El conseller d'Empresa i Treball RogerTorrent lloa l'aposta ideològica dels països de la Unió Europea per a enfrontar la concatenació de crisis econòmiques que s'han succeït després de la pandèmia. Les recents actuacions d'Estats i Comissió, considera, "renoven els fonaments de l'Europa institucional" en un sentit keynesià, si bé actualitzat. Acords com els fons Next Generation EU, els diversos intents de regulació dels preus energètics o el Pla de Recuperació i Resiliència demostren "la necessitat d'intervenció del sector públic" en un context en què "Europa es veu com una administració emprenedora". La situació, segons el Consell del Treball, econòmic i social de Catalunya, així ho reclama.
El "producte estrella" del consell, la memòria econòmica i social de Catalunya, fa balanç d'un exercici 2021 inestable de formes molt diferents d'aquesta segona meitat de 2022. Observar els darrers mesos del passat curs des de l'any de la inflació a dues xifres, amb un IPC inferior als tres punts, ajuda, segons el president ToniMora, a establir una evolució històrica del context econòmic per emmarcar la situació i proposar amb més precisió les mesures més adients. La comparativa subratlla les consideracions del conseller: la baixada de poder adquisitiu de les rendes del treball que provoca l'espiral inflacionista contrasta amb el motor de la recuperació econòmica immediatament posterior a la pandèmia, el consum intern. El 2021 va tancar, així, amb un augment del 5,4% de la demanda interna, i una formació bruta de capital superior als vuit punts percentuals.
Les dades econòmiques del 2021 marquen el camí de la recuperació tot i la munió de nous obstacles
El camí que marca el CTESC és, doncs, el de la intervenció, l'emprenedoria pública i la garantia del consum de les famílies. Aquest full de ruta, però, es troba amb obstacles que no van frenar l'economia domèstica ara fa un any. Al trencament de la cadena de subministraments i la crisi a Ucraïna s'afegeix una pujada de tipus d'interès que encareix el crèdit i apropa els núvols de la recessió. En aquest sentit, Torrent confia la recuperació a la "mobilització de recursos públics més grans de la història", una mobilització que va permetre, a la recent sortida de la pandèmia, igualar les dades d'ocupació del 2008 i encetar la "transformació verda, social, digital i feminista" en què l'executiu autonòmic insisteix al voltant dels Next Generation.
Tot i l'arribada d'aquests recursos públics en el sentit de l'Estat emprenedor que reclama Torrent, el CTESC no espera que la recuperació sigui ràpida. Segons l'informe, "en el millor dels escenaris, no es preveu que el PIB recuperi els nivells previs a la crisi generada per la pandèmia abans de finals de 2023" –si no més tard, en tant que els múltiples factors de risc no fan més que injectar inestabilitat al context socioeconòmic–. La combinació d'inflació i pujada de tipus posa en risc tant el consum com la producció de béns i serveis, en una coincidència d'obstacles que "poden desaccelerar sensiblement el creixement de l'economia catalana" durant el present curs.
En la línia del diagnòstic del conseller, l'informe del CTESC considera els NGEU una "oportunitat única per fer front als riscos" –comparteixen, en aquest sentit, la necessitat d'una transformació econòmica a llarg termini per enfrontar les amenaces a curt–. Entre les múltiples recomanacions de la Memòria, Mora destaca l'efectivitat en l'execució dels fons, el focus en la participació pública en projectes privats que s'hi complementin i la prioritat i garantia d'accés de les petites empreses del país, que constitueixen més del 99% del teixit productiu català.
Una nova economia
La memòria del CTESC posa, en el seu capítol dedicat a factors estratègics, un important focus en la transició sostenible. L'organisme constata una millora de l'adaptació a les necessitats mediambientals durant el 2021, si bé només en l'àmbit de la producció, i no tant en el del consum. Entre els reptes pendents, subratllen la combinació de l'emergència climàtica amb l'elevat preu de l'energia, un xoc que, confirmen, té un impacte directe sobre el cost del transport, un factor que reclama nous models de mobilitat. Segons l'informe, la millora i el manteniment de les infraestructures viàries esdevé clau; amb la reclamació de la definició clara d'un model que millori la seguretat a les vies i faciliti la regulació dels fluxos de trànsit per part de les autoritats autonòmiques.
Mora: "Cal agilitzar la tramitació dels procediments i aportar recursos materials i humans per cobrir la demanda de prestacions"
En termes generals, Mora subratlla una sèrie de reclamacions pel que fa a la transició sostenible a Catalunya, tot plegat amb el suport dels NGEU. Les consideracions estratègiques de l'organisme passen per una "inversió en clima i infraestructura verda amb rigor científic", amb qüestions com l'electrificació, els ajuts a l'economia circular o una reforma fiscal verda centrada a la recuperació de materials serien les claus de la reconversió sostenible de l'economia catalana.
Pel que fa a l'atenció directa a la ciutadania, el "parlament social de Catalunya", en paraules de Mora, reclama una sèrie de polítiques socials que facilitin una millora de les condicions de vida dels col·lectius vulnerables del país. Segons critica el president del CTESC, la congelació de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya és un dels grans obstacles per a l'accés a aquestes ajudes de moltes catalanes i catalans que n'haurien de ser beneficiaris. "Cal agilitzar la tramitació dels procediments i aportar recursos materials i humans per cobrir la demanda" de prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania, així com un millor encaix amb l'Ingrés Mínim Vital de l'Estat, per fer més eficient la cobertura social. Amb tot, el president de l'entitat reclama emfatitzar "la reactivació de l'economia", en un sentit ample: empresa, treball, medi ambient i transformació digital formen part de les solucions que contempla un Consell que té clar el camí a seguir. "Sense cohesió social, el país no avança".