L’absència de dolor -malaltia física o mental, insuficiència financera, dolenta integració social- converteix la florida en l’estat òptim de la felicitat que correspon al moment actual de la humanitat. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi Nature Human Behaviour de la revista Nature, liderat pel professor de Harvard Martin Seligman. En aquest treball, en el qual s’han enquestat a 200.000 persones de vint-i-dos països durant cinc anys, es consagra la florida com l’estat suprem de la felicitat.
A la segona dècada del mil·lenni, un home i una dona són feliços si no pateixen, és a dir, si han adquirit l’equilibri emocional, entès com a satisfacció de viure; si gaudeix de salut física i mental; si la seva vida es mou en vers algun propòsit; si actua amb integritat, autocontrol, compassió i gratitud; si manté relacions socials properes; i si ha adquirit l’estabilitat financera i material. A totes aquestes particularitats, els autors afegeixen també l’espiritualitat.
Si és difícil saber que entenem per felicitat, més encara mesurar holísticament la representació del benestar humà
Si és difícil saber que entenem per felicitat, més encara mesurar holísticament la representació del benestar humà; els humans la cerquem des dels orígens del món mitjançant aspiracions explícites, secretes o sublimacions. Ara bé, l'interès per calcular-la s’ha desfermat contemporàniament i ha hagut d’esperar. Poc temps després que s’establís l’estat del benestar -assolit directament gràcies a l'increment de la renda per càpita i indirectament a través de la creació de nombrosos serveis públics a la majoria dels països occidentals-, irrompen les anàlisis i les reflexions per tal d’avaluar-la. Fins a 1970, no comença la Comissió Europea el seu Euro baròmetre sobre la Felicitat; a 1972 apareix la Felicitat Nacional Bruta del Regne de Butan; les Nacions Unides dissenyen l’Índex de Desenvolupament Humà, IDH, el 1990; l’Organització Mundial de la Salut el seu WHo-5 de Benestar, el 1998; l’OCDE, el de la Bona Vida, el 2011; i les Nacions Unides, l'Informe de Felicitat Mundial el 2012.
Si fa o no fa, tot gira entorn de l'impacte dels següents indicadors: nivell econòmic, salut i esperança de vida, llibertat per prendre les decisions, hàbitat, benestar psicològic, ús del temps, vitalitat de les relacions socials, nivell formatiu i cultural, salut de la democràcia i governança, i equilibri amb la natura.
Més enllà de l’espiritualitat
En aquest treball de Harvard, criden l’atenció quatre troballes. La primera, el dolor físic -falta de salut, estrès, preocupació financera, insatisfacció laboral, depressió, ansietat- condiciona negativament el benestar subjectiu i, per tant, encara que una persona disposi de molts diners si no es troba bé no és feliç; mai això ha quedat tan explícit en un estudi sobre el tema.
Encara que una persona disposi de molts diners si no es troba bé no és feliç
La segona, que els joves entre 18 i 24 anys apareixen com els més infeliços, trencant la tradicional corba en forma de U de què ells i els majors viuen en un millor estat d’ànim; els nous patrons descoberts s’apropen més a una línia contínua de creixement de la felicitat al llarg de la vida, sobretot a partir dels cinquanta anys.
La tercera, que una bona salut familiar a la infància impulsa una vida adulta molt més equilibrada.
I la quarta, que l’espiritualitat i la religió representen un factor força influent en el benestar.
Salut, diners i amor
Crida l’atenció la discordança existent entre aquest estudi, i altres en el que respecte als països amb majors nivells de florida. Segons aquest darrer de Nature, els indonesis, els israelians, els filipins i els mexicans serien els més feliços, i el Regne Unit, Turquia i Japó els que menys. Al treball de Nacions Unides, per exemple, el rànquing és liderat pels països més rics, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Israel i Països Baixos; i els menys infeliços, Afganistan, Serra Lleona, Líban, Malawi o Zimbàbue, els més pobres.
En el primer cas, no seria determinant posseir molts diners per ser feliç. En el segon, sense riquesa no hi ha felicitat. No es pot negar que la majoria de les persones en qualsevol moment de la història s’acaba adaptant als ingressos dels quals disposa i a la situació que li pertoca en cada moment; es resigna. Ara bé, quedin-se amb el que vulguin, però és ben palès que, en la majoria dels casos el benestar s’ha situat sempre del cantó dels més rics.
En el primer cas, no seria determinant posseir molts diners per ser feliç. En el segon, sense riquesa no hi ha felicitat
Rellegint l’estudi de Harvard, em venen al cap les paraules de l’autor de l’argentí Rodolfo Sciammarella en la famosa cançó composta el 1941: “Tres coses hi ha a la vida: Salut, diners i amor. El que tingui aquestes tres coses que li doni gràcies a déu. Perquè, amb elles un viu lliure de preocupacions”.
Continuem donant-hi voltes al mateix: absència de dolor, capacitat financera i relació social. Això, sí, disposem d’instruments molt més sofisticats que ho mesuren i sabem quins factors impacten més o menys en la felicitat en aquests moments de la història.