De cobrar 1.200 euros al mes a 645. És el canvi de salari base que un peó de la indústria del metall de Barcelona, que fa tasques repetitives i cadenes de muntatge, podria patir aquest estiu si no es desbloqueja el conveni col·lectiu que regulava fins ara les seves condicions. Ho diuen els sindicats, que ja han anunciat mobilitzacions per la propera setmana. Les patronals redueixen els efectes, però també tenen la data fixada al calendari: 8 de juliol.
Què passa a partir del 8 de juliol?
En complir-se un any de la versió definitiva de la reforma laboral de 2012, poden caducar alguns convenis col·lectius que regulen les condicions laborals i salarials d'una part dels catalans. No tots: seran convenis que porten més d'un any negociant-se i que, a 7 de juliol, encara no s'haurà arribat a un consens entre plantilla i empresa. A partir d'aquesta data, anirà passant el mateix amb altres convenis bloquejats i que aniran caducant.
Quants treballadors se'n veuran afectats?
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, en tenen una xifra consensuada: uns 650.000 assalariats catalans. El nombre de convenis sectorials afectats se situa a Catalunya a l'entorn dels 85. "Poc a poc es van signant nous acords, però ja som massa aprop de la data", alerta Juan Carlos Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CCOO.
Les patronals, en canvi, ho valoren a la baixa. "Poden donar-se casos, però no tan exagerat com diuen els sindicats", preveu la directora de Relacions Laborals de Pìmec, Joana Callís. Pel seu homòleg a Foment del Treball, Javier Ibars, fins a 350.000 empleats ja han solucionat la situació en les últimes setmanes , però els sindicats no els han descomptat de la xifra d'afectats. Se n'hi sumaran més i hi haurà solucions intermitges, assegura.
Què passava abans de la temuda data?
"S'anaven encadenant convenis", explica l'advocat Marc Carrera, del bufet Sagardoy Abogados. Fins que el conveni no se substituïa per un altre, "per defecte seguien en vigor les clàusules normatives", és a dir, les condicions laborals i salarials pactades entre els representats dels treballadors i l'empresa. És el que es coneixia per ultraactivitat.
La reforma laboral va deixar un any de marge per trobar una solució als convenis enrocats i, passats els dotze mesos, acaba amb la possibilitat d'allargar més temps les condicions. Si no hi ha acord al cap d'un any, els treballadors passen a dependre d'un conveni superior més general: sectorial o estatal.
Es podrà passar a cobrar el salari mínim de 645 euros?
El text no determina què passa si un treballador no té accés a un conveni superior. És aquí que hi apareix la por d'acabar cobrant el salari mínim interprofessional de 645 euros. Des de Foment del Treball, el director laboral considera "mínims" els casos en què podria passar.
El que succeïrà és que, en cas de no haver-hi un conveni superior, els treballadors que es quedin sense acord passaran a dependre de l'Estatut del Treballadors. "És la interpretació jurídica més raonable", apunta l'advocat laboral, que reconeix la possibilitat de caure en els 645 euros al mes.
Quins altres efectes tindrà a part dels salarials?
Que deixin de ser vigents alguns convenis comportarà que quedin afectades altres condicions laborals, més enllà del sou. Dels acords entre empresaris i treballadors, en depenen els complements per baixa, les indemnitzacions per accidents, els uniformes, el nombre de pagues o els períodes en que es poden agafar vacances.
Com acabaran els convenis que no es desbloquegin?
Es tem una "judicialització dels convenis". A falta d'un acord entre les dues parts, els convenis s'hauran de resoldre per la via judicial. Encara amb una incògnita en la que tothom coincideix: el camí les primeres sentències és, per ara, una incògnita.
A qui li interessa no arribar a un acord?
Segons les patronals, als sindicats. Segons els sindicats, a les patronals. Les associacions d'empresaris consideren que era necessari posar al dia el funcionament dels convenis. "Partíem de condicions desorbitades", al·lega Javier Ibars, de Foment. Es refereix a condicions salarials pactades en època de bonança i que ara els gestors de les companyies consideren insostenibles.
Els sindicats, en canvi, hi veuen la voluntat d'aprofitar la situació per fer minvar les condicions. "Tenen una estratègia premeditada", acusa Camil Ros, secretari de Política Sindical d'UGT. Per l'advocat especialitzat en taules de negociació Marc Carrera, ambues parts hi surten perjudicades. A la possibilitat de baixades salarials pels treballadors, s'hi suma "la incertesa jurídica" i la conflictivitat laboral per a les empreses.
Què passa a partir del 8 de juliol?
En complir-se un any de la versió definitiva de la reforma laboral de 2012, poden caducar alguns convenis col·lectius que regulen les condicions laborals i salarials d'una part dels catalans. No tots: seran convenis que porten més d'un any negociant-se i que, a 7 de juliol, encara no s'haurà arribat a un consens entre plantilla i empresa. A partir d'aquesta data, anirà passant el mateix amb altres convenis bloquejats i que aniran caducant.
Quants treballadors se'n veuran afectats?
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, en tenen una xifra consensuada: uns 650.000 assalariats catalans. El nombre de convenis sectorials afectats se situa a Catalunya a l'entorn dels 85. "Poc a poc es van signant nous acords, però ja som massa aprop de la data", alerta Juan Carlos Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CCOO.
Les patronals, en canvi, ho valoren a la baixa. "Poden donar-se casos, però no tan exagerat com diuen els sindicats", preveu la directora de Relacions Laborals de Pìmec, Joana Callís. Pel seu homòleg a Foment del Treball, Javier Ibars, fins a 350.000 empleats ja han solucionat la situació en les últimes setmanes , però els sindicats no els han descomptat de la xifra d'afectats. Se n'hi sumaran més i hi haurà solucions intermitges, assegura.
Què passava abans de la temuda data?
"S'anaven encadenant convenis", explica l'advocat Marc Carrera, del bufet Sagardoy Abogados. Fins que el conveni no se substituïa per un altre, "per defecte seguien en vigor les clàusules normatives", és a dir, les condicions laborals i salarials pactades entre els representats dels treballadors i l'empresa. És el que es coneixia per ultraactivitat.
La reforma laboral va deixar un any de marge per trobar una solució als convenis enrocats i, passats els dotze mesos, acaba amb la possibilitat d'allargar més temps les condicions. Si no hi ha acord al cap d'un any, els treballadors passen a dependre d'un conveni superior més general: sectorial o estatal.
Es podrà passar a cobrar el salari mínim de 645 euros?
El text no determina què passa si un treballador no té accés a un conveni superior. És aquí que hi apareix la por d'acabar cobrant el salari mínim interprofessional de 645 euros. Des de Foment del Treball, el director laboral considera "mínims" els casos en què podria passar.
El que succeïrà és que, en cas de no haver-hi un conveni superior, els treballadors que es quedin sense acord passaran a dependre de l'Estatut del Treballadors. "És la interpretació jurídica més raonable", apunta l'advocat laboral, que reconeix la possibilitat de caure en els 645 euros al mes.
Quins altres efectes tindrà a part dels salarials?
Que deixin de ser vigents alguns convenis comportarà que quedin afectades altres condicions laborals, més enllà del sou. Dels acords entre empresaris i treballadors, en depenen els complements per baixa, les indemnitzacions per accidents, els uniformes, el nombre de pagues o els períodes en que es poden agafar vacances.
Com acabaran els convenis que no es desbloquegin?
Es tem una "judicialització dels convenis". A falta d'un acord entre les dues parts, els convenis s'hauran de resoldre per la via judicial. Encara amb una incògnita en la que tothom coincideix: el camí les primeres sentències és, per ara, una incògnita.
A qui li interessa no arribar a un acord?
Segons les patronals, als sindicats. Segons els sindicats, a les patronals. Les associacions d'empresaris consideren que era necessari posar al dia el funcionament dels convenis. "Partíem de condicions desorbitades", al·lega Javier Ibars, de Foment. Es refereix a condicions salarials pactades en època de bonança i que ara els gestors de les companyies consideren insostenibles.
Els sindicats, en canvi, hi veuen la voluntat d'aprofitar la situació per fer minvar les condicions. "Tenen una estratègia premeditada", acusa Camil Ros, secretari de Política Sindical d'UGT. Per l'advocat especialitzat en taules de negociació Marc Carrera, ambues parts hi surten perjudicades. A la possibilitat de baixades salarials pels treballadors, s'hi suma "la incertesa jurídica" i la conflictivitat laboral per a les empreses.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.