En només cinc segons, la demanda d’energia elèctrica a l’estat espanyol va passar dels 27.000 MW als 15.970 MW ahir a les 12:33 del migdia, una xifra que va continuant caient fins als 12.483 MW a les 13:15 hores. Es tracta d’una oscil·lació de 15 GW d’energia, l’equivalent al 60% de la demanda total del territori, que va apagar el país durant hores. Aquesta caiguda és vinculada per Red Eléctrica a un problema en un sistema de generació d’electricitat al sud-oest d’Espanya, i no un ciberatac, hipòtesi que ha quedat descartada. Però com és possible que una problemàtica específica hagi deixat sense energia la majoria de l’estat espanyol, Portugal i Andorra?
Com funciona el sistema elèctric?
L’origen de l’apagada s’explica a partir del mateix funcionament de la xarxa d’alta tensió, anomenada xarxa de transport, que gestiona Red Eléctrica. “El sistema funciona a temps real, i això es tradueix en el fet que tota l’energia que estem consumint s’està produint ara mateix en una central generadora, i es transmet d’una forma instantània”, explica el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Daniel Montesinos. Red Eléctrica és qui s’encarrega de coordinar-se amb les distribuïdores per fer arribar l’energia que es produeix a l’Estat als usuaris. En aquest intercanvi, és vital que es mantingui un equilibri entre producció i demanda. Si no es dona, el sistema es desconnecta com a mesura de protecció, cosa que provoca les apagades com la d’ahir. “Un desequilibri pot provocar molts fenòmens: afectació als rellotges dels forns o canvis de gir d’alguns motors, però també sobreescalfament de línies o crema de cables”, assenyala Montesinos. “L’any 2007 va haver-hi una apagada molt important a Barcelona, i es va cremar una central de connexió d’Endesa. Van trigar mesos a respondre el problema”, recorda l’investigador.
La xarxa d'alta tensió requereix un equilibri constant de demanda i producció d'energia, ja que un desequilibri pot provocar greus conseqüències
Montesinos també remarca la inèrcia com un concepte a tenir en compte a l’hora d’explicar els desequilibris entre generació i demanda elèctrica i els seus efectes a tot el sistema. Aquest principi físic fa referència a la dificultat o resistència que ofereix un cos davant d’un canvi d’estat -“en un sistema mecànic, és l’esforç que costaria aturar un cotxe a 120 km/h”, exemplifica-. En l’àmbit energètic, les centrals tradicionals funcionen amb màquines síncrones, les quals converteixen l’energia mecànica produïda per les turbines en energia elèctrica. El professor de l’ETSEIB compara aquestes màquines a “motors elèctrics de massa descomunal”, unes mides que dificulten els efectes negatius dels desequilibris que es puguin provocar: “Com que és una massa molt gran que gira, té una gran inèrcia. Pot fer servir aquesta reserva d’energia per compensar el balanç”.
Aquesta facultat és la que mantenen les centrals tèrmiques, nuclears i hidroelèctriques, però troba més dificultats entre les energies renovables. “Un generador eòlic pot tenir una potència de 10 MW, quan una nuclear en té de 500 o 800 MW”, remarca Montesinos. Aquesta diferència de potència també redueix notablement la inèrcia dels sistemes i, de retruc, la seva resistència als desequilibris de la xarxa. Això s’accentua amb l’energia fotovoltaica, que duu a terme una conversió gairebé directe d’energia solar a elèctrica, cosa que implica una inèrcia gairebé nul·la. Conjuntament, l’eòlica i la solar van representar més del 40% de l’energia produïda a Espanya durant el 2024, segons l’Informe del sistema eléctrico español 2024 de la mateixa Red Eléctrica.
La baixa inèrcia de les renovables, el funcionament mallat de la xarxa i la poca interconnexió d'Espanya amb altres països són factors que expliquen l'oscil·lació de tensió
La darrera característica important de la xarxa de transport de Red Eléctrica és que es tracta d’una xarxa mallada: 45.000 quilòmetres de circuits de línies d’alta tensió, 700 subestacions, 6.000 posicions i 225 transformadors que funcionen de manera coordinada. Aquest sistema té com a factor positiu el fet que pot oferir un servei de qualitat i igualitari a tota la península, però també implica que els errors repercuteixin a tot el país.
La raó principal que ha provocat la gran oscil·lació que ha donat lloc al desequilibri es desconeix ara per ara, però Montesinos sí que pot explicar el procediment posterior: “Una oscil·lació ha fet saltar l’equilibri d’alguna de les fotovoltaiques, que s’han desconnectat per protegir-se. Salta una i, en cadena, per la situació de la xarxa mallada, van saltant una darrere de l’altra”. La baixa inèrcia de les centrals d’energia renovable les fa més vulnerables davant de desequilibris de demanda i producció, cosa que se suma a l’aïllament de la xarxa espanyola respecte a altres països: només un 6% de la xarxa està interconnectada (principalment, amb França i Marroc), quan la recomanació de la Unió Europea era del 10% per al 2002 i del 15% de cara al 2030.
Restablir la xarxa després de l’apagada
Tots aquests factors expliquen una caiguda generalitzada que, per dimensió i impacte, ha estat una de les més notòries de les darreres dècades a l’estat espanyol. Els primers territoris que van començar a recuperar la connexió van ser els dels extrems meridionals i septentrionals de la península: el País Basc i Catalunya, al nord, i Andalusia, al sud.
L’elecció d’aquests territoris no és casualitat, ja que són els que tenen una connexió més directa amb les xarxes energètiques dels països abans mencionats amb què Espanya està interconnectada, el Marroc i França. Segons explica Montesinos, les tasques de recuperació de la xarxa s’executen amb el suport de poblacions veïnes, de les quals s’extreu una part de l’energia: “Primer s’energitza la capacitat de potència, una zona que sapiguem que consumirà menys potència que la que ja està energitzada. En aquell punt de connexió ja en el teu territori, Red Eléctrica hi connecta una central per tenir més potència. Quan ja està en marxa, pot donar electricitat a altres punts, i es va estenent com una taca d’oli”.
Les primeres regions que s'han començat a recuperar han estat el País Basc, Catalunya i Andalusia, per la proximitat a França i el Marroc
Així, els territoris fronterers són els primers a recuperar l’energia, però no ho fan sempre al mateix ritme, ja que també depenen del tipus de centrals generadores de què disposen: “Una central hidràulica pots posar-la en marxa en només uns minuts, però en una tèrmica has d’escalfar les calderes i trigarà unes hores, i una nuclear necessitarà dies. Fins que no tens tota aquesta capacitat disponible, has d’esperar”.
Amb tot, molts ciutadans comentaven amb sorpresa les diferències que es donaven dins d’un mateix municipi. Per què els semàfors d’aquest carrer funcionen, i els de l’altre, no? Aquestes discrepàncies sorgeixen de les diferències entre la xarxa de transport de Red Eléctrica, que treballa de forma mallada, i les xarxes de les distribuïdores com Endesa, que treballen de manera radial. “Un cop Red Eléctrica diu a Endesa ‘en aquest punt ja pots donar servei’, es troba amb molts radis, que ha de reactivar un a un”, explica Montesinos. Aquesta radialitat no té per què coincidir amb entramat de carrers, sinó que depèn de la distribució de torres d’energia i cablejat, que pot fer que dos veïns es trobin en situacions diferents. En aquest procés també hi juga un paper la disponibilitat de potències de cada punt, que poden accelerar o alentir el restabliment.