S'ha parlat força de l'estudi titulat European cities and regions of the future 2023, que ha estat publicat per FDI Intelligence el mes de febrer del 2023. Catalunya i la seva capital en surten prou ben parades, sobretot si tenim en compte que Barcelona, en desena posició del rànquing general de les grans ciutats, és la única de les 'Top 10' que no és capital d'un estat, amb l'excepció de Munic. A més, l'estudi ens mostra l'efecte centralitzador que exerceix Madrid, que queda evidenciat en el fet que la presència d'altres ciutats i regions de l'Estat espanyol, més enllà de Barcelona i Catalunya, és ben minsa. L'anàlisi també ens indica que Catalunya és realment destra a l'hora de dissenyar i implementar estratègies per atreure inversió directa de l'estranger. En aquest sentit, l'informe ens torna a considerar els millors d'Europa, un any més.
La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, mitjançant la seva agència Acció-Catalonia Trade & Investment, està fent molt bona feina, i això cal reconèixer-ho. Els he vist en acció. Tant en Roger Suàrez com l'Òscar Martí, el seu darrer i actual director a Londres, han sabut fer-se un forat en el difícil i competitiu ecosistema local de la City. Tanmateix, més enllà d'atreure multinacionals a Catalunya, cal preguntar-se com podem aconseguir que els inversors internacionals ajudin encara més a fer créixer les nostres empreses. La meva experiència a la City m'ha permès entendre que molt sovint les empreses que surten a borsa i fan bé la seva feina tenen accés a capital més barat. Un capital que poden fer servir per finançar el seu creixement de manera orgànica, però que també poden invertir en comprar altres empreses i expandir-se, fet que fa més difícil que mai puguin ser comprades, en contra de la seva voluntat, per altres empreses. En canvi, aquelles empreses que fan bé la seva feina però que, per una raó o una altra, decideixen romandre privades, amb el temps, acaben sent adquirides per grups multinacionals. I una vegada comprades, el centre de decisió d'aquestes empreses passa a la seu del comprador, habitualment a l'estranger.
Catalunya té una gran tradició en aquest darrer tipus d'empreses, però no és la única. A Itàlia passa quelcom similar. O, si més no, passava. Perquè ara fa deu anys, la Borsa italiana, amb seu a Milà (a diferència de l'estat espanyol, amb el BME, la seu de la borsa italiana no és a la capital de l'estat), va crear "Elite", un programa per educar empreses privades ja consolidades en tot allò que cal saber per obrir-se i connectar-se al capital d'inversors. El projecte ja ha ajudat a més de 2.000 empreses de diversos països a rebre més de 13.000 milions d'euros. No obstant, cal tenir en compte que originàriament el programa "Elite" va sorgir per trencar una dinàmica que era considerada com un límit autoimposat al creixement de l'economia italiana: la negativa de reeixides empreses familiars italianes a obrir-se al capital de risc per accelerar el seu creixement.
A casa nostra tenim un repte similar. A Catalunya hi ha un mínim de 30 empreses que podrien estar llistades a la London Stock Exchange, la borsa de Londres, però que no figuren a cap mercat. Són empreses molt consolidades, internacionalitzades i amb un nivell de vendes anuals que van dels 23 milions fins als 2.000 milions d'euros.
Cal començar a fer com els italians, amb el seu programa “Elite”, i com els israelians, llistant les nostres empreses a Londres i a d'altres borses internacionals
Hi ha altres exemples. Una petita però rellevant nació mediterrània, Israel, amb vora 10 milions d'habitants, té 24 empreses llistades a la borsa de Londres, amb una capitalització conjunta de més de 13.000 milions. Com és possible? Senzill. Hi ha més de 6.000 inversors institucionals que operen a Londres i que no inverteixen a la borsa de Tel-Aviv. I d'aquests 6.000 inversors, el 90% són internacionals, és a dir, no són britànics.
Catalunya té una economia forta, internacional i exportadora, capaç d'atraure importants inversions directes estrangeres. Tanmateix, no facilitem tant com hauríem que els inversors internacionals puguin ajudar a accelerar el creixement de les nostres empreses. Cal començar a fer com els italians, amb el seu programa “Elite”, i com els israelians, llistant les nostres empreses a Londres i a d'altres borses internacionals.
Actualment, per aconseguir-ho, la borsa de Londres, ens ho posa ben fàcil. És la borsa amb més empreses internacionals del món i ha pressionat al govern i als reguladors britànics per aprofitar l'oportunitat que ofereix el Brexit i fer més competitiu el procés d'una empresa per sortir a borsa. L'FCA, el regulador, va publicar al PS21/22 que incorporava importants reformes que permetran, per exemple, reduir del 25% al 10% el requisit mínim d'emissions d'accions al mercat necessari per sortir a borsa. També permetrà l'existència de "dual shares" a les empreses llistades al seu segment "premium".
Aquestes mesures tenen com a objectiu protegir la propietat de l'empresa i evitar que els accionistes en prenguin el control. Unes mesures que haurien de ser vistes amb bons ulls tant per part de les empreses familiars com per les empreses tecnològiques catalanes. Paga la pena que Catalunya prengui bona nota i decideixi jugar a primera divisió, també en aquest àmbit.