04
de Març
de
2016
Act.
04
de Març
de
2016
Si Alemanya és la locomotora d'Europa, la seva forma de treballar hi tindrà alguna cosa a veure. "Els alemanys no van a la feina a fer amics", il·lustra amb la dosi justa d'exageració metafòrica Martí Adroher, director de l'oficina d'Acció a Berlín. "Ho donen tot a la feina, però durant les hores que toquen. No hi ha jornades maratonianes, sinó que aprofiten al màxim la jornada laboral per poder gaudir més enllà de la feina", assegura amb l'experiència del tracte diari.
Ho constata Genís Ventura, que va arribar a Alemanya com a estudiant i ja fa vuit anys que hi treballa, havent passat per diverses empreses. "A la feina vas a treballar. Potser amb algun company tens una relació més personal, però la majoria de gent no explica gaires coses de la seva vida", relata a VIA Empresa.
A la feina, de vostè
Aquesta clara divisió entre feina i vida personal també es tradueix en un tracte molt més formal, on prima dirigir-se de vostè. "El tracte de vostè s'extrapola a tot arreu. Tot i ser jove, tothom et tracta així", assegura Ventura. Martí Adroher insisteix que aquesta formalitat "pot xocar per algú que vingui de Catalunya, en veure que a les empreses la gent es tracta de vostè, fins i tot entre gent jove".
Ventura exemplifica que fins i tot a l'hora de dinar es parla de coses molt impersonals. "En una empresa on col·laborava hi havia una altra noia de Barcelona. Ella i jo érem els que explicàvem més coses de la nostra vida. La resta o parlaven de feina o de temes molt neutrals", recorda. I afegeix que "fins i tot en els correus electrònics no escrius 'Hola', s'és molt més formal". Tot i així, especialment a Berlín i en l'ecosistema d'start-ups, "hi ha la tendència de trencar tanta formalitat", precisa.
Horari europeu
El responsable d'Acció a Berlín destaca que "a la gent li agrada aquesta distinció entre feina i vida personal. Per tant, intenten que les jornades de treball durin el que han de durar i no s'eternitzin". Explica que molta gent comença la jornada a les 9, però escurcen la pausa del dinar per poder marxar a quarts de cinc o les cinc de la tarda. "El que és poc corrent és trobar-te gent a les oficines a quarts de vuit del vespre, cosa que a Barcelona sí que passa", aclareix.
Tot i que les generalitzacions sempre comporten excepcions, Adroher insisteix que "la tendència és que a les vuit del vespre tothom sigui a casa havent sopat. Cada vegada hi ha més flexibilitat, però la jornada laboral és més compacta i no s'atura dues hores per dinar".
Genís Ventura hi coincideix. "La jornada laboral acostuma a començar abans que a Catalunya, cap a les 8 del matí; i també s'acaba abans, cap a les 16 o 17h". Destaca que es dina a les 12 o 12:30h. "En termes operatius, per poder parlar amb la gent, ho has de fer abans de les 12 o a partir de les 13 hores i fins a les 16h. Més tard és difícil poder reunir-te amb ningú".
Això implica que després de la feina hi hagi temps per fer altres coses, ja sigui formació complementària, associacionisme, voluntariat o esport. "Els divendres moltes empreses tanquen al migdia, i és el dia on s'acostumen a fer les reunions. A partir de les 14h ja no queda gaire gent a l'empresa", constata.
Lligat als horaris, Martí Adroher recorda que la puntualitat és entesa com un valor a Alemanya, i a la feina es té en compte. "Si et compromets a enviar una oferta en una data concreta, ho has de fer. Si no, és molt probable que el client et desestimi com a proveïdor perquè pensi que no ets seriós", adverteix.
Tot i així, reconeix que les organitzacions també estan canviant i s'estan adaptant. "Si no treballes de cara al públic la flexibilitat i el home office cada cop són més presents perquè els treballadors tinguin més autonomia sobre com desenvolupen la feina", assegura.
El respecte pel lideratge
Tot i que la tendència global de fer empreses més participatives evidentment també és present a Alemanya, Ventura explica que segueixen existint uns rols molt definits. "El cap dóna les instruccions i la gent ho fa. La figura del cap o el director de departament és molt important perquè marca les directrius a seguir i és el punt de referència", assegura. Fins i tot recorda el cas d'una empresa on treballava on "la cap tenia el despatx en una altra planta, no la veies gairebé mai. De tant en tant baixava i donava les ordres i revisava el que s'havia estat fent. A més, quan apareixia tothom callava, encara que estiguessin parlant d'alguna cosa de feina".
