El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, ha repassat aquest dimecres els projectes econòmics que han de “transformar” els barris de la ciutat. Aposta pel creixement “inclusiu i sostenible”, que considera compatible amb l’ampliació de l’aeroport del Prat.
En una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya, Collboni va desgranar una part del pla econòmic “Barcelona Green Deal”, sobre les actuacions previstes en la dècada 2020-20130, que va centrar en els projectes de tecnologia i sostenibilitat que es planegen en diverses àrees de la ciutat. Amb anterioritat havia presentat altres parts d’aquest pla en el Cercle d’Economia, Barcelona Global i altres entitats de promoció econòmica.
Collboni va subratllar que “l’objectiu principal” del pla és la diversificació de l’economia. Va insistir en que Barcelona té capacitat per “generar, atraure i mantenir talent” si es porten a terme els projectes previstos a mig i llarg termini.
Entre les “àrees de transformació” que captaran nous projectes tecnològics, va destacar:
• 22@Nord. Es tracta de “l’operació més important d’aquí al 2030”, segons Collboni. Afirma que suposarà la creació de 60.000 llocs de treball en els propers deu anys en l’àmbit de la tecnologia, digitalització i l’economia verda. En aquesta zona s'activaran un milió de metres quadrats de sòl, en els quals també es construiran 17.000 habitatges, en gran part de protecció pública. Un 40% de l’espai serà per a ús econòmic i l’altre 60%, residencial. El projecte compta amb l’autorització de la Generalitat.
• Besòs-Sagrera. L’emblema serà l’operació en la superfície que ocupava l’antiga planta de Mercedes, en la qual s’instal·larà la Universitat de Vic i la seva facultat de disseny Elisava. A sobre, s’està impulsat en aquests moments el centre de Palo Alto, vinculat al sector audiovisual.
• Centre. Es planegen diverses actuacions per reactivar Ciutat vella i l’Eixample. Destaca la potenciació de la Via Laietana com a eix econòmic. Inclou la reconversió de l’edifici de Correus per destinar-lo a empreses dels sectors de la logística, mobilitat i la innovació. Preveuen generar 1.500 ocupacions.
• Zona Franca - La Marina. Precisament, La Marina és una gran reserva de sòl residencial, en la qual es projecten espais econòmics i 11.000 habitatges, sobretot de protegits; mentre que a la zona Franca es concentra el sòl productiu. Preveuen generar 10.000 llocs de treball vinculats a la tecnologia i a la sostenibilitat. Collboni va destacar l’ampliació, fins un 30%, de la superfície de Mercabarna per potenciar aquesta central de compres.
• L’Anella Olímpica i el Palau d’Esports. El projecte Barcelona Sports Tech Hub pretèn convertir l’Anella Oímpica en una gran àrea per a la tecnologia i l’esport, amb la implantació d’empreses especialitzades. I la cirereta seria la reconversió del Palau d’Esports per adaptar-lo a les noves practiques tech sport.
Collboni va plantejar el Barcelona Green Deal com un full de ruta que gira sobre tres eixos: un creixement econòmic “inclusiu i sostenible”, la sobirania energètica i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Va insistir en que aquesta última infraestructura és fonamental per a “l’atracció de talent i de tecnologia”. Va indicar que en les properes setmanes es posarà en marxa l’anunciada comissió d’experts que analitzarà la connectivitat de l’aeroport.
A l’acabar la conferència, va enumerar els projectes sobre energia i infraestructures. Sobre els primers, va incidir en el projecte Endolla, que ha de servir perquè Barcelona sigui l"la primera ciutat d’Espanya i la segona o tercera d’Europa" pel que fa a punt de recàrrega de bateries de l’automòbil elèctric.
I en el de les infraestructures, va recordar que aquest dimecres s’han reprès les obres de la línia 9 del metro –“la tuneladora s’ha posat en marxa”, va dir- que estaven aturades des de fa deu anys. El manteniment d’aquest túnel ha costat 7,5 milions d’euros durant la dècada que ha estat inactiu.