Tot va començar al Speakeasy. Els participants de la tertúlia La Cadira de Gaudí anàvem arribant a la porta (toc toc: “Montini…El Papa”) . Aquest vespre d’un dilluns de desembre, ens trobem per celebrar el Nadal, com als anys anteriors. Alguns de la colla es van quedar a casa per prevenció, coincidint amb l’empitjorament de la situació sanitària provocada per la pandèmia durant els primers dies del mes. La reescalada de la covid va arribar en un pèssim moment pels establiments, que s’anaven recuperant millor del previst després d’uns mesos tancats i d’escassa activitat comercial. Han caigut les reserves dels grups, sobretot dels més nombrosos; per contra, les famílies que havien decidit anar a dinar al restaurant els dies més senyalats en prou feines han cancel·lat; són dades que em facilita el president del Gremi de Restauració, Pere Chias. A la vegada, em confirma que la recuperació de la facturació als darrers mesos, fins a inicis de desembre, ha frenat el tancament d’establiments de restauració. El cessament de l’activitat no supera ara el 15% dels bars i restaurants de Barcelona, quan les pitjors previsions apuntaven a que en desapareixeria un de cada tres. Aquest flux de diners cap a la restauració està produint el miracle.
Un còctel esplèndid del nostre amfitrió i contertulià Javier de las Muelas ens va entonar abans de passar a taula. Era un Tommy’s Margarita, cítrics, gust de tequila i sal a les bores del got. El sopar es composa d’uns aperitius a base de snacks, llagostí cruixent, croqueta de pop amb maonesa de cítrics i salmó fumat amb algues wakame; d’uns plats a base de sopa amb galets amb mandonguilles, suprema de daurada sobre trinxat de Cerdanya, i pollastre de pagès a la catalana; i d’uns postres amb una sopa de fruits del bosc amb gelat de iogurt. Excel·lents vins blancs i negres i cava.
A la mateixa hora que nosaltres gaudíem al Speakeasy, unes hores abans al migdia, o més tard a la nit, de qualsevol data de desembre, milers de grups feien el mateix que nosaltres a algun del 7.500 bars o restaurants de la ciutat. A una mitjana de 30-50 euros els àpats de grup i de 40-60 els dels dies senyalats amb la família, multiplicat per dues celebracions de mitjana per persona donen xifres milionàries.
A casa
L’enquesta anyal de Deloitte avença que la despesa mitjana dels espanyols per Nadal serà de 631 euros. Separant partides, l’estudi de l’OCU indica que el 15,5% d’aquesta quantitat es dedicarà als àpats familiars i amb els més íntims, mentre que l’aplicat als bars i restaurants, amb amics i companys, serà del 4,9%. És a dir, la partida alimentària a la llar triplicarà la de fora de casa. Si comparem l’evolució de la despesa anual en alimentació i begudes al darrer quinquenni, veiem que no varia massa, excepte el 2020, que va pujar de forma extraordinària com a conseqüència del confinament. D’aquesta manera, no seria exagerada, doncs, la previsió de l’augment de la despesa nadalenca 2021 que augura l’estudi de l’OCU (un 22%), encara que semblaria més ajustada la de Deloitte (14%). En qualsevol dels dos escenaris, aquestes festes signifiquen el retorn a uns paràmetres de consum alimentari a la llar semblants als que es van mantenir de forma sostinguda entre 2016 i 2019, quan representava una setena part del pressupost global de les famílies.
Els consumidors espanyols asseguren que acaben llençant entre el 10% i el 20% del menjar comprat o cuinat durant les festes
Junt a aquesta recuperació de la conducta de compra, hi ha una dada que malauradament no canvia. En una enquesta de l’app TooGoodToGo, els consumidors espanyols asseguren que acaben llençant entre el 10 i el 20% del menjar comprat o cuinat durant les festes. Al mateix estudi, la majoria declara que compra massa de tot -torrons i polvorons, carn, peix i marisc, per aquest ordre-. Malgrat la nova actitud de racionalitat i estalvi de la població, airejada en la majoria de les enquestes. Malgrat els efectes visibles del canvi climàtic. Malgrat els esforços dels grans, mitjans i petits de la distribució. Malgrat les campanyes públiques. Doncs bé, aquestes festes de Nadal tampoc palesaran aquest canvi de mentalitat.
Donaria la impressió que ens hem posat a cantar novament les paraules de la cançó de Leiva, com el 2019: “Fes-ho com si no sabessis que s'acaba, com si fossis a morir demà”. Els fenòmens de consum entre els que tenen possibilitats de despesa es produeixen amb aquesta seqüència: 1) diner a la butxaca; 2) motivació afectiva vinculada a estats d’ànim -aprofitar les festes de Nadal per desterrar els mals sons de la primera fase de la pandèmia, per exemple-; 3) incitació directa al consum -carrers il·luminats, pressió publicitària i publicística-; 4) decisió de compra; i 5) impuls a comprar més del necessari.
Dislèxia del comprador. Vol i dol.