La llista Global 2000, de Forbes, celebra 20 anys publicant un rànquing amb les 2000 companyies més grans del món. Ho fa mitjançant una avaluació ponderada de quatre mètriques: tenint en compte les vendes, els beneficis, els actius i el valor de mercat de l'empresa; i els resultats fluctuen any rere any d'una manera, de vegades, escandalosa. Tant és així que la mateixa multinacional nord-americana Berkshire Hathaway, propietat de Warren Buffet, ha passat d'ocupar la primera posició l'any 2022 a caure fins a la 338 aquest 2023, "a causa de pèrdues no realitzades a la cartera d'inversions", afirmen des de Forbes. Enguany la primera posició la llueix JPMorgan Chase, el banc més gran dels EUA; i aterrant al nostre territori, a Catalunya la pole position l'ocupa FCC (Fomento de Construcciones y Contratas).
Els bancs i les tecnològiques són els magnats de l'economia mundial. Només en les primeres 10 posicions del rànquing hi ha cinc bancs (JPMorgan Chase, ICBC, China Construction Bank, Agricultural Bank of China i Bank of America), quatre tecnològiques (Alphabet, ExxonMobil, Microsoft i Apple) i una petroliera, Saudi Arabian Oil Company; i val a dir que l'onzena posició l'ocupa també una petroliera, Shell, del Regne Unit.
Geogràficament, el poder està dividit, també, entre dos principals pols: els Estats Units i la Xina, però no només en aquest top 10. De les 2000 companyies més grans del món, 611 són estatunidenques -el darrer any eren 595- i 346 són xineses. El tercer país amb major nombre de companyies i l'únic que supera també les 100 firmes és el Japó, amb 192 empreses en el llistat.
D'empreses espanyoles n'apareixen 20, fet pel qual podríem extreure una estadística senzilla: l'1% de les companyies més grans del món són espanyoles. El sector bancari es manté també com el predominant, amb el Banc Santander encapçalant la llista, en la 49a posició global. L'any 2022 estava a la 58a. La companyia financera que dirigeix José Antonio Álvarez i presideix Ana Botín des de la seva seu a Madrid opera principalment a Europa i Nord-amèrica, ocupa a 206.462 treballadors i va obtenir l'any 2022 -segons resultats oficials del mateix banc- un benefici atribuït rècord de 9.605 milions d'euros, un 18% més que l'any 2021. Té 160 milions de clients arreu del món.
FCC, serveis ciutadans arreu del món
D'aquestes 20 empreses esmentades hi ha una de catalana: FCC, el grup empresarial amb seu a Barcelona especialitzat en serveis ciutadans que va néixer l'any 1992 fruit de la fusió entre la barcelonina Fomento de Obras y Construcciones i la madrilenya Construcciones y Contratas, fundades ambdues l'any 1900. Actualment, la companyia esdevé un dels primers grups europeus de serveis ciutadans, amb un model de negoci sostingut per quatre potes: serveis de medi ambient (gestió de residus, neteja o manteniment de carrers o diversos espais), d'aigua (tant d'infraestructures com de subministrament), de construcció d'infraestructures (on és líder en la producció de ciment a Espanya) i immobiliaris (amb la promoció gestió i explotació de tota classe d'immobles). El grup opera a més de 25 països arreu del món i compta amb una plantilla de més de 59.000 treballadors, encara que havia arribat a tenir més de 90.000, abans de la crisi financera de l'any 2008.
El 2022 no va ser un bon any per a FCC. Els seus beneficis van caure gairebé a la meitat -amb un benefici net atribuït de 315,2 milions d'euros- malgrat haver incrementat els ingressos en un 16%. Aquest 2023, però, sembla haver recuperat cert vol: en el primer trimestre de l'any els beneficis ja s'han incrementat un 13% respecte al mateix període del 2022.
Qui falta i per què?
Tornant a l'àmbit estatal, al Banc Santander el segueixen, per ordre, les següents companyies amb seu social a Espanya: Iberdrola, BBVA, Inditex, Telefónica, Repsol, CaixaBank, Naturgy, Grupo ACS, Mapfre, Aena, Cellnex, Ferrovial, Banc Sabadell, Amadeus IT Group, Acciona, Bankinter, Unicaja Banco, Red Eléctrica i, com ja hem dit, FCC. Al llistat, per tant, només hi ha una empresa amb seu social a Catalunya, encara que en serien cinc si CaixaBank, el Banc Sabadell, Cellnex o Naturgy no haguessin traslladat la seva seu l'any 2017 fora de Catalunya.
La primera a marxar va ser el Banc Sabadell, a Alacant, seguida -amb hores de diferència, per Caixabank (València) i Naturgy (Madrid), que en aquell moment es deia Gas Natural Fenosa. Pocs dies més tard també va marxar Cellnex, que va escollir la capital madrilenya. La companyia de telecomunicacions és, de fet, l'única de les quatre que en alguna ocasió no ha descartat tornar la seva seu a Catalunya. L'exconseller delegat, Tobías Martínez, va assegurar a periodistes l'any 2019 que no descartava aquesta opció: “Estem disposats a tornar a analitzar aquesta situació. Cal analitzar bé l'escenari i prendre la millor decisió per a la companyia”.