El PIB català continuarà creixent al voltant del 3% l'any 2018, després de 13 trimestres amb taxes superiors a aquesta xifra, segons ha explicat el membre de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Xavier Cuadras, en roda de premsa aquest dimecres.
Cuadras ha alertat de la "disparitat" en les previsions de creixement dutes a terme per diferents institucions, que es podrien haver vist afectades pel context polític català de finals del 2017. Ha indicat que les previsions que ha fet el BBVA, que situen el creixement al 2,5%, i Funcas, al 2,2%, podrien estar "desfasades" i que és probable que acabin actualitzant-se, malgrat que ha opinat que s'han publicat recentment, quan ha remarcat que ja hi havia informació suficient per corregir-les.
Sobre aquestes previsions, el professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha destacat que "contrasten" amb les taxes de creixement per a l'economia espanyola, que acostumen a estar alineades amb les de la catalana, i que BBVA i Funcas situen per damunt, al 2,9% i al 2,8%, respectivament.
Roda de premsa del Col·legi d'Economistes de Catalunya
"Semblen bastant incongruents amb el que està passant amb l'economia catalana i espanyola, ni que sigui pel que va passar en el primer trimestre del 2018", ha assenyalat i ha explicat que durant aquest període Catalunya ha crescut el 3,3% interanual i Espanya el 3%.
Cuadras ha ressaltat el cas de la Cambra de Barcelona, que ha corregit la seva previsió de creixement per aquest any: en un primer moment, l'havia situat al 2,7% i l'ha acabat pujant fins al 3,1%, xifra que el professor ha indicat com un càlcul "raonable". "La revisió hauria de ser a l'alça perquè la diferència entre la taxa esperada per a Catalunya i Espanya fos molt menor o simplement desapareixeria", ha reiterat.
Ha avisat que la situació de creixement de l'economia catalana, després d'aquest període de creixement per sobre del 3%, en algun moment s'ha de "normalitzar" i passar a una situació per sota d'aquesta xifra, el que també ha anunciat que haurà de passar a l'economia espanyola.
En resum, aquesta comissió ha valorat la situació de l'economia catalana com "globalment" positiva durant aquest any, ja que les dades d'ocupació, atur, de producció industrial, d'exportació, de consum i de turisme, entre d'altres, segueixen registrant una bona tònica, segons ha emfatitzat un altre dels seus membres, Modest Guinjoan.
Intervenció financera
El també membre de la comissió de l'Economia Catalana de l'entitat, dins del grup de Conjuntura, Albert Carreras, ha aplaudit que s'hagi eliminat el control previ dels pagaments que duu a terme la Generalitat, que es va instaurar a mitjans de setembre i que ha valorat com a "asfixiant i paralitzant".
No obstant això ha recalcat que no implica "tornar a la normalitat" ja que ha observat que Catalunya té unes exigències fiscals per sobre de les que tenen altres comunitats autònomes, per exemple, pel fet d'estar al Fons de Liquiditat Autonòmica(FLA).
Carreras, també professor de la UPF, ha considerat que l'objectiu de dèficit que té la Generalitat pel 2018 "es complirà o s'estarà prop de fer-ho", sobretot per l'augment d'ingressos que es registra a mitjans d'any.
Ha apuntat al fet que el pressupost de l'any que ve, després de no tenir l'any 2018, "tindrà un marge de maniobra baix", ja que el 90% ja està compromès amb obligacions i drets que té l'administració catalana, i ha defensat que s'hauran de dedicar a elements que siguin prioritaris.
El professor ha agregat que aquest pressupost haurà de tenir "urgències" com abordar la situació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ha indicat que ha vist com es reduïen els seus ingressos públics i privats, així com exigències fiscals, i dedicar finançament per a la promoció de la llengua catalana.