"Canvi radical", titulava una portada de premsa el 25 de maig de 2015. El diari que més s'havia significat a favor de l'alcalde Xavier Trias feia un joc de paraules que encaixava bé amb la por dels sectors de la ciutat més relacionats amb l'economia productiva. Ada Colau, una activista d'ideologia difusament comunista seria la nova alcaldessa de la ciutat i es disposava a gastar 160 milions d'euros en un pla de xoc social que havia d'incloure contractacions massives al sector públic, expropiacions i aturar tots els grans projectes de la ciutat.
Què en queda de la revolució de maig, un any després? "Molt simbolisme i, de moment, poc contingut", resumeix l'advocat i economista Vicenç Aparicio. Al cap i a la fi, recorda, "el Govern Colau segueix les línies mestres del pressupost de Trias, que s'havia aprovat amb consens, i que alhora era continuista amb les últimes legislatures socialistes".
Com s'ha aturat l'ímpetu revolucionari? L'analista de Polítiques Públiques Andreu Orte (@CiutatsE) respon: "La geometria dels diversos grups a l'Ajuntament i la mecànica d'aprovació de pressupostos i inversions per al mandat dificulten inversions que podien ser prioritàries per a Barcelona en Comú (BeC), com ara el tramvia. En canvi, possiblement trobaran suports transversals per a projectes de reforma de barris i al finançament de la L10".
Sense un nou pressupost aprovat, l'única eina a disposició del consell municipal és la modificació de crèdit, és a dir, moure diners no gastats d'un concepte a un altre. Aquest sistema és el que s'ha utilitzat per ampliar el pressupost per a escoles bressol, amb la polèmica municipalització de la gestió del Caspolino.
Els hotels no són benvinguts
Però la mesura estrella del primer any de legislatura ha estat, sens dubte, la moratòria hotelera. Des de fa un any no es dóna ni una llicència nova, a l'espera d'un nou pla turístic que hauria d'arribar l'any que ve. L'edifici Deutsche Bank del Passeig de Gràcia o l'antic Banesto de Plaça Catalunya estan mig buits des de fa mesos perquè la reforma no té llicència o ha expirat abans de temps. Aquells grups que volien invertir a Barcelona només tenen una alternativa: comprar un hotel existent.
"La moratòria hotelera beneficia els establiments ja establerts a la ciutat", diu Aparicio, perquè "el valor de la seva inversió s'ha multiplicat a l'haver-se prohibit l'entrada de nous operadors". Aparicio afegeix que "almenys s'hauria de permetre la compravenda de llicències, tancar un hotel per obrir-ne un altre, cosa que permetria una assignació més eficient dels recursos".
Sobre el pla estratègic de turisme, el més calent és a l'aigüera. Barcelona en Comú va prometre un pla elaborat amb la gent, però la participació en un procés tan ampli, publicitat i promocionat –fins i tot amb paelles populars- com el nou Pla d'Actuació Municipal només ha atret la participació de 21.000 barcelonins, un 1,2% de la població de la ciutat. A més, la proposta que va treure més vots va ser la cobertura de la Ronda de Dalt, un projecte que l'Ajuntament actual no pensa dur a terme.
Un any de transició?
L'economista David Rodríguez (@quotidianitats) demana una mica de paciència. "El primer any d'una legislatura el nou equip de govern té dues opcions, acabar els projectes de l'anterior i posar-se'n les medalles, o posar en marxa projectes nous, que demanen un procediment llarg". En aquest sentit, el primer any de legislatura ha permès "posar en qüestió molts anys de continuïtat".
Alhora, Rodríguez apunta que Barcelona en Comú "té molts geògrafs, molts sociòlegs, molts ambientalistes, però la plantilla d'economistes és bastant curta". El flamant nou pacte amb el PSC, signat aquest dimecres, permet atacar aquesta debilitat i nodrir-se del planter socialista.
Les bombolles a explotar
Els preus dels pisos, de les oficines i fins i tot del poc terreny industrial que queda a la Zona Franca estan pujant, i en alguns casos s'apropen als nivells d'abans de la crisi. Ada Colau ha mencionat en diverses ocasions la paraula "bombolla". Bombolla turística, bombolla de lloguers, tot per justificar una intervenció a fons a cada sector, normalment en forma de fixar preus, una promesa que no s'ha produït.
"El concepte de bombolla turística no té sentit", diu Aparicio, que explica que "una bombolla és un increment perllongat de preus per sobre del seu valor real". És a dir, que si hi hagués bombolla turística, els hotels estarien buits i els preus baixarien automàticament. Aparicio afegeix que "la demanda turística de Barcelona ha augmentat, però els preus hotelers no són més alts a Barcelona que a altres grans ciutats europees.".
Amb habitatge, tampoc hi ha idees clares. Orte apunta que "tothom creu tenir una recepta màgica per evitar una nova pujada de preus generalitzada, però ningú l'ha encertat en el passat". Ni els socialistes, ni Convergència, ni Iniciativa que va portar la regidoria d'Habitatge durant bona part dels 20 anys de govern en coalició. Orte afirma que, malgrat que els preus estiguin pujant, "intervenir sobre el preu de lloguer posant-hi límits, com pretenia Barcelona en Comú, no funciona".
