Tot i els plats i les receptes que podem trobar a restaurants, xarxes socials i a molts punts del món, la cuina catalana “és el factor més potent de projecció, cohesió i defensa de país”, d’acord amb Salvador Illa. El president de la Generalitat de Catalunya també ha reivindicat que “no hi ha cap altre lloc al món amb tant talent culinari per metre quadrat”, i que “la cuina catalana és una manera de viure i de ser”. Tot això, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acompanyat pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i per tres personalitats de l’ecosistema gastronòmic català: el fundador del Disfrutar, Eduard Xatruch; la xef de Mare de la Font, Laia Coma, i de la periodista gastronòmica Trinitat Gilbert.
El plat principal: que la cuina catalana sigui “arreu del món, la millor manera amb la qual ens identifiquin”. I per això, s’han de fer front als reptes, es vol aconseguir que la cuina catalana “arribi a les cases” (Comas) i ja es preparen nous formats de divulgació, com ara Gènesi, el nou programa de cuina de 3Cat, així com la recuperació d’esdeveniments gastronòmics i l’impuls de marques, productes i denominacions d’origen de tot el territori. També, que la defensa de la cultura “és quelcom tan senzill, a vegades, de decantar-se per triar plats de la nostra gastronomia” d’acord amb Illa.
“La cuina catalana i el bon moment del país van de la mà”
Ordeig ha iniciat l’acte explicant que “la gastronomia parla de cuina, però, sobretot, de país”. I ha explicat que no només són els plats, sinó que és “tota la cadena de producció la que sustenta la cuina”. També, que “és un dels grans reptes, però també un dels grans actius”.
El plat principal: que la cuina catalana sigui “arreu del món, la millor manera amb la qual ens identifiquin”
A partir d’aquí, l’objectiu: una declaració d’intencions per destacar el patrimoni cultural de la cuina catalana –així com de figures com “les mares i les àvies que han transmès les receptes, i que no estan prou reconegudes”, d’acord amb Ordeig–; de posar en marxa un seguit de mesures (i fer-ho amb un equip de professionals al període 2026-2028) per “impulsar i protegir tot l’ecosistema gastronòmic” -segons Illa-, i de reivindicar que “el bon moment de la cuina catalana és equiparable al bon moment de Catalunya”.
Tot plegat gràcies a “la posada en comú d’esforços per tal que això sigui possible”. Sumat a tot això, també s’ha fet l’anunci que a la primavera de 2027 se celebrarà el IV Congrés de Cuina Catalana –la darrera edició va tenir lloc el 2019–, i que “aquest acte d’avui n’és l’avantsala”, ha explicat Illa.
Els reptes de la cuina catalana, sota la lupa: “Més amor propi”
A la taula rodona de convidats s’hi han abordat diferents temes. Essent un d’ells, els reptes de cara al futur. Xatruch ha explicat que si la cuina catalana triomfa és “perquè tothom vol ser com nosaltres” i que el cal ara és “seguir com sempre, fent costat a tots els actors que formen part de l’ecosistema”. Es refereix a productors, agricultors, ramaders, pescadors, etc. No només a qui presenta la recepta.
Coma considera que perquè la cuina catalana arreli “ha d’entrar a les cases”. “No podem deixar només que sigui la cuina de les nostres àvies. També ha de ser la cuina dels nostres fills”. Els restaurants, ha explicat Gilbert, són molt “importants” a l’hora de “demostrar més amor propi” per la cuina catalana: “Hem salvat molts de plats com el Capipota o el Fricandó. Ara tenim per endavant la feina de salvar-ne molts més i hem d’aconseguir que el primer que es vegi a les cartes siguin productes i denominacions d’origen de Catalunya”.
Coma considera que perquè la cuina catalana arreli “ha d’entrar a les cases”. “No podem deixar només que sigui la cuina de les nostres àvies"
La periodista també ha posat el focus en les “històries que hem d’explicar més”: “Sobretot, de petits productors i que emocionen”, ha afegit. Alhora, ha explicat la història –com a exemple– d’una productora de vi, petita, com diu ella, que es va posar de part quan estava a punt de fer la verema. Els seus amics s’implicaren i s’encarregaren de tot el procés. Fins i tot, la trucaven i ella des de l’hospital els donava les instruccions de com fer el vi. Gilbert ha conclòs que “no és només que el vi estigui molt bo. És que ara (la protagonista) col·labora amb l’àrea de nounats de l’Hospital Trueta de Girona amb la seva producció de vi. I això “és el que de veritat emociona”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat