Damià Calvet és el president del Port de Barcelona que és "una infraestructura d'Estat" i "l'indicador avançat de l'economia catalana". Calvet va ser conseller de Territori i Sostenibilitat, director de l'Incàsol o director general d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat. Va ser espiat per Pegasus. Llicenciat en Arquitectura tècnica i grau en Ciències i Tecnologia de l'Edificació, ha ocupat diferents càrrecs en institucions municipals. Va ser regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Economia i Hisenda a l'Ajuntament de Sant Cugat, on va coincidir, precisament, amb Mercè Conesa que el va precedir a la presidència del Port. El seu millor amic és Josep Rull i reivindica que "les administracions s'han de posar d'acord i fer possibles els projectes". Fem la primera foto amb el trofeu de la Copa América i acabem amb un consell en anglès. A tota vela!
De l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Sant Cugat a la Generalitat.
Tinc una formació tècnica i sempre he estat vinculat al món de les infraestructures i l'immobiliari, tant en l'àmbit públic com privat. He tingut vinculació amb la política municipal i la Generalitat en polítiques territorials i ambientals. Fruit de les circumstàncies polítiques, vaig accedir a la màxima responsabilitat en matèria territorial i ambiental a Catalunya que és la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. Ho vaig fer en nom del conseller legítim que és el Josep Rull i que a més és el meu millor amic.
De la Generalitat al Port de Barcelona.
He tingut sempre vinculació directa amb l'autoritat portuària que és una infraestructura d'interès general. Fruit del Pacte del Majestic del 1996 és la Generalitat qui nomena la presidència i la meitat del consell d'administració. Després dels canvis de departament, no vaig continuar com a conseller de Territori i Sostenibilitat i se'm va proposar assumir la presidència de l'autoritat portuària.
Va ser un honor i hi vaig accedir amb el coneixement de les polítiques territorials i ambientals, de la mateixa autoritat i comunitat portuària i amb la voluntat de portar el Port a la màxima expressió d'una agenda que enllaci les capacitats econòmiques amb les necessitats de generació d'ocupació però que sobretot enllaci amb les necessitats territorials i ambientals del país.
"Vam tancar 2021 amb una facturació de 151 milions d'euros que és la més alta del sistema portuari de l'Estat"
Quin és el llegat de Sixte Cambra i Mercè Conesa?
Sixte Cambra, Mercè Conesa i els presidents que els van precedir al capdavant de l'autoritat portuària i al servei de la comunitat portuària han posat la infraestructura al servei de l'economia i l'ocupació del país. Catalunya no seria el mateix sense el Port de Barcelona.
Com seria Catalunya sense el Port?
Seria un país diferent, sense capacitats i per tant, sense el potencial que tenim.
Fotografia de Carolina Santos
Com és Catalunya amb el Port?
El Port és una infraestructura estratègica i per aquí passen el 75% de les mercaderies que s'importen i s'exporten. Això ens dóna capacitat i un potencial molt gran. Els presidents de les autoritats portuàries sempre han tingut l'obsessió de posar-nos al servei de l'economia i l'ocupació del país. Cadascú ha tingut la seva agenda estratègica i el seu grau de desenvolupament. Hi ha hagut presidències amb moments dolços i d'altres amb moments més complexos com el bloqueig d'inversions.
La seva presidència és dolça o complexa?
Estem en un moment dolç que beu de la feina feta pels meus antecessors. Un dels projectes més emblemàtics que tenim són els famosos accessos viaris i ferroviaris i les terminals ferroviàries del Port. El Corredor Mediterrani, en definitiva.
El Corredor Mediterrani, mite o realitat?
Portem molts anys de retard, ha anat endavant i endarrere i ha canviat orientacions. L'octubre de 2020 ho vam poder portar a la pràctica i ho vaig viure en primera persona com a conseller de Territori i Sostenibilitat. Va haver-hi una feina intensa i rigorosa per part del Port, la Conselleria, l'Estat i Adif per definir el nou escenari d'unes obres que necessita el Port i per tant, l'economia i l'ocupació del país.