L'alternativa, segons Orte, seria intervenir "en col·lectius amb dificultats en un parc de lloguer social, o que l'Ajuntament garanteixi el cobrament en diversos perfils de risc. Les garanties per poder-hi signar contractes són dures i obliguen a dedicar-hi uns recursos que moltes famílies no en disposen".
"Hi ha un certa mitificació de força gent de Barcelona en relació amb els límits municipals", apunta Orte. "L'arribada de la L2 a Badalona la fa ser més a prop de Passeig de Gràcia que el Guinardó, i els preus són equiparables, o fins i tot més baixos".
Colau, any II
Què es pot esperar de l'any que ara comença? Seguiran encallats alguns projectes emblemàtics com el tramvia de la Diagonal? Tot indica que el PSC no voldrà ficar-se en l'embolic que suposa aixecar un altre cop una de les principals avingudes de la ciutat, un tema que coneixen bé perquè l'alcalde Jordi Hereu ja va perdre la seva consulta sobre la Diagonal.
David Rodríguez recorda que "l'Ajuntament seguirà encotillat per tota la legislació vigent, especialment la Llei Montoro, que limita la nova contractació de personal". Una norma que precisament va obligar Xavier Trias a fer malabarismes per contractar més guàrdies urbans, i que perpetua les diferències entre funcionaris i personal externalitzat, un dels cavalls de batalla dels Comuns.
Un projecte emblemàtic que sí que ha aconseguit consens és l'obertura d'algunes estacions de la Línia 10 de metro a la Zona Franca, però fonts del sector dubten que amb la modificació de crèdit actual, que preveu 15 milions d'euros, es pugui acabar el projecte.
Entre els restauradors, hi ha confiança que l'entrada de Jaume Collboni al consistori moderarà l'aplicació de l'ordenança de terrasses i acabarà fent que l'Ajuntament sigui més permissiu amb la instal·lació de vetlladors a la Diagonal, que continua amb les voreres verges.
La modificació de l'Impost de Béns Immobles (IBI), que ha apujat lleugerament la quota als béns més cars i rebaixat la dels més barats, entrarà en vigor el 2017, però no s'esperen grans canvis recaptadors. En general, la situació fiscal de l'Ajuntament està blindada per la Carta Municipal, que ha permès un creixement sostingut dels ingressos, al contrari que a la Generalitat, que tenia una gran dependència d'impostos més especulatius com el de transmissions patrimonials.
Per Rodríguez, la clau de l'èxit econòmic de Barcelona en Comú pot ser el canvi generacional, com la "gent nascuda entre 1970 i 1984, que ha entrat als 40 amb feinetes perquè no l'han deixat pujar, s'enfronta a uns interlocutors del món econòmic que tenen al voltant de 70 anys".
Què en queda de la revolució de maig, un any després? "Molt simbolisme i, de moment, poc contingut", resumeix l'advocat i economista Vicenç Aparicio. Al cap i a la fi, recorda, "el Govern Colau segueix les línies mestres del pressupost de Trias, que s'havia aprovat amb consens, i que alhora era continuista amb les últimes legislatures socialistes".
Com s'ha aturat l'ímpetu revolucionari? L'analista de Polítiques Públiques Andreu Orte (@CiutatsE) respon: "La geometria dels diversos grups a l'Ajuntament i la mecànica d'aprovació de pressupostos i inversions per al mandat dificulten inversions que podien ser prioritàries per a Barcelona en Comú (BeC), com ara el tramvia. En canvi, possiblement trobaran suports transversals per a projectes de reforma de barris i al finançament de la L10".
Sense un nou pressupost aprovat, l'única eina a disposició del consell municipal és la modificació de crèdit, és a dir, moure diners no gastats d'un concepte a un altre. Aquest sistema és el que s'ha utilitzat per ampliar el pressupost per a escoles bressol, amb la polèmica municipalització de la gestió del Caspolino.
Els hotels no són benvinguts
Però la mesura estrella del primer any de legislatura ha estat, sens dubte, la moratòria hotelera. Des de fa un any no es dóna ni una llicència nova, a l'espera d'un nou pla turístic que hauria d'arribar l'any que ve. L'edifici Deutsche Bank del Passeig de Gràcia o l'antic Banesto de Plaça Catalunya estan mig buits des de fa mesos perquè la reforma no té llicència o ha expirat abans de temps. Aquells grups que volien invertir a Barcelona només tenen una alternativa: comprar un hotel existent.
"La moratòria hotelera beneficia els establiments ja establerts a la ciutat", diu Aparicio, perquè "el valor de la seva inversió s'ha multiplicat a l'haver-se prohibit l'entrada de nous operadors". Aparicio afegeix que "almenys s'hauria de permetre la compravenda de llicències, tancar un hotel per obrir-ne un altre, cosa que permetria una assignació més eficient dels recursos".
