Si som clients, comprar, emprar, llançar. Si som empreses, fabricar, vendre, llançar. "El model econòmic lineal és un desastre": és una de les idees que més es va sentir al tercer congrés Catalunya Circular, organitzat per l'Observatori d'Economia Circular de la Generalitat de Catalunya. I aquest desastre que ja comença a canviar ho és per molt motius. El primer d'ells l'observem en el medi ambient. La contaminació, els residus o l'augment de temperatures són fenòmens que estan interconnectats entre si.
Malgrat això, el canvi climàtic i aquest model econòmic es noten a la butxaca. Una de les dades que més va ressonar en aquest aspecte: un de cada tres euros es perd en coses que llancem i que es podrien aprofitar, per culpa de la linealitat que evita que, el que sobra, es torni a reaprofitar. Dit d'altres maneres: un terç del PIB mundial acaba llançat a les escombraries. Però les empreses, fins i tot les que més contaminen, ja s'hi han posat les mans.
Un de cada tres euros es perd en coses que llancem i que es podrien aprofitar, per culpa de la linealitat que evita que, el que sobra, es torni a reaprofitar
Una de les coses que va quedar patent en aquest congrés és que la circularitat és només una de les peces del trencaclosques. La bona notícia és que hi ha molts vectors per on poder atacar el problema; fins i tot, si ens dediquem a la producció de ciment o de plàstic. Tots dos, productes que sorgeixen de l'activitat econòmica catalana i que poca (o cap) carta de presentació necessiten si s'ha de parlar d'impacte ambiental. Però, fins i tot aquí, l'economia circular ja hi és pel mig. Ens estalviem (encara més) emissions de CO₂, però també ens estalviem diners que no acabarien a un abocador, o a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte hivernacle o partícules en suspensió.
Per sobre de tot va escaure la idea que l'economia circular és una oportunitat empresarial a aprofitar des d'ara mateix. Taules rodones amb veus expertes, estands d'empreses i organitzacions que van presentar solucions i exposicions d'idees i productes premiats que van prioritzar la sostenibilitat van completar l'espai on es van posar en comú algunes idees que ja es tradueixen en resultats.
"El disseny circular no ha de ser un sacrifici"
A la taula rodona Models de negoci circulars: reptes i oportunitats per a la transformació empresarial (mediada per Adriana Sanz, d'inèdit), cinc van ser les veus expertes que van explicar casos reals de com implementen sistemes d'economia circular. Perquè, de fet, tothom hi va estar d'acord en el fet que la circularitat "és un sistema", però també "part estructural de com es dissenya un producte". Al que es dediquen és a la fabricació de mobles per habitacions d'infants i preadolescents. Quan ja han crescut, les famílies revenen el moble a la mateixa empresa que els torna a condicionar. Tots els materials emprats es tornen a posar dins la roda.
El cofundador de Circulari (empresa que es dedica al recondicionament de mobles infantils), Carlos Jiménez, va explicar que "el disseny circular no és un sacrifici". Per part de Pol Fàbrega, responsable de sostenibilitat a Wallapop, la idea va radicar en "desvincular l'estat de benestar de l'economia linear". Però, a més, va emfatitzar que "un factor determinant per decantar-se per la segona mà és el preu". Tot i que l'activitat de compravenda de segona mà no necessita carta de presentació, l'empresa va compartir xifres sobre l'impacte de deixar de fabricar coses noves. 473.000 tones de CO₂ menys el 2025, 17.000 milions de litres d'aigua que no s'han gastat i 28.000 tones de residus que ja no estan als abocadors.
Fins i tot les grans superfícies com bonÀrea compten amb elements circulars. Daniel Marsol, director de comunicació i RSC de la companyia, va posar sobre la taula el sistema d'envasos retornables. I més enllà d'una taxa de retorn del 55%, que es tradueix amb més de 77.000 safates retornades (i que, per tant, ja no s'han de tornar a fabricar), va afegir la idea que "la sostenibilitat només funcionarà bé si és còmoda i rendible per als clients".
No només es tracta d'explicar els beneficis per al planeta: també es tracta de traslladar, en termes quotidians, l'impacte que la circularitat té per als clients. I fer-ho fàcil.
Però no es queda aquí: les infraestructures també es beneficien de tècniques circulars i LAMP, de mà de la directora d'estratègia Aina Oto, va detallar com duen a terme transformacions de l'enllumenat a gran escala. És a dir, que en comptes de canviar la bombeta i la làmpada, mantenen la làmpada i canvien el sistema que hi ha dins. Un dels exemples que van mostrar és al Mercat dels Encants, a Barcelona, i, més enllà del benefici que suposa no tornar a fabricar peces que ja funcionen, la directiva va agregar una altra capa: "A més del 50% d'estalvi en CO₂ gràcies al fet que es manté la infraestructura, el model suposa entre un 15% i un 30% menys de cost. La circularitat és, a més, més barata".
