Més enllà de la presència del líder del Kremlin, Vladímir Putin, a la Cimera de Johannesburg del 24 d’agost del 2023, tothom estava pendent de les conclusions a què arribaria la Cimera. Alguns ja esperaven notícies sobre la creació d’una nova moneda que rivalitzés amb el dòlar, altres l’aparició d’una plataforma digital entre els seus membres per poder fer els pagaments entre ells i evitar el bitllet verd. Moltes expectatives fins a veure l’ordre del dia dels temes a tractar que començaria a suposar un aterratge suau a la realitat.
Els uneix una cosa molt poderosa que va néixer el 1944 amb la signatura de l’acord de Bretton Woods on s’establia el dòlar com a moneda de transacció internacional. Tenia tot el sentit que la potència guanyadora imposés les seves regles de joc durant dècades, però el Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica d’avui tenen poc a veure amb el que van ser a finals de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, només els cinc països tenen el 40% de la població mundial i el 20% del flux comercial internacional. Poca broma. Tenen un pes creixent que no es tradueix en un paper institucional i monetari de caràcter global proporcional. Estan farts de finançar als Estats Units havent de comprar dòlars i haver de guardar-los com a divisa de reserva. Aquest és, doncs, el seu objectiu compartit: trobar una alternativa al dòlar. Desdolaritzar-se.
Si mirem la seva composició veiem règims força diferents, des de democràcies consolidades com la Índia, el Brasil o Sudàfrica a estats autoritaris com la Xina i Rússia. Un matrimoni de conveniència. Tenen rols diferents a les seves regions i acords amb Occident, especialment els Estats Units, que s'assemblen ben poc entre ells. Tenim doncs un club que s'aguanta amb fils tret de la seva voluntat de plantar cara al gendarme del món i desempallegar-se de la seva moneda. El que també té clar aquest club és que necessita créixer per guanyar pes i poder davant el germà gran però els criteris de selecció no són compartits. Els interessos geopolítics i els règims de llibertats respectius no ho fan fàcil. El primer bloc invitat recull països com Argentina, Egipte, Etiòpia, Iran, Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units i en tenen 22 més que han demanat la seva inclusió, entre els quals trobem Cuba i un bon nombre de països africans. Quan s'incorpori el primer bloc, el seu pes creixerà notablement amb un 36% del PIB mundial, un 47% de la població, el control del canal de Suez i el 80% de la producció de petroli del món.
Els BRIC tenen un pes creixent que no es tradueix en un paper institucional i monetari de caràcter global proporcional. Estan farts de finançar als Estats Units havent de comprar dòlars i haver de guardar-los com a divisa de reserva
Les xifres impressionen tant com l'aiguabarreig dels seus perfils i justament això és el que fa que aquest club no pugui créixer i avançar ràpidament. Saben el que volen, però no saben com aconseguir-ho. Els màxims representants dels estats i dels governs participants clamen en públic demanant als seus ministres de finances i governadors dels bancs centrals que trobin una solució conjunta per desplegar-la com més aviat millor, una nova arquitectura financera mundial que doni estabilitat, seguretat i confiança als mercats. Quasi res veient alguns dels socis i com se les gasten internament i exteriorment. Demanen uns atributs estructurals que ben pocs practiquen als seus països i així ho veu la resta del món que continua considerant que les seves divises son poc fiables i, per tant, no són acceptades pels intercanvis internacionals.
Per aconseguir el que tots ells volen han de passar per l'adreçador, és a dir, renunciar a la sobirania monetària actual per delegar-la o bé a un banc central de nova creació amb tot els que això comporta o delegar-la en un dels bancs centrals dels cinc membres fundadors i utilitzar la seva divisa (Renminbi, Rúpia, etc.) cosa encara més inviable.
Abandonar la sobirania monetària ja sabem que és a Europa, el cost que ha tingut i la complexitat de la seva implantació entre països amb forts lligams polítics democràtics i amb voluntat de construir una identitat comuna europea, que poc té a veure amb els BRICS. Com podrien fer polítiques monetàries per estimular el creixement o decreixement de les seves economies? Impossible d'imaginar, per això la seva declaració també parla d'estimular acords bilaterals, en definitiva, bescanvis entre ells de béns i serveis que eviti fer servir el dòlar i permeti utilitzar les divises locals. Veieu si no el recent acord entre la Xina i Aràbia Saudita per construir una central nuclear al país àrab a canvi de petroli (recordeu que les centrals nuclears es van fer per crear plutoni per alimentar les bombes atòmiques i que el subproducte era l'energia elèctrica, en un país que va sobrat de fonts energètiques) o la voluntat de la Xina d'acceptar l'Iran com a membre, ja que el 80% del petroli produït pels perses va a parar al gegant asiàtic evitant les sancions dels Estats Units. Imagineu-vos que el 50% dels països del món amb un PIB mundial agregat del 50% comencin a bescanviar-ho tot entre ells. Houston tindria un problema econòmic, monetari i de control geopolític important.
Actualment el problema que tenen és molt clar. Han de fer les seves vendes a l'exterior amb dòlars i els excedents generats els guarden en forma d'aquesta divisa o de deute americà per poder fer les pròximes compres o importacions. Imagineu-vos aquestes economies creixents engreixant cada dia més el tresor americà sense escapatòria i perdent el valor de les seves reserves pels efectes inflacionaris. Evidentment, un molt mal negoci que intenten corregir venent dòlars i comprant or sense fer massa soroll i controlant que el preu d'aquest metall no se'ls dispari massa i l'hagin de pagar amb un sobrepreu.
Imagineu-vos que el 50% dels països del món amb un PIB mundial agregat del 50% comencin a bescanviar-ho tot entre ells. Houston tindria un problema econòmic, monetari i de control geopolític important
No obstant això, i malgrat els escassos avenços, la Cimera ha estat valorada pels assistents com a molt positiva tot demanant que a la trobada següent ja es proposin nous instruments de pagament i plataformes d'intercanvi amb ús de les monedes locals. De moment, doncs, res de noves monedes i els experiments amb graciosa no sia que es prengui mal abans d'hora. I amb aquesta Cimera ja en van 15 donant voltes a la perera fins que les peres madurin. El soci principal, la Xina d'esperar en sap, diria jo que forma part del seu ADN patri i ajudarà a modular els tempos. Foc d'encenalls? Els BRICS estan contents perquè la roda ha començat a girar i girarà més en el futur, el que ningú pot anticipar és com ho farà i quan, però ja està en marxa.
I Europa? Com va dir en Sabino Fernández Campos: “Ni está ni se le espera” en aquesta partida.