L'octubre de 2020 vam firmar un protocol que s'està desenvolupant amb molta lleialtat per part de totes les administracions implicades. Estem a punt de tenir el projecte bàsic d'accessos viaris i ferroviaris i de tancar l'orientació bàsica de les terminals que encara no es projecten. A punt de convertir-ho en projectes constructius. A punt de licitar i adjudicar unes obres majúscules que duraran 7 o 8 anys, però que arribaran. El camí està traçat, és rigorós i lleial i tothom coincideix amb l'extrema necessitat d'accessos viaris i ferroviaris i terminals ferroviàries que ens aportarà més capacitat, més eficiència i més sostenibilitat.
"El Port ha estat absolutament imprescindible per sobreviure a la gestió de la pandèmia"
El Port s'ha recuperat de la pandèmia?
Vam tancar 2021 amb una facturació de 151 milions d'euros que és la més alta del sistema portuari de l'Estat. Hi ha altres ports que mouen més contenidors però el Port de Barcelona és el que mou més ingressos. El Port ha estat absolutament imprescindible per sobreviure a la gestió de la pandèmia. Sense Port i sense la seva logística, no s'hagués pogut abastir les cadenes de producció, els mercats o el producte sanitari. Absolutament imprescindible.
El Port no ha fallat ni un sol dia en la gestió de la pandèmia i ha servit per sortir més de pressa de la crisi. El Port és un indicador econòmic avançat de l'economia catalana, quan al Port li va bé llavors a l'economia també li va bé al cap d'uns mesos. I al revés. Les xifres del segle 2021 han sigut de rècord en tràfic de contenidors i molt elevades en ingressos. El moviment de vehicles ha patit, però això es deu a la transformació de la indústria automobilística i a la disrupció de la cadena logística. Per exemple, els famosos microxips. També hem patit amb els hidrocarburs perquè hi havia menys mobilitat i per tant, menys tràfic. En general, han sigut bones xifres.
Fotografia de Carolina Santos
Per tant, l'economia catalana anirà bé?
El Port és un instrument que serveix per recuperar-nos més de pressa de les crisis. Quan va bé, arrossega l'economia i l'ocupació. Per tant, les xifres post-pandèmia són positives. El 2021 ja vam tenir mig milió de creueristes i el 2022 tenim previst les mateixes escales que abans de la pandèmia. Els creuers encara no van plens, si bé estem recuperant enguany tràfics de vehicles com granels líquids que també és un hidrocarbur però no estrictament vinculat a la mobilitat terrestre. S'estan recomponent els tràfics de cotxes elèctrics que es fabriquen a l'Àsia, entren pel Port a Europa i són valor afegit per a l'economia catalana. Aquestes dades ens fan entreveure que el 2022 serà un any de continuïtat en aquesta recuperació accelerada de l'economia.
I el balanç importacions vs. exportacions?
Hem baixat una mica en exportacions per disrupcions de les cadenes logístiques d'entrada de materials, l'encariment de materials i el preu de l'energia que ha condicionat algunes produccions. Les xifres del 2022 seran globalment bones amb un punt d'atenció en l'IPC, el cost de la vida i el cost de l'energia. Davant d'aquesta realitat, procurem no ser un problema afegit sent molt eficients i estan molt atents a les necessitats de la indústria com les bonificacions a empreses terminalistes i operadors que acaben repercutint en el cost de la cadena logística i la capacitat de la pròpia economia. Hem fet un gran esforç per posposar pagaments i rebaixar taxes durant la pandèmia i ho hem mantingut en post-pandèmia.
"El Port serveix per recuperar-nos més de pressa de les crisis. Quan va bé, arrossega l'economia i l'ocupació. Per tant, les xifres post-pandèmia són positives"
“El Port és la infraestructura econòmica més important del país i hem de garantir la màxima eficiència i rapidesa en defensa de les nostres empreses”, assegura. El país dóna suport al Port?