Oto (LAMP): "El model suposa entre un 15% i un 30% menys de cost. La circularitat és, a més, més barata"
Per tant, ja no es tracta només que sigui bona per al planeta, o que sigui convenient: ara també sabem que no és tan cara.
La taula la va tancar el sector tèxtil. Amb Marc Puyuelo, director d'estratègia de Coleo. El que va començar essent una empresa de disseny i confecció que "subcontractava teixits" (així ho explicava a la xerrada) va passar a crear un sistema que classifica roba per reciclar en funció del teixit per tal de reaprofitar tot el material que sigui possible.
"La circularitat com a oportunitat, no com a obligació"
Els casos anteriorment esmenats són alguns dels exemples que ara mateix estan succeint a Catalunya. Però, fora de l'activitat com a tal, el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell i Saurí, va donar context de com ha canviat el panorama de la sostenibilitat en els últims cinc anys.
El primer que va compartir amb VIA Empresa són les millores que ja s'han dut a terme; la primera, el canvi de mentalitat:
"Ja no es percep (l'economia circular) només com una qüestió ambiental, sinó també com una oportunitat de competitivitat, innovació i autonomia en l’accés als recursos. El repte és passar dels projectes puntuals a transformar estructuralment els models de producció i consum, i reduir la dependència de matèries primeres verges i generant valor al territori".
Albert Planell: "El principal avenç és entendre la circularitat com una oportunitat de transformació econòmica"
En aquesta línia, afegeix el fet de tenir "un ecosistema més sòlid d’empreses, centres tecnològics, universitats i administracions que impulsen projectes concrets". També, "línies d’ajuts de l’Agència de Residus de Catalunya han contribuït a transformar idees innovadores en projectes empresarials i industrials".
El mapa de canvi queda complet amb fites que s'han aconseguit i d'altres que encara estan en procés de cocció. Per una banda, assenyala que "el principal avenç és entendre la circularitat com una oportunitat de transformació econòmica". Per altra, que "cal accelerar la reducció d’emissions i transformar els models de producció i consum".
Quan es doblega la línia per convertir-la en rodona
Què passa quan es vol aplicar l'economia circular a sectors com el químic o el ciment? O el sector farmacèutic? Realment és possible o factible?
María José Sarrias, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, va moderar la sessió La circularitat com a palanca de descarbonització. La idea en comú parteix del fet que l'economia circular és un catalitzador per lluitar contra el canvi climàtic, en comptes de ser, simplement, un element més al qual s'ha de prestar atenció.
Però, això no obstant, quan el producte no és el més "eco-friendly" del món, el focus passa a la cadena de valor. Rafa Abella, de Ferrer, explicava que "la descarbonització se centra en les emissions d'Abast 3 de la cadena", electrificant "tot el possible" i creant sistemes logístics tan eficients com sigui possible.
El sector químic tampoc n'és una excepció. Ignaci Cañaveral (Dow Chemical) va posar el focus en "el següent pas del reciclatge": "Tot el que no es pot separar mecànicament, es torna a sintetitzar químicament per extreure'n substàncies pures que després es reintrodueixen a la cadena de producció". O, directament, advocar per un disseny "que, des de l'inici del producte, estigui pensat per ser reciclat mecànicament d'una manera senzilla". L'exemple que ha posat sobre la taula implica prioritzar les construccions d'un sol material, sense amalgamar.
I el ciment. Tot i que aquest material no es recicla i tampoc hi ha gaire alternativa quant a l'elecció de materials, la circularitat passa pel combustible que encén els forns. Albert Avellaneda, director de Ciment Català, així ho explicava: "Emprem residus de depuradora i altres materials combustibles que són excedents de producció d'altres indústries per així evitar usar combustible fòssil".
Avellaneda (Ciment Català): "Emprem residus de depuradora i altres materials combustibles que són excedents de producció d'altres indústries per així evitar usar combustible fòssil"
La circularitat, per tant, és transversal. Està a tots els sectors, aparentment. Però, què passa amb la IA, els centres de dades i una expansió incommensurable de la tecnologia?
Planell i Saurí va concloure amb la idea que "la IA i la descarbonització no són objectius contraposats, sempre que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’una gestió responsable dels recursos".
"La IA pot impulsar l’economia circular optimitzant processos industrials, millorant la classificació i el reciclatge dels residus i reduint el consum energètic i de materials. També facilita que els materials recuperats tornin als processos productius".
Per sobre de tot, va explicar que "el repte no és frenar la innovació, sinó orientar-la cap a la transició ecològica: generar més valor amb menys recursos, menys emissions i menys impacte ambiental".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat