Fins fa no gaire, les paraules criptomonedes i bitcoin eren tabú per a pràcticament qualsevol polític del planeta. En els últims anys, però, la situació ha fet un gir de 180 graus. La Unió Europea (UE) n'és un exemple: de les advertències del Banc Central Europeu (BCE), que va titllar a les criptomonedes de "desafiament" al sistema l'any 2012, s'ha passat a la famosa Llei MiCA, la primera que regula les transaccions al mercat cripto. Als Estats Units ha succeït quelcom similar. L'administració Biden va vetar la derogació del SAB 121, una llei que dissuadia els bancs de custodiar els criptoactius, però el pròxim president dels EUA, sigui Trump o Harris, serà previsiblement més benèvol amb el sector. Tant és així que alguns bancs com l'Standard Chartered britànic ja preveuen un nou màxim històric del bitcoin abans d'acabar l'any i independentment del desenllaç dels comicis del pròxim 5 de novembre.
Però, en quin punt es troba actualment el bitcoin? Després de gairebé una dècada acaparant titulars, les criptomonedes han travessat diferents èpoques d'eufòria i frustració, plasmades en grans repunts i davallades de la seva taxació al mercat. Actualment, encara serveixen com a dipòsit de valor. Però aquesta condició podria canviar en un futur no tan llunyà. De fet, aquestes primeres regulacions com l'europea, que a priori atorguen seguretat jurídica al mercat cripto, podrien ser l'avantsala d'una transició al model de moneda de canvi.
Originalment, Satoshi Nakamoto va concebre el bitcoin com un mètode de pagament peer-to-peer, sense dependre de cap banc central ni institució financera. És a dir, plantejava eliminar els intermediaris a través del sistema blockchain, un registre digital descentralitzat immodificable. Des del seu esclat de popularitat, però, les criptomonedes no s'han fet servir d'aquesta manera, amb excepcions molt puntuals (i desagradables, com la compravenda d'armes i droga). Ara per ara, només El Salvador admet el bitcoin com a moneda de curs legal, i tot fa pensar que les coses no canviaran en el futur més proper. Abans hi haurà un pas intermedi: les reserves de criptomonedes.
Donald Trump obre la llauna del bitcoin
"Si estàs a favor de les criptomonedes, més val que votis a Donald Trump". Aquesta frase, pronunciada pel mateix Trump el passat 9 de maig, va ser la porta d'entrada de l'expresident al món cripto. Fins aquell moment, sempre havia mantingut una postura escèptica al respecte, tal com es pot veure en un fil a la xarxa social X l'any 2019, on va criticar que el bitcoin era "altament volàtil" i que es basava "en el no-res". "Només hi ha una moneda real als Estats Units (...) es diu dòlar estatunidenc", va tuitar aleshores.
I am not a fan of Bitcoin and other Cryptocurrencies, which are not money, and whose value is highly volatile and based on thin air. Unregulated Crypto Assets can facilitate unlawful behavior, including drug trade and other illegal activity....
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) July 12, 2019
5 anys més tard, la seva perspectiva és ben diferent. A finals de maig, un cop va oficialitzar el seu canvi de postura, Trump va esdevenir el primer candidat a la presidència dels Estats Units que acceptava donacions a través de criptomonedes. Dos mesos després, enmig d'un míting de campanya, va anunciar la bomba: si ell guanyava, crearia una "reserva estratègica de bitcoin", amb la garantia de no vendre-la mai.
D'aquesta manera, la promesa electoral de convertir els Estats Units en la "capital cripto del planeta i la superpotència mundial del bitcoin" contrastava amb el silenci de la seva rival Kamala Harris. La candidata demòcrata encara no ha anunciat les seves intencions amb les criptomonedes, fet que molts experts interpreten com a positiu, ja que no s'ha mostrat tan contundent com l'actual president Joe Biden.
Segons Standard Chartered, la victòria de Trump a les eleccions del 5 de novembre podria disparar el bitcoin als 150.000 dòlars, mentre que la de Harris l'elevaria fins als 75.000 dòlars
Amb tot, en quatre anys hem passat d'una oposició total de Trump i Biden a tenir un candidat molt a favor d'introduir el bitcoin en el sistema i una altra que no ho censura. Per això, bancs com Standard Chartered esperen que una victòria del candidat republicà podria catapultar el bitcoin a un màxim de 150.000 dòlars, mentre que el triomf de Harris també serviria per trencar el rècord de 73.000 dòlars i col·locar la criptomoneda de referència al llindar dels 75.000 dòlars.
Independentment de si els càlculs són o no agosarats, la sortida de Biden de la presidència s'interpreta com una bona notícia per l'entorn cripto. Fins ara, aquest sector es percebia com un al marge de les regles de joc de l'economia mundial i estava íntimament relacionat amb la il·legalitat. Tot plegat ha canviat d'un temps ençà: en el darrer cicle electoral nord-americà, Fairshake, el comitè polític (PAC) cripto més gran, va invertir 246 milions d'euros en impulsar i frenar mesures legislatives. Cap altra PAC del país va destinar més diners. Això vol dir que hi ha un gran interès per part dels grups procripto de situar-se políticament, i la prova és que s'han aconseguit petites passes, com ara l'aprovació dels ETF de bitcoin i la gran acollida que han tingut a la borsa estatunidenca.
