canviar les lògiques del capital".
Pacheco: "Amb les eines del sindicat es poden canviar les lògiques del capital"
Les autoritats presents han volgut donar fe de la feina feta per la Comissió. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat clara: "Si la resposta a la crisi del covid ha estat diferent a la que es va donar al 2008, és gràcies a la força, denúncia i organització de sindicats com Comissions Obreres". "CCOO – coincideix el conseller de Treball Chakir El Homrani – teniu una vocació de moviment sociopolític, sou referent". Les demandes cap al sindicat del futur proper, però, també han tingut presència. Tant Colau com El Homrani han apel·lat a la feina de concertació i mobilització del sindicalisme confederal per assolir fites com el conveni de treballadores de la llar de la OIT, o l’establiment d’un nou model de negociació col·lectiva i el retorn de les competències a l’autoritat laboral en termes d’EROs. Tot i aquesta complicitat oferida per les autoritats, Pacheco ha estat dur amb els representants electes. El sindicat, opina, ha estat treballant per la millora de les condicions dels treballadors mentre els polítics "porten anys parlant només cap a sí mateixos i en clau electoral".
El següent pas, pel que fa a la relació del sindicat amb les institucions, és l’establiment d’una "cultura de la concertació". La darrera dècada, lamenta Pacheco, els representants electes s’han acostumat a fer política sense els sindicats, i les agrupacions empresarials han defugit la seva tasca com a agent social. "Les patronals han assumit una funció de Lobby – acusa el Secretari General – i no saben quina és la seva funció com a agent social". No ha frenat la confrontació amb l’altra banda de la taula de negociació el fet que a l’auditori estigués present el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, i que Antoni Cañete, president de Pimec, hi hagi intervingut per videotrucada. Els tímids – quan no irònics – aplaudiments als representants empresarials validen les posicions del Secretari General.
Procés de feminització
La declaració sortint de l’onzè congrés de la CONC el va establir com un sindicat, oficialment, feminista. Aquesta decisió, que diversos representants electes i socials han lloat durant el congrés, ha tingut, segons el Secretari General, conseqüències orgàniques i estructurals per al funcionament de la comissió. "Podem declarar, després de les eleccions sindicals de tercer nivell, que el grup de secretaris i secretàries generals de Comissions Obreres a Catalunya és paritari sense necessitats de correccions de gènere". 6 dones i 7 homes ocuparan el lideratges de les agrupacions sectorials i territorials de la Comissió, fet que ha resultat, segons el sindicat, d’haver "obert a les dones els camins" dels òrgans de decisó i execució de l’organització.
La implantació de punts de vista feministes al sindicat ha afectat també, però, a l’acció laboral i les mobilitzacions. "Les manifestacions del 8M – reconeix Pacheco – han estat un punt d’inflexió pel que fa a l’adopció d’una perspectiva feminista al món del treball". El caràcter social del sindicat, i els nous tipus de mobilitzacions que apareixen amb l’adopció de perspectives com la feminista els obliga també a ampliar el repertori d’acció col·lectiva. El secretari és crític amb l’ús de la vaga com a eina concreta de mobilització en sectors fóra del món del treball, per considerar-lo limitat pel que fa als objectius finals. "Fer caure el patriarcat i el masclisme de la societat és una tasca – argumenta Pacheco – que transcendeix les eines del món del treball".
Pacheco: "Fer caure el patriarcat és una tasca que transcendeix les eines del món del treball".
La feina estrictament sindical de l'organització, la que es duu a terme als centres de treball, també s’ha vist afectada per l’adopció del feminisme a l’ideari del sindicat. L’adopció d’una defensa més expícita de les feines de cures, remunerades i no remunerades, adquirida de l’economia feminista ha fet que Comissions posi més émfasi en el l’organització de les treballadores de la llar. Segons Pacheco, dins el sindicat "s’han articulat" els espais de les treballadores domèstiques – espais, recorda, que generalment escapen de les lògiques clàssiques de l’organització sindical. Una tasca molt valorada pels representants polítics a l’acte, especialment per Colau, que avisa sobre les seves lluites: "Hem estat conscients durant la pandèmia de com eren d’importants les treballadores de la llar, però cada cop se’n parla menys: això no ho podem permetre".
Un sindicat en renovació digital
Les noves formes d’organització del treball exigeixen noves formes d’acció col·lectiva. Els riscos per als treballadors de l’economia de plataformes, especialment pels repartidors d’aplicacions com Glovo o Deliveroo, són molt diferents que els que pot patir un treballador fabril o un oficinista. Una de les intervencions del vespre ha estat, en aquest sentit, molt contundent. Una treballadora de Glovo afiliada a CCOO ha expllicat les condicions a què els subjecta la plataforma. "No se’ns han proporcionat EPIs durant la pandèmia, no tenim dret a festius i el nostre salari està molt per sota de l’SMI", ha narrat la treballadora, de la que només s’ha pogut veure una dessuadora amb caputxa. La rider ha preferit mantenir l’anonimat, atès que no seria el primer cas d’acomiadament d’un treballador de plataforma per participar d’activitat sindical.
Pacheco ha estat molt contundent pel que fa a la tasca sindical en aquesta nova economia. "El sindicat estarà sempre davant d’aquells que volen imposar l’esclavatge modern". La digitalització de l’acció sindical passa per transcendir, diu Pacheco, les parets d’un entorn laboral que les empreses, especialment les més depredadores, han sobrepassat fa temps. L’exemple a seguir és, precisament, el del treball domèstic. "Les relacions amb les agrupacions de riders tindran tant d’èxit com les de les treballadores de la llar", augura el Secretari General.
Va morir Manuel Fernández Márquez
"La cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini", deia Montserrat Roig. Comissions Obreres ha recollit al seu congrès aquest guant, amb actuacions i propostes culturals que han acompanyat els actes sindicals, i que han remarcat la rellevància de la memòria en la tasca sindical. La conductora dels espais culturals del congrés, Cristina Rodríguez, de la federació d’educació, deixa clara la posició del sindicat en aquest aspecte: "triem cultura com a eix vertebrador de la societat, i l’hem de donar la importància que es mereix". L’ha acompanyat Esteve Bosch, sanitari i poeta, que ha recordat l’assassinat del treballador de la construcció Manuel Fernández Márquez a la vaga de 1973 per les autoritats del tardofranquisme. "Si alguna cosa caracteritza la classe treballadora, és la memòria", afirma Bosch.
El sindicalisme, lligat amb aquesta proposta cultural, es converteix en una qüestió, també, d’identitat. El mateix Bosch ha fet una relectura del vell qualcuno era comunista, sota l’allargada ombra de Gaber, en què ha recollit, en forma de prosa recitada, les implicacions personals de la militància sindical. L’actuació de la Balkan Paradise Orchestra també ha animat el congrés amb els sons que Battiato ballà a ràdio Tirana. Per estirar la connexió, un congrés i un discurs que en què Comissions ha mirat a les institucions amb el regust d’aquell di una cosa di sinistra que lamentava Nanni Moretti, sembla fer bona aquella frase atribuïda a Josep Pla que deia que Catalunya és, també en el seu moviment obrer, la província més occidental d’Itàlia.