Adroher matisa que, per descomptat, tot depèn molt del sector i l'empresa; però entreveu que "els personalismes en organitzacions verticals i jerarquitzades estan quedant caducats. Moltes empreses ja tenen èxit funcionant d'una altra manera". En la tendència cap a mesures de qualitat interna també es busca la participació, però evidencia que "als treballadors alemanys els continua agradant tenir instruccions clares sobre com procedir".
El que passa, reflexiona, és que "ara moltes estructures productives ja no estan pensades per donar ordres que es puguin executar automàticament. Això en algunes empreses es resoldrà amb lideratges més forts i personals, i en altres, amb processos més reforçats".
L'obsessió per la qualitat
"Hi ha una vetlla important per la qualitat, però l'escàndol de Volkswagen ha manifestat que no és una condició sine qua non", indica Adroher. Tot i així, destaca que "la solidesa dels processos es considera fonamental per garantir la qualitat d'un producte o servei". D'aquesta manera, l'auditoria interna de processos esdevé important; i de retruc la certificació resultant. "S'allunyen molt de la improvisació a la que estem més acostumats els catalans", afirma amb convenciment.
Aquest perfeccionisme també es reflecteix en la formació. Genís Ventura posa en valor el nivell de la formació professional alemanya, que en la gran majoria dels casos es fa dins de les empreses. "En molts oficis pots començar des de la base, anant uns dies a classe i treballant durant una temporada", explica. Això fa que, especialment en empreses grans, "sempre hi hagi molta gent jove que treballa al costat de gent experimentada. Es facilita molt més la promoció dins l'empresa", evidencia.
El capitalisme renà
En definitiva, Martí Adroher destaca que "a Alemanya hi ha una cultura empresarial pròpia compartida amb països de l'entorn com Àustria o Suïssa, i amb similituds amb l'Europa escandinava". Explica que aquesta es basa en aspectes de tipus legal, com l'Aufsichtsrat, l'òrgan de control de les societats de capital. "És un òrgan similar a un consell d'administració però amb algunes facultats diferents. En alguns casos fins i tot es preveu la presència dels sindicats en aquest organisme", explica fent referència al model conegut com "el capitalisme renà".
Pel director de l'oficina d'Acció a Berlín, si queda alguna diferència dins del país és entre l'antiga Alemanya oriental i l'occidental. "La relació amb el món laboral encara és més formal i distant a les zones de l'antiga República Democràtica Alemanya", assegura. Per Adroher, "Berlín és força diferent culturalment a la resta d'Alemanya per la condició de gran ciutat, de pol d'atracció de creativitat o bohèmia, però en el món del treball no hi ha gran diferència", indica. Al capdavall, conclou, "hi ha un estàndard molt alemany del que s'espera del servei i la qualitat".
Ho constata Genís Ventura, que va arribar a Alemanya com a estudiant i ja fa vuit anys que hi treballa, havent passat per diverses empreses. "A la feina vas a treballar. Potser amb algun company tens una relació més personal, però la majoria de gent no explica gaires coses de la seva vida", relata a VIA Empresa.
A la feina, de vostè
Aquesta clara divisió entre feina i vida personal també es tradueix en un tracte molt més formal, on prima dirigir-se de vostè. "El tracte de vostè s'extrapola a tot arreu. Tot i ser jove, tothom et tracta així", assegura Ventura. Martí Adroher insisteix que aquesta formalitat "pot xocar per algú que vingui de Catalunya, en veure que a les empreses la gent es tracta de vostè, fins i tot entre gent jove".
Ventura exemplifica que fins i tot a l'hora de dinar es parla de coses molt impersonals. "En una empresa on col·laborava hi havia una altra noia de Barcelona. Ella i jo érem els que explicàvem més coses de la nostra vida. La resta o parlaven de feina o de temes molt neutrals", recorda. I afegeix que "fins i tot en els correus electrònics no escrius 'Hola', s'és molt més formal". Tot i així, especialment a Berlín i en l'ecosistema d'start-ups, "hi ha la tendència de trencar tanta formalitat", precisa.
Horari europeu
El responsable d'Acció a Berlín destaca que "a la gent li agrada aquesta distinció entre feina i vida personal. Per tant, intenten que les jornades de treball durin el que han de durar i no s'eternitzin". Explica que molta gent comença la jornada a les 9, però escurcen la pausa del dinar per poder marxar a quarts de cinc o les cinc de la tarda. "El que és poc corrent és trobar-te gent a les oficines a quarts de vuit del vespre, cosa que a Barcelona sí que passa", aclareix.
Tot i que les generalitzacions sempre comporten excepcions, Adroher insisteix que "la tendència és que a les vuit del vespre tothom sigui a casa havent sopat. Cada vegada hi ha més flexibilitat, però la jornada laboral és més compacta i no s'atura dues hores per dinar".
