Mes rere mes, les administracions públiques xifren l'evolució de la inflació. Ens diuen que els preus han pujat un X% respecte el mes anterior, o que han baixat un Y% en comparació l'any passat. Percentatges objectius que tenen una importància molt significativa en el dia a dia de les persones, les empreses i els propis països.
Per què varia l'IPC?
Les dades que aquest divendres ha publicat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) han determinat que la inflació interanual catalana s'ha enfilat fins el 2,6% amb un increment dels preus del 0,4% en comparació el mes anterior. El professor del Departament d'Economia de la Universitat de Girona (UdG) Josep Anguera ho atribueix al incipient canvi de clima econòmic que es comença a albirar: "Es van donant símptomes que s'ha tocat fons per part de les autoritats econòmiques i polítiques, els índexs de confiança van a l'alça i sembla que es confirma el final de l'època més dura de la crisi. Com a conseqüència, els empresaris confien que la demanda interna es pot recuperar i comencen a remuntar preus".
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, afegeix més arguments a la tendència alcista de l'IPC: "La inflació es produeix per un increment del preu de l'energia i perquè la producció no dóna resposta a un augment de la demanda de béns i productes, un fet que arriba quan apareixen millors expectatives econòmiques i major circulació monetària". Casas, a més, assegura que "la inflació sempre ve donada per un mal funcionament del mercat, que impedeix que la producció i la demanda es trobin ràpidament".
A tot això, cal afegir que l'estiu sempre és una època propicia per la pujança de l'IPC. Com descriu Josep Anguera, "el preu dels carburants a casa nostra creix cada any a partir del mes de maig, de cara a tots els estrangers que visiten el país i la quantitat de desplaçaments interns que es produeixen. El procés de distribució encareix el producte".
A qui perjudica que pugin els preus?
D'entrada, el degà del Col·legi d'Economistes deixa un missatge ben clar: "La inflació és quelcom negatiu en el conjunt de l'economia". Joan B. Casas ho argumenta amb un parell de raons: "Perjudica la competitivitat, ja que s'incrementa el preu dels factors de producció i encareix el producte; i perjudica també a la població, en tant que les persones que mantenen el mateix salari veuen perdre part del seu poder adquisitiu".
Josep Anguera insisteix en el mateix fet: "Per aquell consumidor pensionista o que té una renda fixa la inflació és fatal, ja que per cada dècima que puja l'IPC, la seva capacitat de compra es redueix". Actualment això passa no només amb els pensionistes, el context actual ha conduit ha una "tendència a la congelació o reducció del valor nominal dels salaris en general", el que fa "que els consumidors puguin comprar menys", segons el professor de la UdG.
A qui beneficia?
Hi ha altres agents econòmics als qui els beneficia l'encariment de la cistella de la compra. Anguera comenta que "tots aquelles persones propietàries de béns surten beneficiats de la inflació". Això s'explica perquè "si hi ha un augment de preus, la persona que disposa de béns per vendre serà automàticament més rica, el seu inventari haurà guanyat valor nominal". Les empreses són els agents que tenen més capacitat per revertir l'augment de preus de la inflació, apunta, al seu torn, Joan B. Casas.
De la mateixa manera, el professor Josep Anguera detalla que les administracions públiques també en surten beneficiades: "Els estats són els grans demandants de crèdit a mig-llarg termini. Un crèdit que està taxat en diners, per la qual cosa, si aquells diners valen menys voldrà dir que l'esforç per tornar-los serà menor".
La por a la deflació
En tot cas, el degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas, defensa que "una inflació moderada incentiva o manté el consum i és una vacuna contra la deflació, que és molt dolenta i acaba derivant en depressió econòmica".
Un missatge amb el qual no congrega del tot Josep Anguera, qui no veu tant mal a la deflació: "La deflació no és bona, però com en el cas de la inflació, uns hi guanyen i altres hi perden. Fa que tota la gent que tingui actius sigui més pobra ja que els seus béns valen menys, però, per exemple, si els salaris no baixen tant com la deflació, aleshores augmenta el poder adquisitiu de les persones".