17
de Novembre
de
2015
Act.
18
de Novembre
de
2015
Aquest dimarts a les 20:45 hores del vespre, les seleccions de futbol de Dinamarca i de Suècia s'enfrontaran a Copenhaguen per un lloc a l'Eurocopa de l'estiu vinent. Tot i que generalitzar sempre comporta el risc de caure en el tòpic, no és gaire atrevit afirmar que quan la pilota comenci a rodar ja farà hores que suecs i danesos hauran abandonat l'oficina. En una època on els estats escandinaus sempre són l'exemple preferit a l'hora de parlar de bones pràctiques, conèixer quina és la seva cultura empresarial resulta interessant.
Això és el que han intentat explicar Esade Alumni, la Cambra de Comerç Hispano-Sueca de Barcelona i el Cercle Empresarial Danès de Barcelona. Ho han fet en una taula rodona amb empresaris i directius nòrdics, així com amb espanyols amb àmplia experiència en empreses sueques i daneses.
Obligatori dissentir...en la cultura del consens
Javier Cucalón porta més de 20 anys treballant en una empresa danesa. "Cada tres o quatre anys hi ha una planificació estratègica molt organitzada, va en el seu ADN", explica l'actual director general a Ibèria de Nilfisk-Advance.
Cucalón constata que "Dinamarca es posa com a exemple de tot, però és que hi ha una autèntica democràcia i això es trasllada a l'empresa". L'opinió de tothom no només és valorada, sinó que "és obligatori dissentir". De fet, relata, a la seva empresa fins i tot posen en pràctica "el principi de l'avi". Aquest consisteix en què "qualsevol empleat té dret a anar al cap del seu cap a mostrar el seu desacord amb alguna decisió". Per Cucalón, "això introdueix autocontrol en la gestió de les persones, evita que siguis un petit dictador amb el teu equip".
Camilla Brenchley és danesa i porta 17 anys a Barcelona, on exerceix de consultora en gestió d'empreses. "El consens és una eina que s'utilitza molt i pot ser molt útil. D'aquesta manera els equips directius són molt forts i tot va alineat. No hi ha agendes pròpies", indica. Per Brenchley existeix un model de lideratge escandinau que es caracteritza per saber consensuar la direcció correcta i comprometre-hi tota l'empresa. "Marcar la direcció ho saben fer moltes cultures, però als països nòrdics saben planificar a molt llarg termini i crear una ànima a la companyia", assegura.
Ho constata Mateo Iglesias, director sènior de Patologia de Dako Diagnósticos. "No són ràpids decidint, però són molt ràpids executant", assegura. Per Iglesias, el fet que tothom hagi pogut intervenir en la decisió fa que "al final s'hi bolqui tot l'equip".
L'art de no complicar-se la vida
Enrique París és director de Securitas a Catalunya. "Treballo en una empresa sueca des de fa més de 20 anys i he comprovat que el luteranisme i el clima influeixen en la seva manera de viure i de treballar", assegura. A l'hora d'enumerar les claus del model nòrdic, París no dubta a parlar de "senzillesa, transparència i flexibilitat".
Mateo Iglesias assegura que "la simplicitat crida molt l'atenció. Els llatins som barrocs i tendim a complicar-nos la vida". Per contra, destaca, "els nòrdics si ho poden fer en tres passos, millor que en cinc. Això també els fa ser bons planificant i executant".
Si no treballes no ets ningú
Jonas Borgh, fundador i COO de MYMobileSecurity, és suec i fa 12 anys que viu a Barcelona. "Els nòrdics som luterans i això ens marca. Luter deia que si no treballes no ets ningú". Borgh assegura que això és ben present a Suècia, on "identifiquem molt a la gent per la feina que tenen". Diu que el primer que es pregunten és a què es dediquen. En canvi, contraposa amb ironia, "tinc amics catalans de fa anys que ni saben a què em dedico". Borgh, mig de broma i mig seriosament, indica que "aquí pots anar a la platja o a prendre un vi, però a Suècia no! Allà ens hem d'enfocar més a la feina".
