A les empreses catalanes hi ha molts caps, des d'autoritaris, inspiradors, carismàtics, accidentals i també tòxics. Un "verí a l'oficina", expressió emprada amb la Gran Renúncia, en què milers de treballadors han deixat les seves feines després de la pandèmia i amb un factor comú: la relació amb el seu superior. Són molts els estudis, des de Tent Spot fins a la consultora DDI o diverses universitats, en què les xifres giren al voltant del 50% d'abandons a causa de "caps mal preparats i tòxics". I, com a conseqüència, l’aparició d'esquerdes insalvables als equips de les empreses.
“Un cap amb comportaments tòxics és aquell a qui li falta empatia i no compren les necessitats dels treballadors", destaca a VIA Empresa Rubén Boo, tècnic del Departament de Gestió i Desenvolupament de Persones de Synergie. Altres característiques dels mals lideratges tenen a veure amb la forma de comunicar-se, que acostuma a ser ineficaç i poc clara. "Són perfils directes, sense pèls a la llengua i no proporcionen crítiques constructives", continua Boo. I a més, “destaquen per optar pel microcontrol i culpabilitzar als altres membres de l’equip en lloc de buscar solucions”.
Per tant, què hauria de tenir un cap ideal per potenciar els seus treballadors? Segons una enquesta elaborada per InfoJobs, la qualitat més valorada per al 47% dels catalans és saber reconèixer, felicitar i apreciar els èxits dels treballadors, a més de tractar bé l'equip. A això se sumen els atributs relacionats amb la intel·ligència emocional. I sense oblidar aquells trets que han crescut més en valoració: l'empatia, la humilitat, la capacitat de comunicar i l'escolta activa.
L’entrevista de feina i les ‘red flags’
A les entrevistes de feina, un possible sol·licitant s'il·lusiona amb la posició, creu que és l’organització ideal per a ell, segueix l'empresa de prop, es veu desenvolupant la seva trajectòria professional però de cop entra per la porta el “futur cap” per entrevistar-lo i tot es desmunta. No li mira a la cara, és arrogant i li transmet males vibracions.
Alerta amb frases com “no tenim hora de sortida”, al·ludint a la disponibilitat durant les 24 hores del dia
Els experts tenen clar que hi ha senyals, qualificades de red flags, per detectar un cap tòxic en deu segons. I la sensació més important de totes té a veure amb la incomoditat. Altres aspectes característics són la pressió perquè acceptis l'oferta o perquè vagis a l'entrevista com més aviat millor: “tenim molts sol·licitants i és una oportunitat única". Per tant, és imprescindible conèixer si hi ha alta rotació i com descriuen la cultura corporativa.
Alerta amb frases com “no tenim hora de sortida”, al·ludint a la disponibilitat durant les 24 hores del dia, com també la poca informació detallada sobre el lloc, així com les perspectives de futur. També cal prestar atenció a si parlen malament o fan bromes sobre algun empleat o ex empleat no present.
Per a Boo cal vigilar amb les preguntes il·legals o poc professionals, com ara si vols tenir fills aviat, l'estat civil o la ideologia. També es pot preguntar als “futurs caps” si és una posició de nova creació o qui la va ocupar amb anterioritat i conèixer més detalls del motiu del canvi. No és el mateix parlar d'una promoció que d’un acomiadament.
Com és possible que s'ascendeixi a un cap tòxic?
Per a molts és la pregunta del milió i difícil de respondre. Com ha arribat en una posició crucial un professional qüestionat en molts aspectes? Per què encara hi ha persones que els segueixen en allò que fan? D'acord amb el professor de lideratge i psicologia organitzacional de Claremont McKenna College, Ronald Riggio, això té a veure amb la manera com funciona la ment humana.
Riggio apunta que molts treballadors confonen l'arrogància i el narcisisme amb la força. També parla de la "mandra cognitiva" i que molts accepten les circumstàncies perquè “intentar un canvi sona esgotador". Per a alguns empleats, el seu cap pot ser un gestor tòxic, però potser per a altres sigui qui produeix resultats positius, com ara augments en els beneficis o acords de vendes importants. Riggio aclareix que "per aquests líders, la finalitat justifica els mitjans. Si semblen efectius, la gent no es qüestiona com van arribar fins on són".
Molts treballadors confonen l'arrogància i el narcisisme amb la força i el lideratge
Finalment, si algú conviu amb un cap tòxic o se l’ha trobat per sorpresa, l’expert recomana l’estratègia d’establir límits clars i evitar els enfrontaments directes, ja que “és el que busquen”. L’expert de Synergie demana calma, diplomàcia i sobretot buscar suport extern, des d’un amic o familiar, a un company de feina i recórrer a les altes esferes si no hi ha més remei.