En periodisme és tan important allò que es diu com allò que es deixa de dir i en el món de l'empresa és tan important allò que es fa i qui ho fa com allò que es deixa de fer. Fa tot just uns dies durant la celebració de la 21a Nit de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), hi va haver dos fets al voltant del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que van passar desapercebuts però que mereixen una reflexió en profunditat més enllà de l'actualitat. "El conseller Torrent sempre despenja el telèfon i almenys ens escolta", va assegurar el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, durant el seu discurs entre empresaris a Igualada. Anècdota o símbol? Una frase que diu molt més del que sembla.
L'alcalde d'Igualada i expresident de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, va estirar el fil de Sánchez Llibre i va explicar que va demanar el número de telèfon al conseller Roger Torrent tan bon punt van coincidir a l'entrada de l'Institut Milà i Fontanals d'Igualada. A la taula presidencial de la UEA els hi va tocar sopar un al costat de l'altre acompanyats també pel president de la UEA, Joan Domènech, i Josep Sánchez Llibre, entre d'altres comensals.
Sánchez Llbre: "El conseller Torrent sempre despenja el telèfon i almenys ens escolta"
Anem per parts. Quan es diu que algú "sempre" agafa el telèfon i "almenys" escolta, s'insinua que hi ha algú que clarament no ho fa. La crítica és habitual però no massa sovint apte per a polítics i en aquest cas són popularment conegudes les desavinences entre Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona. Només cal recordar algunes de les declaracions de Sánchez Llibre sobre l'alcaldessa Ada Colau: "pedra a la sabata", "autoritària i sectària", "postureig i populisme" o fins i tot, se la va acusar d'arruïnar el comerç, l'hostaleria o la restauració.
"Em sap greu haver fet aquestes declaracions. No sóc una persona frontal o radical, m'agrada arribar a acords amb tothom. A la casa de Foment sempre hem intentat respectar les discrepàncies i trobar la manera de resoldre-les. Des del diàleg i el consens per arribar a bon port. El plantejament de mobilitat d'Ada Colau a l'espai urbà s'ha fet unilateralment, sense escoltar els empresaris d'aquesta casa", va assegurar el president de Foment durant una entrevista a VIA Empresa de l'octubre de 2020.
Davant la repregunta, Sánchez Llibre encara va afegir: "Tinc el convenciment que serà possible un acord amb l'alcaldessa després de tota aquesta crítica constructiva. Hem arribat fa poc a un acord sobre mobilitat laboral amb Jaume Collboni. Per què no podem arribar-hi també amb Ada Colau? De moment, l'alcaldessa ha passat de nosaltres, però tinc la intuïció que canviarà d'opinió. No vull afegir més llenya al foc, les coses han de madurar".
Un any de "maduració" després, fonts de VIA Empresa expliquen que les relacions entre Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona estan "igual de malament que ja és dir o fins i tot pitjor". Sembla que la "crítica constructiva" no ha arribat a bon port entre els grans empresaris que representen al voltant del 75% del PIB català i l'administració barcelonina.
Compromís + Cooperació = Èxit
En aquest sentit, l'última nota del Cercle d'Economia alerta de la manca de model de prosperitat tant per part de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat. Es critica una política econòmica "fortament ideològica i falta de pragmatisme" amb un model que genera "gran confrontació" i auguren si tot segueix així, "una decadència lenta però inexorable". Un cop més i ja en van uns quants, s'insisteix en la importància de la col·laboració público-privada i la complicitat entre administracions i societat civil. "Avui dia la política barcelonina no ajuda a fer progressar el país", es conclou des del lobby empresarial.
Potser és per això que Sánchez Llibre reivindica també la cohesió social com a "valor fonamental" de Catalunya i elogia en públic la disponibilitat i l'escolta activa del conseller d'Empresa i Treball. El president de la UEA, Joan Domènech, assegura que "l'única solució per tirar endavant és anar tots junts en una sola direcció". En una fórmula matemàtica que va servir de lema de la nit empresarial: Compromís + Cooperació = Èxit. No li falta raó, l'únic problema és que la política de partits és de geometria variable.
