París és la victòria de Glasgow

La directora de la Fundació Empresa i Clima valora els acords assolits a la COP26 com el cim d'una negociació de mitja dècada

El president de la COP26 de Glasgow, Alok Sharma, en el tancament de la sessió plenària | EP El president de la COP26 de Glasgow, Alok Sharma, en el tancament de la sessió plenària | EP

La Conferència de les Parts de la Convenció de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic de París va ser, segons les mateixes participants, una fita històrica. Els Acords de París, que havien de substituir el Protocol de Kyoto com a full de ruta per a la coordinació de la lluita contra les causes i els efectes de l'emergència climàtica va ser signada per unanimitat per prop de 200 països que conformen l'ONU en un temps rècord, però la seva aplicació quedava encara llunyana. Cinc COPs després de la primera signatura d'uns compromisos, com recorda la directora de la Fundació Empresa i Clima Elvira Carles, "variants i sense data de caducitat", l'acord ha estat signat en el conjunt del seu articulat. "El rulebook de París ja està desenvolupat", celebra.

"El 95% dels articles dels Acords es van tancar durant els primers anys", recorda Carles, que ha assistit aquest any a la seva catorzena Conferència. La Fundació que dirigeix, de fet, una ONG sense ànim de lucre que assisteix a empreses en qüestions com els criteris de descarbonització o aplicació de legislació climàtica, ha estat observadora de les Nacions Unides i és un dels principals vincles de la Convenció amb el món empresarial de l'Estat i l'Europa mediterrània. La convenció d'enguany, aquesta COP26, ha acabat de tancar l'estructura d'uns acords que havien d'entrar en vigor l'1 de gener de 2021. Segons la Fundació, Glasgow ha aconseguit "accelerar l'acció contra el canvi climàtic i elevar els objectius de reducció d'emissions dels països durant aquesta mateixa dècada".+

Elvira Carles: "El 'rulebook' de París ja està desenvolupat"

Des de l'entitat reconeixen, però, que l'acord no ha estat completament satisfactori. El Pacte del Clima de Glasgow, afirmen, "està per sota de les expectatives inicials en l'intent de contenir l'augment de la temperatura a 1,5 graus". La intervenció de l'Índia, tercer emissor de CO₂ del planeta – i tercer productor i consumidor de carbó, com apunta Carles – va forçar la cimera a renunciar a "l'eliminació progressiva" dels combustibles fòssils – la primera vegada que un acord a una COP recull una afirmació en aquest sentit – i substituir-la per una "reducció progressiva". La pressió del país asiàtic va acabar per forçar l'acceptació d'un plenari que necessita unanimitat per aprovar qualsevol acord, afirma l'ens.

"És millor tenir un acord menys ambiciós, però que hi sigui tothom que no tenir-ne cap", argumenta la directora, que tot i reconèixer les limitacions del Pacte de Glasgow el considera la línia de sortida per canvis molt profunds. "Ara que tots els països del món s'han posat d'acord – afegeix – els avenços que abans costaven 20 anys arribaran en tres o quatre". Des de la Fundació esperen, de fet, que la COP26 suposi un "punt d'inflexió" que contempla per primera vegada la fi dels hidrocarburs, les transferències tecnològiques i els ajuts als països a desenvolupar que més pateixen els efectes de l'emergència – així com un mínim de reducció d'emissions del 45% per l'any 2030, encara per sota del llindar europeu del 55%.

Transparència i finançament

L'entitat considera que alguns dels principals avenços de Glasgow s'han produït, precisament, en els termes que havien generat tensió en el passat. El finançament de la transició verda i les transferències a països a desenvolupar per pèrdues i perjudicis causats per l'emergència climàtica han pres especial valor durant la cimera, que ha valorat el rol del sector privat en un esforç qu necessitaria una inversió d'entre 2,6 i 3,6 bilions d'euros anuals – una quantitat de recursos que, com destaca la mateixa fundació, "no és a l'abast exclusivament de la inversió pública". L'entitat destaca els rols d'iniciatives com la Glasgow Financial Alliance for Net Zero, un acord que agrupa més de 90 entitats bancàries globals compromeses amb la descarbonització de les seves carteres d'actius; o el programa Catalyst d'energies renovables impulsat per Bill Gates.

La directora de la Fundació Empresa i Clima, Elvira Carles | Cedida

La directora de la Fundació Empresa i Clima, Elvira Carles | Cedida

Les necessitats del sector privat també s'han tingut en compte a l'hora d'establir la regulació dels mercats de quotes d'emissions – els entorns on empreses, organitzacions o Estats poden adquirir excedents dels seus límits d'emissions d'aquells països "que més han avançat en la descarbonització". La directora celebra la fiscalització i les noves certeses que s'aporten a aquests mercats. Tot i les crítiques que reben iniciatives com aquesta, Carles considera que el seu establiment és positiu per dos factors: la manca de rendibilitat – una empresa o un Estat, afirma, podria optar per no actuar sobre les seves emissions i simplement comprar drets si aquests estan per sota dels 10 euros per tona de CO₂, quan al mercat europeu es mou al voltant dels 60 – i l'augment de la transparència en les transaccions, que evita, afirma, "comptabilitats dobles" que portaven a confusions en molts casos.

"Tot i que la COP26 no ha estat un 10, sí que s'hi pot donar un 6 o un 7"

Un dels punts més rellevants de l'aprovació del conjunt del cos normatiu dels acords de París és l'adaptabilitat que el Protocol de Kyoto no tenia. Les clàusules i normes contemplades al document es revisaran, com recorda Carles, cada dos, tres o cinc anys, depenent de l'àmbit on es situïn. La Fundació celebra aquesta iniciativa, que farà que el projecte "no caduqui" ni quedi desfasat en algunes de les seves consideracions, com va passar sovint amb el full de ruta signat al Japó l'any 97.

Avenços sectorials

Més enllà dels grans acords dels estats, Glasgow ha servit per tractar els detalls de la transició ecològica en àmbits concrets del sector públic i privat. Més de 55.000 assistents – més d'una vintena de la mà de la Fundació Empresa i Clima – entre virtuals i presencials van tractar qüestions com les mesures contra la desforestació, la limitació de les emissions de metà o l'abandonament del carbó de molts dels països més dependents d'aquest combustible. La directora ha destacat especialment l'acord de l'Organització Marítima Interacional, que recull aportacions de ports i empreses navilieres en qüestions com la reducció d'emissions o l'electrificació de les infraestructures.

En conjunt, la directora de la fundació reitera una "valoració positiva de la COP26". "Tot allò que es porta parlant des de la firma de París ara per fi està signat". La concreció final dels articles dels acords ha permès, recorda, l'adhesió i ratificació d'alguns dels més grans emissors del planeta, com la Xina o l'Índia – a més, com ha aclarit, en alguns dels punts clau els acords europeus ja estableixen objectius més ambiciosos que el Pacte de Glasgow. La convenció, conclou, "tot i que no ha estat un 10, sí que s'hi pot donar un 6 o un 7".

Més informació
"L'ambició en la lluita contra el canvi climàtic està lluny de la que necessitem"
"El suport al moviment contra el canvi climàtic és una inversió de futur"
Avui et destaquem
El més llegit