Mateo Iglesias està d'acord que "el luteranisme i el clima influeixen a la societat, d'igual manera que és molt difícil exigir treballar durament a 40 graus a l'ombra". Sigui com sigui, Iglesias posa de manifest el contrast entre Espanya i els països escandinaus a l'hora d'assumir responsabilitats. "Quan preguntes a una companyia cotitzada espanyola qui n'és el propietari, diuen que els accionistes. Tenen molt clar que són allà per donar-los satisfaccions. A les empreses nòrdiques no és així, es treballa per satisfer el client", assegura.
Javier Cucalón afegeix que "es té en compte a tothom, però alhora hi ha una gran exigència i s'han d'aportar resultats". Enrique París se suma a aquesta reflexió. "El model suec és de compromís, descentralitzat, àgil i senzill. Però no només té valors, sinó que n'exigeix el seu compliment".
París posa de manifest que els escandinaus "no admeten corrupteles ni corrupció. N'hi podrà haver, però com la descobreixin...". Aquest punt va lligat a la reputació, que qualifica de "fonamental". A Espanya, en canvi, "depèn del que t'hagis emportat", lamenta.
El respecte per l'horari
Un dels trets característics en la cultura empresarial escandinava és el respecte escrupolós pels horaris. "A les 16h no queda ningú a l'oficina. El que es queda més tard és vist com un incompetent que no ha pogut acabar la feina, o que té una vida trista sense res a fer", assegura Javier Cucalón.
Plegar d'hora a la tarda permet fer vida familiar i tenir temps per fer esport o dedicar-se a l'associacionisme. Ara bé, tal com reconeix Camilla Brenchley, sovint molts treballadors completen a casa tasques pendents un cop els fills ja són al llit. "Que els nens vagin a dormir a les 19 hores potser hi ajuda", fa broma.
Mateo Iglesias exemplifica el sentit del temps que tenen els països escandinaus amb una anècdota que el va sorprendre els primers dies de ser a Copenhaguen. "Al pàrquing d'una empresa de 1.000 persones hi ha pocs cotxes (la majoria de gent ve en bici). Però els primers que arriben aparquen als llocs més llunyans de la porta". Com s'explica? "Perquè si arriben els primers és que tenen temps. Deixen els llocs més propers a l'entrada pels que arribaran justos i els necessitaran més", explica.
Un temps que necessitaran per ser puntuals. "Les reunions no són a les 10. Són de 10 a 11. Has d'aprendre a enllestir-ho", constata Javier Cucalón. A més, la puntualitat és bàsica. "Si arribes tard la porta està tancada", conclou posant d'exemple el que es va trobar quan va arribar a les 8:02 hores en una reunió programada a les 8 hores.
Això és el que han intentat explicar Esade Alumni, la Cambra de Comerç Hispano-Sueca de Barcelona i el Cercle Empresarial Danès de Barcelona. Ho han fet en una taula rodona amb empresaris i directius nòrdics, així com amb espanyols amb àmplia experiència en empreses sueques i daneses.
Obligatori dissentir...en la cultura del consens
Javier Cucalón porta més de 20 anys treballant en una empresa danesa. "Cada tres o quatre anys hi ha una planificació estratègica molt organitzada, va en el seu ADN", explica l'actual director general a Ibèria de Nilfisk-Advance.
Cucalón constata que "Dinamarca es posa com a exemple de tot, però és que hi ha una autèntica democràcia i això es trasllada a l'empresa". L'opinió de tothom no només és valorada, sinó que "és obligatori dissentir". De fet, relata, a la seva empresa fins i tot posen en pràctica "el principi de l'avi". Aquest consisteix en què "qualsevol empleat té dret a anar al cap del seu cap a mostrar el seu desacord amb alguna decisió". Per Cucalón, "això introdueix autocontrol en la gestió de les persones, evita que siguis un petit dictador amb el teu equip".
Camilla Brenchley és danesa i porta 17 anys a Barcelona, on exerceix de consultora en gestió d'empreses. "El consens és una eina que s'utilitza molt i pot ser molt útil. D'aquesta manera els equips directius són molt forts i tot va alineat. No hi ha agendes pròpies", indica. Per Brenchley existeix un model de lideratge escandinau que es caracteritza per saber consensuar la direcció correcta i comprometre-hi tota l'empresa. "Marcar la direcció ho saben fer moltes cultures, però als països nòrdics saben planificar a molt llarg termini i crear una ànima a la companyia", assegura.
