L'oasi comercial de Lleida

La segona capital de província més poblada de Catalunya, amb un dels eixos de botigues per a vianants més llargs d'Europa, no disposa de cap centre comercial malgrat les 'fuites' dels lleidatans per realitzar les seves compres

eix comercial
eix comercial

Amb més de 137.000 habitants, Lleida és la segona capital de província més poblada de Catalunya, només superada per Barcelona. El seu Eix Comercial, que s'estén per una superfície de 3,5 quilòmetres, és un dels més llargs d'Europa per als vianants. Aquest està format per uns 400 comerços, la majoria d'ells pertanyents a franquícies. Tot i aquests elements, la ciutat no té cap gran centre comercial. Aquest escenari es dibuixa en un context on el 80% dels lleidatans abandonen la capital per realitzar les seves compres, especialment del sector de la moda i de la llar. Les xifres formen part d'un estudi que va encarregar la Paeria per detectar si es produeixen fuites comercials.

Malgrat que aquesta necessitat sempre ha estat present, la manca d'un acord entre l'Administració i els botiguers de l'Eix Comercial ha endarrerit el procés. De fet, l'any 2016 ja es va celebrar un ple monogràfic a l'Ajuntament de Lleida sobre el model comercial. Ara sembla que el consens s'articula entorn del Pla de l'Estació, una zona comercial de 60.000 metres quadrats, que preveu dos edificis (un a cada costat) de les terminals de l'estació de tren. La iniciativa es va paralitzar l'any 2010 per la crisi i la manca de finançament.

Compatibilitat amb el petit comerç

"L'oferta dels centres comercials a Lleida no existeix". Amb aquestes paraules, l'alcalde, Fèlix Larrosa, defensa i justifica el desenvolupament de Torre Salses, una altra zona comercial prevista als afores de Lleida, entre els barris de La Bordeta i Magraners. La Paeria ja ha signat el conveni amb Eurofund, l'empresa promotora del complex. Larrosa insisteix que "no ens podem permetre continuar amb una fuita comercial i que els ciutadans marxin a buscar fora les grans superfícies". L'alcalde no creu que la instal·lació d'una superfície d'aquestes característiques perjudiqui el petit comerç. A més, garanteix que els impostos que pagui aquesta nova superfície es destinaran a millores pel comerç local.

Larrosa: "No ens podem permetre continuar amb una fuita comercial i que els ciutadans marxin a buscar fora les grans superfícies"

Aquestes suposades bondats de la iniciativa no les contemplen igual ni l'oposició ni les associacions de comerciants. Les crítiques es concreten fins i tot amb la forma en què s'ha formalitzat el contracte de compravenda. El diputat d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats per Lleida, Jaume Moya, alerta de determinades zones fosques a l'operació. "La Generalitat i el Govern de l'Estat s'han desentès de les vinculacions d'Eurofund, l'empresa promotora de Torre Salses, amb paradisos fiscals". Moya recorda que la Sareb, el banc dolent, està incomplint el seu codi deontològic. "S'està reforçant l'opacitat, l'afectació al patrimoni públic i s'està fent còmplice d'una requalificació urbanística". La mateixa Paeria va aprovar en un ple el juliol del 2018 una moció en la qual es rebutjaven "les operacions realitzades amb firmes radicades o que col·laborin amb paradisos fiscals".

A l'espera del Pla Urbanístic

L'altre projecte comercial pendent a la ciutat de Lleida és el de Carrefour. La companyia va anunciar a mitjans de l'any 2017 la seva intenció d'obrir un centre comercial en uns terrenys de la seva propietat a la Ll-11, una via de circumval·lació de Lleida. La proposta inclou un hipermercat de 8.000 metres quadrats, unes 100 botigues, restaurants i cinemes. Està previst que creï 5.000 llocs de feina.

El passat mes d'octubre, notant-se perjudicada per la lentitud administrativa de la Paeria per tramitar els permisos, Carrefour va presentar al·legacions al Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM). La companyia considera que el futur POUM afavoreix l'impuls del Pla de l'Estació. En aquell moment, l'alcalde de Lleida va assegurar que "Carrefour no tenia el suport institucional necessari".

Més info: Estem preparats per no deixar morir el ‘retail’?

En la darrera versió del POUM, la Paeria ha fet uns retocs per no vetar la presència de Carrefour a la Ll-11. Tot i que no reconeix de forma explícita el seu projecte, deixa la porta oberta al seu desenvolupament. Malgrat això, l'actual equip de govern encara no ha pogut tirar endavant el nou POUM.

Suports al Pla de l'Estació

Les patronals, com la Cambra de Comerç de Lleida, la Federació de Comerç (Fecom) i PimeComerç donen suport al Pla de l'Estació, la iniciativa comercial prevista al costat de l'estació de tren. En un comunicat conjunt, creuen que "generaria més sinergies i permetria dinamitzar l'Eix Comercials i els barris perifèrics de Pardinyes i Balàfia".

A l'espera que es conformi un govern local a Lleida després de les eleccions municipals del 26 de maig, un dels primers reptes amb els quals es trobarà el nou equip és la definició d'un model comercial per a la ciutat. Potser està més a prop el moment en què Lleida deixi de ser un oasi.

Més Informació
Grans superfícies vs. petit comerç: quan la mida no importa
La batalla (perduda?) del comerç de barri contra Amazon
Lleida posa en marxa una oficina per atreure inversions al territori
Avui et destaquem
Comentaris