El conseller d'Empresa i Treball recorda que "si fem el mateix de sempre tindrem els resultats de sempre" i reivindica la voluntat de ser "una administració emprenedora". No li falta raó, però el titular de "la República emprenedora" ja el vaig escoltar ara fa tres anys amb el llavors conseller d'Economia i Hisenda i ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant un dinar a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Citar l'economista Mariana Mazzucato és relativament fàcil, aplicar la seva teoria de l'Estat com a organització més emprenedora, que assumeix més inversions de risc i crear mercats ja és una altra cosa. A Itàlia sembla que sí que s'ho han cregut de veritat amb Mission Italia. Investment, Innovation and Imagination.
Del ja farem al ja fem
Elogiar que el conseller d'Empresa i Treball agafa el telèfon és tot un símbol més que una anècdota. Però, no s'hi val només amb agafar la trucada a aquells que demanen solucions a l'administració, sinó que s'ha d'escoltar què es demana i passar d'una vegada per totes de la teoria a la pràctica. Del ja farem al ja fem.
Si algun dia truco al conseller Roger Torrent i m'agafa el telèfon, li diré que val la pena trencar les lògiques partidistes que imperen dins el nostre sistema polític, deixar els egos a banda i començar a escoltar i ajudar a tots els empresaris, autònoms i treballadors que fan possible amb el seu esforç diari la realitat empresarial de Catalunya.
I no, tampoc s'hi val només amb fer-se la foto o piular el tuit, hem de passar dels titulars i la política de tuits a les polítiques reals a peu de carrer. Abans que la desconnexió entre partits polítics i societat ja no tingui marxa enrere.
Recomano recuperar quatre articles publicats a VIA Empresa que parlen precisament de tot això:
- El país del "no" a tot, de Francesc Reguant. El "No a tot" no pot ser un lema de país perquè la manca de planificació estratègica ens ha fet estar on estem, amb masses fronts oberts i poques solucions que aglutinin grans consensos, amb informació rigorosa sobre la realitat i que sobretot no inclogui prejudicis, dogmes o utopies. "No necessitem propietaris de la veritat, sinó humilitat per compartir esforços i voluntats... Cal un govern integrador amb visió estratègica a llarg termini i que no dubti a l’hora de prendre decisions per construir el futur"
-
Eines per gestionar l'acció política, de Joan Majó. Preparar-se, pressupostar i executar al servei dels interessos col·lectius. S'ha d'analitzar els problemes, les mancances i els reptes d'una societat així com treballar les dades i estudiar els potencials efectes de les mesures adoptades. S'ha de prioritzar quins són els objectius perquè els recursos són limitats. "És imprescindible tenir un equip d'assessors de suficient nivell específic, amb criteris independents, garantia, experiència, i amb inclinacions plurals"
-
El país demana més coses que gestió, de Genís Roca. Més enllà de converses tècniques, hem d'aprendre a tenir el control del poder. No s'hi val només amb la gestió, hem de tenir habilitats relacionades amb el poder: xarxes relacionals i estratègies de diplomàcia dins i fora del nostre territori, ambició, eines i metodologies de lobby, estudis de prospectiva que s'anticipin a tota mena de tendències i equips de suport per emetre opinió lliure i independent. "Tot això demana un tipus de lideratge, un model organitzatiu i unes maneres de fer que no depenen només del pressupost o de què algú ens ho deixi fer"
-
Ser empresari, de Jordi Tarragona. "Per això ser emprenedor, ser empresari, és una de les tasques més honroses i dignes d'admiració que existeixen. Hi ha molt en joc, i quasi ningú ho posarà en valor. I encarà així tens fe, lluites per un somni i estàs millorant la vida; no només la teva, sinó la de tots els involucrats."
Si algun dia truco al conseller Roger Torrent i m'agafa el telèfon, li diré que val la pena oblidar el país del "no" a tot i reivindicar la Catalunya del sí. La Catalunya emprenedora, de lideratge i referència empresarial, de la transformació digital, de la formació professional, la universitat i la qualitat de la nostra educació, de la transferència de coneixement, del territori, de la innovació, la recerca i el desenvolupament, de la internacionalització, dels drets laborals, de la igualtat i la diversitat, de l'agilitat en la creació d'empreses -hi ha 100 països millors que Espanya per crear una empresa- o de la col·laboració público-privada, entre moltes altres coses.
Tornen les grans nits empresarials. Tornen les grans declaracions davant del públic i les grans converses entre passadissos. Torna La Tribuna.