Genís Ventura hi coincideix. "La jornada laboral acostuma a començar abans que a Catalunya, cap a les 8 del matí; i també s'acaba abans, cap a les 16 o 17h". Destaca que es dina a les 12 o 12:30h. "En termes operatius, per poder parlar amb la gent, ho has de fer abans de les 12 o a partir de les 13 hores i fins a les 16h. Més tard és difícil poder reunir-te amb ningú".
Això implica que després de la feina hi hagi temps per fer altres coses, ja sigui formació complementària, associacionisme, voluntariat o esport. "Els divendres moltes empreses tanquen al migdia, i és el dia on s'acostumen a fer les reunions. A partir de les 14h ja no queda gaire gent a l'empresa", constata.
Lligat als horaris, Martí Adroher recorda que la puntualitat és entesa com un valor a Alemanya, i a la feina es té en compte. "Si et compromets a enviar una oferta en una data concreta, ho has de fer. Si no, és molt probable que el client et desestimi com a proveïdor perquè pensi que no ets seriós", adverteix.
Tot i així, reconeix que les organitzacions també estan canviant i s'estan adaptant. "Si no treballes de cara al públic la flexibilitat i el home office cada cop són més presents perquè els treballadors tinguin més autonomia sobre com desenvolupen la feina", assegura.
El respecte pel lideratge
Tot i que la tendència global de fer empreses més participatives evidentment també és present a Alemanya, Ventura explica que segueixen existint uns rols molt definits. "El cap dóna les instruccions i la gent ho fa. La figura del cap o el director de departament és molt important perquè marca les directrius a seguir i és el punt de referència", assegura. Fins i tot recorda el cas d'una empresa on treballava on "la cap tenia el despatx en una altra planta, no la veies gairebé mai. De tant en tant baixava i donava les ordres i revisava el que s'havia estat fent. A més, quan apareixia tothom callava, encara que estiguessin parlant d'alguna cosa de feina".
Adroher matisa que, per descomptat, tot depèn molt del sector i l'empresa; però entreveu que "els personalismes en organitzacions verticals i jerarquitzades estan quedant caducats. Moltes empreses ja tenen èxit funcionant d'una altra manera". En la tendència cap a mesures de qualitat interna també es busca la participació, però evidencia que "als treballadors alemanys els continua agradant tenir instruccions clares sobre com procedir".
El que passa, reflexiona, és que "ara moltes estructures productives ja no estan pensades per donar ordres que es puguin executar automàticament. Això en algunes empreses es resoldrà amb lideratges més forts i personals, i en altres, amb processos més reforçats".
L'obsessió per la qualitat
"Hi ha una vetlla important per la qualitat, però l'escàndol de Volkswagen ha manifestat que no és una condició sine qua non", indica Adroher. Tot i així, destaca que "la solidesa dels processos es considera fonamental per garantir la qualitat d'un producte o servei". D'aquesta manera, l'auditoria interna de processos esdevé important; i de retruc la certificació resultant. "S'allunyen molt de la improvisació a la que estem més acostumats els catalans", afirma amb convenciment.
Aquest perfeccionisme també es reflecteix en la formació. Genís Ventura posa en valor el nivell de la formació professional alemanya, que en la gran majoria dels casos es fa dins de les empreses. "En molts oficis pots començar des de la base, anant uns dies a classe i treballant durant una temporada", explica. Això fa que, especialment en empreses grans, "sempre hi hagi molta gent jove que treballa al costat de gent experimentada. Es facilita molt més la promoció dins l'empresa", evidencia.
El capitalisme renà
En definitiva, Martí Adroher destaca que "a Alemanya hi ha una cultura empresarial pròpia compartida amb països de l'entorn com Àustria o Suïssa, i amb similituds amb l'Europa escandinava". Explica que aquesta es basa en aspectes de tipus legal, com l'Aufsichtsrat, l'òrgan de control de les societats de capital. "És un òrgan similar a un consell d'administració però amb algunes facultats diferents. En alguns casos fins i tot es preveu la presència dels sindicats en aquest organisme", explica fent referència al model conegut com "el capitalisme renà".
Pel director de l'oficina d'Acció a Berlín, si queda alguna diferència dins del país és entre l'antiga Alemanya oriental i l'occidental. "La relació amb el món laboral encara és més formal i distant a les zones de l'antiga República Democràtica Alemanya", assegura. Per Adroher, "Berlín és força diferent culturalment a la resta d'Alemanya per la condició de gran ciutat, de pol d'atracció de creativitat o bohèmia, però en el món del treball no hi ha gran diferència", indica. Al capdavall, conclou, "hi ha un estàndard molt alemany del que s'espera del servei i la qualitat".