El país és conscient que hi ha un port que funciona bé i aporta valor. Ens agradaria reivindicar-ho com a infraestructura estratègica bàsica del país. Ens agradaria dir que movem l'economia i per tant, reivindiquem el Port, la cultura marítima i portuària de Barcelona i del país. Som el que som, gràcies a ser una nació marítima i el Port n'és la màxima expressió. En aquesta reivindicació, sempre hi ha un punt de cridar l'atenció i dir: Ajudeu-nos! Sempre busquem el suport dels sectors socioeconòmics i el suport per a l'agenda estratègica. Necessitem els accessos i les terminals, completar el moll adossat, la dàrsena sud o el moll de l'energia.
El Port de Barcelona és una estructura d’Estat?
Sense dubte! És una infraestructura d'Estat per la seva mida i ubicació, així com per una activitat colossal. Les xifres així ho demostren: 500 empreses, 37.000 treballadors i un 2% directe del PIB.
"Demanem més autonomia de gestió a les institucions i procediments burocràtics i administratius que ens facin més eficients"
Què demanaria com a president del Port al Govern espanyol?
A les institucions? Més autonomia de gestió que és d'on venim. L'ADN dels ports ve marcat per l'autonomia de gestió. El 2019 es van celebrar els 150 anys de la constitució de la junta d'obres que evoca el que és el Port: una alineació d'interessos privats de l'economia i la logística de l'època amb unes condicions públiques per desenvolupar una infraestructura que doni servei i obres. D'aquí vam passar a ser un port autònom que també evoca a la col·laboració públic-privada.
Més i millor autonomia de gestió.
Som una autoritat portuària fruit d'una harmonització per la llei de ports i la creació de Puertos del Estado. Una harmonització que iguala molt a totes les infraestructures portuàries, si bé és cert que hi ha categories i és evident que per capacitat i operació, la nostra pròpia dinàmica ens fa poder gaudir d'autonomia. Podem desenvolupar projectes i tirar endavant iniciatives i marcar l'agenda estratègica en funció de les nostres pròpies necessitats.
Tenim un consell d'administració molt potent relacionat amb la pròpia comunitat portuària. Un consell rector molt potent que participa de la Cambra i de Foment i que està molt connectat amb les necessitats de l'economia. Tot i això, hi ha procediments molt burocràtics i administratius que a vegades ens fan poc eficients i que els calendaris s'allarguin i això ho pateix l'economia.
Fotografia de Carolina Santos
Com ser eficients?
L'exigència sempre és pel control que hem de tenir com a institució pública i demostrar un bon ús dels diners que ingressem que són els únics diners que gestionem. No gestionem aportacions pressupostàries de ningú, ni de l'Estat ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament de Barcelona. Nosaltres gestionem els diners que generem a partir de les nostres taxes i necessitem més autonomia de gestió que ens donaria més eficiència i competitivitat de l'economia.
“La integració Port-ciutat és necessària, dinamitzarà l’economia i crearà llocs de treball”, assegurava fa un any.
El Port de Barcelona és un port molt singular i diversificat i pràcticament té tots els usos possibles que pot tenir un port. Això no passa sempre. Hi ha ports que mouen cotxes o granels sòlids perquè responen a l'economia que tenen. L'economia de Catalunya és molt diversificada i aquí hi ha una vinculació directa entre el país i el Port. Tenim tots els tràfics que pot tenir un port: contenidors, granels sòlids i líquids, ferris, cotxes, creuers i també tenim ciutat.
"L'Hermitage encara està 'sub iúdice' i el Liceu Mar serà una realitat després de la Copa Amèrica"
La integració Port-ciutat és una realitat?
És una singularitat del Port de Barcelona. Tenim el Port Vell que té una governança particular i bilateral amb l'Ajuntament de Barcelona amb qui gestionem aquest espai del Port-ciutat. Quan només era Port era molt tancat i a mesura que l'activitat més forta del Port s'ha anat traslladant al sud, s'han modificat els seus usos i s'han convertit en una activitat més ciutadana. D'aquí la necessitat d'obrir-lo i integrar-lo més a la ciutat. Des dels Jocs Olímpics fins ara, s'han fet molts avanços amb l'obertura del moll de la fusta, l'activitat comercial o el lleure del moll d'Espanya o la Nova Bocana. Hi ha centres esportius, hotels, centres comercials i encara volem molt més.