Joe Biden, el dic de contenció
No obstant això, aquesta circumstància no s'ha traduït en cap èxit legislatiu per les contínues negatives de Biden. Per exemple, el passat juny el president va revocar la derogació de la Staff Accounting Bulletin (SAB) No. 121 (més coneguda com a SAB 121), una llei que havien aprovat membres dels dos principals partits tant al Congrés com al Senat. "La meva administració no donarà suport a mesures que posin en perill el benestar de consumidors i inversors", va sentenciar Biden.
El contingut d'aquest projecte plantejava l'eliminació de les moltes traves que impossibilitaven que els bancs estatunidencs poguessin custodiar els criptoactius, però sota el parer de Biden, la proposta "limitava molt el rol de la Comissió de Borsa i Valors (SEC)", i això podia afectar el mercat nord-americà. Encara que el president va obrir la porta a discutir un marc regulador alternatiu amb el Congrés, no s'ha donat el cas. El mateix va succeir amb la FIT21, un projecte que apostava per un aclariment a l'hora de gestionar els actius digitals per part de la SEC i la Commodity Futures Trading Comission. En aquest cas, la Casa Blanca considerava que la llei "crearia llacunes normatives".
Europa: el paradigma de la seguretat jurídica cripto
Encara que l'actualitat del món cripto està molt orientada al que succeeix als Estats Units, Europa també és un lloc estratègic. Segons va apuntar a Cointelegraph Javier García de la Torre, director de Binance a Espanya i Portugal, l'estat espanyol "té la possibilitat d'esdevenir un hub important per a la innovació cripto al continent". La quantitat de persones que inverteixen en aquest sector no deixa de créixer, malgrat les anades i vingudes dels actius digitals. La mateixa Binance, el principal portal d'exchange de criptomonedes del planeta, va passar de 170 milions d'usuaris el desembre del 2023 a 200 milions el juny d'enguany.
Per això, la UE fa temps que treballa en un marc regulador que protegeixi els inversors. El resultat és la Llei MiCA. Aprovada l'any passat, ha entrat en vigor a mitjan del 2024, encara que el contingut íntegre es portarà a la pràctica a partir del gener del 2025. La proposta persegueix l'objectiu d'assolir una seguretat jurídica dels Vint-i-set més enllà de les normes locals de cada país.
D'aquesta manera, els exchanges han d'acceptar uns requisits molt relacionats amb les dades. Per exemple, estan obligats a proporcionar informació dels seus usuaris a les autoritats sempre que aquests efectuïn transferències superiors als 1.000 euros. A més, s'implanten mesures que garanteixin l'estabilitat de les stablecoins, aquelles criptomonedes que estan vinculades a diners fiduciaris i que mantenen el seu estatus de monedes d'intercanvi (a diferència de l'e-money, que sí que es considera diners digitals).
Totes les entitats emissores d'aquesta tipologia de criptomonedes han de presentar un llibre de comptabilitat blanc auditable on es pugui seguir l'emissió i reserves de cada stablecoin. Pel que fa a la seva convivència al mercat, desapareixen les stablecoins algorítmiques, amb l'objectiu d'evitar que el desplom d'una d'aquestes divises pugui fer trontollar a la resta de mercats, tal com va succeir en el seu moment amb Terra (LUNA), que va generar pèrdues de fins al 30% del valor del bitcoin.
Les 'stablecoins' hauran de tenir unes reserves de liquiditat que puguin sostenir una "alta taxa de convertibilitat", amb proporció de u per u
A més, les stablecoins han d'assegurar una "alta taxa de convertibilitat" que la UE xifra en una proporció d'u per u. És a dir, tokens com Tether (USDt), amb una capitalització per sobre dels 118.000 milions de dòlars, es veuen afectats perquè implica que el 60% de les seves reserves han de trobar-se en dipòsits bancaris. Una mesura que Paolo Ardoino, CEO de Tether, va criticar que comportava un "risc enorme" perquè deixava la liquiditat de la seva criptomoneda en mans dels bancs. En altres paraules, una hipotètica fallida d'una entitat bancària arrossegaria grans pèrdues per a divises com Tether a Europa.
Aquestes imposicions, juntament amb alguns avantatges per les stablecoins lligades a l'euro, han provocat que algunes d'aquestes criptomonedes abandonin el continent. Cal dir, però, que la Llei MiCA no regula tots els aspectes del mercat. Per exemple, el bitcoin no es veu afectat, ni tampoc els tokens no fungibles (NFT), els security tokens ni les finances descentralitzades (DeFi). Un fet que ens mostra les intencions de Brussel·les: la Llei MiCA, que en el futur serà ampliada amb una segona versió que ja s'està confeccionant, només suposa el primer pas de la normalització del fenomen que marcarà l'economia mundial durant la pròxima dècada.