Sobre el pla estratègic de turisme, el més calent és a l'aigüera. Barcelona en Comú va prometre un pla elaborat amb la gent, però la participació en un procés tan ampli, publicitat i promocionat –fins i tot amb paelles populars- com el nou Pla d'Actuació Municipal només ha atret la participació de 21.000 barcelonins, un 1,2% de la població de la ciutat. A més, la proposta que va treure més vots va ser la cobertura de la Ronda de Dalt, un projecte que l'Ajuntament actual no pensa dur a terme.
Un any de transició?
L'economista David Rodríguez (@quotidianitats) demana una mica de paciència. "El primer any d'una legislatura el nou equip de govern té dues opcions, acabar els projectes de l'anterior i posar-se'n les medalles, o posar en marxa projectes nous, que demanen un procediment llarg". En aquest sentit, el primer any de legislatura ha permès "posar en qüestió molts anys de continuïtat".
Alhora, Rodríguez apunta que Barcelona en Comú "té molts geògrafs, molts sociòlegs, molts ambientalistes, però la plantilla d'economistes és bastant curta". El flamant nou pacte amb el PSC, signat aquest dimecres, permet atacar aquesta debilitat i nodrir-se del planter socialista.
Les bombolles a explotar
Els preus dels pisos, de les oficines i fins i tot del poc terreny industrial que queda a la Zona Franca estan pujant, i en alguns casos s'apropen als nivells d'abans de la crisi. Ada Colau ha mencionat en diverses ocasions la paraula "bombolla". Bombolla turística, bombolla de lloguers, tot per justificar una intervenció a fons a cada sector, normalment en forma de fixar preus, una promesa que no s'ha produït.
"El concepte de bombolla turística no té sentit", diu Aparicio, que explica que "una bombolla és un increment perllongat de preus per sobre del seu valor real". És a dir, que si hi hagués bombolla turística, els hotels estarien buits i els preus baixarien automàticament. Aparicio afegeix que "la demanda turística de Barcelona ha augmentat, però els preus hotelers no són més alts a Barcelona que a altres grans ciutats europees.".
Amb habitatge, tampoc hi ha idees clares. Orte apunta que "tothom creu tenir una recepta màgica per evitar una nova pujada de preus generalitzada, però ningú l'ha encertat en el passat". Ni els socialistes, ni Convergència, ni Iniciativa que va portar la regidoria d'Habitatge durant bona part dels 20 anys de govern en coalició. Orte afirma que, malgrat que els preus estiguin pujant, "intervenir sobre el preu de lloguer posant-hi límits, com pretenia Barcelona en Comú, no funciona".
L'alternativa, segons Orte, seria intervenir "en col·lectius amb dificultats en un parc de lloguer social, o que l'Ajuntament garanteixi el cobrament en diversos perfils de risc. Les garanties per poder-hi signar contractes són dures i obliguen a dedicar-hi uns recursos que moltes famílies no en disposen".
"Hi ha un certa mitificació de força gent de Barcelona en relació amb els límits municipals", apunta Orte. "L'arribada de la L2 a Badalona la fa ser més a prop de Passeig de Gràcia que el Guinardó, i els preus són equiparables, o fins i tot més baixos".
Colau, any II
Què es pot esperar de l'any que ara comença? Seguiran encallats alguns projectes emblemàtics com el tramvia de la Diagonal? Tot indica que el PSC no voldrà ficar-se en l'embolic que suposa aixecar un altre cop una de les principals avingudes de la ciutat, un tema que coneixen bé perquè l'alcalde Jordi Hereu ja va perdre la seva consulta sobre la Diagonal.
David Rodríguez recorda que "l'Ajuntament seguirà encotillat per tota la legislació vigent, especialment la Llei Montoro, que limita la nova contractació de personal". Una norma que precisament va obligar Xavier Trias a fer malabarismes per contractar més guàrdies urbans, i que perpetua les diferències entre funcionaris i personal externalitzat, un dels cavalls de batalla dels Comuns.
Un projecte emblemàtic que sí que ha aconseguit consens és l'obertura d'algunes estacions de la Línia 10 de metro a la Zona Franca, però fonts del sector dubten que amb la modificació de crèdit actual, que preveu 15 milions d'euros, es pugui acabar el projecte.
Entre els restauradors, hi ha confiança que l'entrada de Jaume Collboni al consistori moderarà l'aplicació de l'ordenança de terrasses i acabarà fent que l'Ajuntament sigui més permissiu amb la instal·lació de vetlladors a la Diagonal, que continua amb les voreres verges.
La modificació de l'Impost de Béns Immobles (IBI), que ha apujat lleugerament la quota als béns més cars i rebaixat la dels més barats, entrarà en vigor el 2017, però no s'esperen grans canvis recaptadors. En general, la situació fiscal de l'Ajuntament està blindada per la Carta Municipal, que ha permès un creixement sostingut dels ingressos, al contrari que a la Generalitat, que tenia una gran dependència d'impostos més especulatius com el de transmissions patrimonials.
Per Rodríguez, la clau de l'èxit econòmic de Barcelona en Comú pot ser el canvi generacional, com la "gent nascuda entre 1970 i 1984, que ha entrat als 40 amb feinetes perquè no l'han deixat pujar, s'enfronta a uns interlocutors del món econòmic que tenen al voltant de 70 anys".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.