Jaume Ventura (Barcelona, 1963), premiat l’any passat amb el Premi Nacional de Recerca, és professor del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, així com director i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional. La conversa amb VIA Empresa es produeix a l’edifici Mercè Rodoreda d’un recinte universitari ocupat pels nervis propis d’un període com és la selectivitat. La globalització, els efectes de la guerra d’Ucraïna i la pandèmia o el paper que juga Xina dins l’escenari internacional són alguns dels temes sobre els quals gira la conversa amb Ventura.
Des de la seva perspectiva, com està el món?
El comerç internacional ha afluixat darrerament. Des del final de la Segona Guerra Mundial va créixer molt, ho va continuar fent durant els anys 2000 i després de la crisi financera del 2008, l’activitat es va aturar. Des d’aleshores segueix creixent, però al nivell de l’activitat econòmica. Antigament, el comerç internacional creixia molt més ràpid que l’activitat econòmica. Dins del meu àmbit d'estudi i les àrees de treball on participo, ens preguntem per què no creixem com abans.
Quines són les raons per les quals es produeix aquest escenari?
Hi ha diferents factors. Un primer seria l’aspecte polític. Més crispació i la gent ha canviat de parer sobre la globalització i el comerç internacional. La gent es queixa més i els polítics semblen menys decidits a mantenir polítiques d’obertura comercial. També cal tenir en compte les polítiques de la Xina, la regió sobre la qual va pivotar gran part del comerç durant els 2000. Ara, aquest país està mirant més cap a dins que cap a fora.
Realment, l’economia mou el món?
No. L’economia és important, però la gent es mou per moltes altres coses. Tothom està motivat per moltíssims temes que no són necessàriament econòmics.
Les previsions del Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional sempre són assumides com a veritats absolutes. Se’ls ha de fer cas?
Depèn del que s’entengui per previsions. Les previsions és el que un pot esperar, però sempre apareixen incerteses sobre el futur. A vegades, les previsions poden ser ben precises en un món sense incertesa. S’ha de fer cas als experts d’aquestes organitzacions, perquè moltes vegades tenen informació que no està a l’abast de tothom. El que diuen no succeirà, només diuen una estimació del que pot passar.
Com definiria la globalització?
La globalització té moltes dimensions i velocitats. Significa apropar-nos i tenir la capacitat de crear més interaccions. Uns lligams que poden ser comercials, les fronteres econòmiques, cada cop més, s’han fet més primes i menys importants. També parlem d’interaccions culturals, avui en dia compartim molts valors. Un procés, aquest últim, que va a un ritme més lent. L’àmbit local encara té molta importància dins de les nostres preferències.
Avui en dia no sabem què passarà en un futur i potser si ens ho mirem a deu anys vista, ja observarem si s’ha produït un canvi molt gran
La pandèmia i la guerra d’Ucraïna han donat lloc a un nou escenari en el comerç internacional o bé s’han recuperat dinàmiques del passat?
La guerra d’Ucraïna afecta a tot el que és Europa, però no té un impacte extraordinari en el comerç internacional. La pandèmia sí, una mica com la crisi de l’any 2008, amb una forta davallada en un moment determinat. Després d’un moment negatiu hem vist com el comerç es recupera. És cert que estem en una dinàmica on el comerç no creix tant com abans. La pandèmia no ens porta a cap dinàmica del passat, sinó que ens fa pensar quines seran les dinàmiques del futur. No sabem ben bé encara el que passarà.
Abusem d’idees com nova era o nova etapa?
Constantment. Cada any es parla d’una nova era. Avui en dia no sabem què passarà en un futur i potser si ens ho mirem a deu anys vista, ja observarem si s’ha produït un canvi molt gran. Tornem a la segona part dels anys 90. Hi havia una gran bombolla als Estats Units i arreu. Els mercats borsaris pujaven i les noves empreses, encara que no fessin beneficis, els seus preus eren alts. Tothom parlava de la nova economia fins que va caure el mercat financer. La globalització s’alenteix, però el comerç internacional està creixent. En termes econòmics, ara som molt més rics que fa 50 anys.
Sembla que els diners físics ja han passat a ocupar un paper secundari en les nostres vides. Com serà aquesta convivència amb el pagament digital i les noves monedes que puguin sorgir?
Des de fa moltes dècades, el diner físic ja s’ha reduït amb l’aparició de la targeta de crèdit. En els pagaments sense necessitar diner físic, ja s'ha registrat una caiguda molt important i anticipo que continuarà sent així. Es tracta d’un fenomen que no és flor d’un dia, ja fa molt de temps que ho estem vivint.
En l’àmbit comercial, Catalunya cap a on ha de mirar? Europa, Àsia o Amèrica?
Catalunya ha de mirar a tot el món. Ara bé, amb les dades a la mà s’observa com el comerç de Catalunya està lligat amb la resta de l’Estat i Europa. De fet, aquest alentiment de la globalització no es veu a Europa. Només cal analitzar les xifres d’Alemanya i França, on el comerç creix. L’efecte contrari s’està produint al continent asiàtic. Xina va ser i és un motor molt destacat del comerç, però ara mira cap a dins. Els índexs d’integració a l’economia mundial de l’economia xinesa han baixat de forma radical, fins i tot abans de la pandèmia.
Per què s’arriba a un context d’aquestes característiques?
Xina ha entès que també s’ha de desenvolupar internament. Té uns problemes gravíssims en molts aspectes del seu teixit productiu, problemes per controlar el clima i manca d’infraestructures. Aquest gir és una decisió política i ningú sap exactament com es prenen. Malgrat tot, Xina encara és el país més exportador del món. Més del doble que els Estats Units i Alemanya. Xina sempre mira a l’exterior, però ara una mica més a l’interior.