Ho constata Mateo Iglesias, director sènior de Patologia de Dako Diagnósticos. "No són ràpids decidint, però són molt ràpids executant", assegura. Per Iglesias, el fet que tothom hagi pogut intervenir en la decisió fa que "al final s'hi bolqui tot l'equip".
L'art de no complicar-se la vida
Enrique París és director de Securitas a Catalunya. "Treballo en una empresa sueca des de fa més de 20 anys i he comprovat que el luteranisme i el clima influeixen en la seva manera de viure i de treballar", assegura. A l'hora d'enumerar les claus del model nòrdic, París no dubta a parlar de "senzillesa, transparència i flexibilitat".
Mateo Iglesias assegura que "la simplicitat crida molt l'atenció. Els llatins som barrocs i tendim a complicar-nos la vida". Per contra, destaca, "els nòrdics si ho poden fer en tres passos, millor que en cinc. Això també els fa ser bons planificant i executant".
Si no treballes no ets ningú
Jonas Borgh, fundador i COO de MYMobileSecurity, és suec i fa 12 anys que viu a Barcelona. "Els nòrdics som luterans i això ens marca. Luter deia que si no treballes no ets ningú". Borgh assegura que això és ben present a Suècia, on "identifiquem molt a la gent per la feina que tenen". Diu que el primer que es pregunten és a què es dediquen. En canvi, contraposa amb ironia, "tinc amics catalans de fa anys que ni saben a què em dedico". Borgh, mig de broma i mig seriosament, indica que "aquí pots anar a la platja o a prendre un vi, però a Suècia no! Allà ens hem d'enfocar més a la feina".
Mateo Iglesias està d'acord que "el luteranisme i el clima influeixen a la societat, d'igual manera que és molt difícil exigir treballar durament a 40 graus a l'ombra". Sigui com sigui, Iglesias posa de manifest el contrast entre Espanya i els països escandinaus a l'hora d'assumir responsabilitats. "Quan preguntes a una companyia cotitzada espanyola qui n'és el propietari, diuen que els accionistes. Tenen molt clar que són allà per donar-los satisfaccions. A les empreses nòrdiques no és així, es treballa per satisfer el client", assegura.
 |
| Directius i empresaris amb experiència als països escandinaus, reunits a Esade. PGF |
Javier Cucalón afegeix que "es té en compte a tothom, però alhora hi ha una gran exigència i s'han d'aportar resultats". Enrique París se suma a aquesta reflexió. "El model suec és de compromís, descentralitzat, àgil i senzill. Però no només té valors, sinó que n'exigeix el seu compliment".
París posa de manifest que els escandinaus "no admeten corrupteles ni corrupció. N'hi podrà haver, però com la descobreixin...". Aquest punt va lligat a la reputació, que qualifica de "fonamental". A Espanya, en canvi, "depèn del que t'hagis emportat", lamenta.
El respecte per l'horari
Un dels trets característics en la cultura empresarial escandinava és el respecte escrupolós pels horaris. "A les 16h no queda ningú a l'oficina. El que es queda més tard és vist com un incompetent que no ha pogut acabar la feina, o que té una vida trista sense res a fer", assegura Javier Cucalón.
Plegar d'hora a la tarda permet fer vida familiar i tenir temps per fer esport o dedicar-se a l'associacionisme. Ara bé, tal com reconeix Camilla Brenchley, sovint molts treballadors completen a casa tasques pendents un cop els fills ja són al llit. "Que els nens vagin a dormir a les 19 hores potser hi ajuda", fa broma.
Mateo Iglesias exemplifica el sentit del temps que tenen els països escandinaus amb una anècdota que el va sorprendre els primers dies de ser a Copenhaguen. "Al pàrquing d'una empresa de 1.000 persones hi ha pocs cotxes (la majoria de gent ve en bici). Però els primers que arriben aparquen als llocs més llunyans de la porta". Com s'explica? "Perquè si arriben els primers és que tenen temps. Deixen els llocs més propers a l'entrada pels que arribaran justos i els necessitaran més", explica.
Un temps que necessitaran per ser puntuals. "Les reunions no són a les 10. Són de 10 a 11. Has d'aprendre a enllestir-ho", constata Javier Cucalón. A més, la puntualitat és bàsica. "Si arribes tard la porta està tancada", conclou posant d'exemple el que es va trobar quan va arribar a les 8:02 hores en una reunió programada a les 8 hores.