Volem fer més ciutat des del Port: més usos ciutadans com els que tindrem amb el Liceu o més usos esportius com la Copa Amèrica que ajudaran a què hi hagi més activitat econòmica, més ocupació i més reputació de Barcelona i del país a través del Port. Estem molt orgullosos de l'obertura del món de la pesca que tenim a la ciutat. Hi ha molta gent que desconeix que a Barcelona hi ha una flota pesquera molt vinculada a la ciutat. Ho farem a través del projecte de la nova Llotja de pescadors que permetrà obrir el món de la pesca a la ciutadania i a la ciutat. Això també és integrar el Port amb Barcelona.
Per què va fracassar l’Hermitage?
L'Hermitage encara està sub iúdice (sota consideració del jutge). El Port ha donat una concessió condicionada a un conveni que han de signar el Port i l'Ajuntament de Barcelona que no vol signar. Tenim una situació de bloqueig, però les portes obertes al diàleg. Pel camí hem trobat un altre ús cultural amb el qual estem plenament d'acord que és el que exigeix la ciutadania: que les administracions es posin d'acord i facin possibles els projectes.
Fotografia de Carolina Santos
Per què ha triomfat el Liceu Mar?
El Liceu és una institució cultural inequívoca de Barcelona i el país que té la necessitat de disposar d'una segona seu per desenvolupar el seu programa cultural i fer-lo més potent. Van pensar -molt encertadament- que era suggerent posar la segona seu on hi ha hagut l'Imax. El Liceu Mar serà una realitat després de la Copa Amèrica. Per fer el Liceu Mar necessitem una modificació urbanística i un concurs d'arquitectura.
Quin ha sigut el paper del Port per acollir la Copa América de Vela?
Sense Port de Barcelona, no hi hauria Copa América. A partir d'aquí, s'han sumat moltes coses perquè això pugui passar. L'èxit té tres claus: col·laboració públic-privada amb Barcelona Global i Barcelona Partners, col·laboració institucional i oferta imbatible i atractiva lligada a la sostenibilitat i la innovació. No passa sempre que l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i el Port de Barcelona vagin a la una i quan les institucions estan alineades, la ciutadania ho agraeix perquè es genera economia, ocupació i reputació.
Nosaltres hem posat el Port Vell que volia la ciutat i que està connectat a través de la Barceloneta, el Gòtic, el Raval i el Poblesec a disposició de la Copa América. El nostre model és molt sostenible, sense haver de fer noves infraestructures. Aprofitem el que tenim i ho lliguem a una agenda d'innovació i sostenibilitat amb l'ús de nous combustibles. Les embarcacions actuals de la Copa América aniran amb hidrògen i això ens fa accelerar els nostres projectes.
"Sense el Port de Barcelona, no hi hauria Copa América. L'èxit té tres claus: col·laboració públic-privada, col·laboració institucional i oferta atractiva lligada a la sostenibilitat i la innovació"
Les tres claus sumades a l'atractiu de Barcelona ha estat imbatible. Els organitzadors de Nova Zelanda fa mesos que treballen perquè aquesta sigui la millor edició de la història i que sobretot perduri més enllà de la celebració de 2024. Hi ha un llegat que ha de perdurar en forma d'actualització i dinamització de l'economia blava que té un component de nàutica molt important. Marina Barcelona 92 és una de les referències mundials en refitting de naus de gran eslora i ho hem d'aprofitar. La Copa América serà un reclam per aprofundir i projectar l'economia blava.
Per què generen tanta polèmica els creueristes? Recordo unes declaracions de la regidora Gala Pin que deia que eren “una plaga de llagostes que devoren l’espai públic i se’n van”.
La regidora Gala Pin va fer una apreciació absolutament equivocada. Els creuers i els creueristes són una part del turisme i de molt valor afegit. Barcelona i Catalunya són una destinació turística. Bona part del nostre PIB està basat en el turisme i negar-ho és tenir una bena als ulls. Hem de procurar que el turisme sigui de la màxima qualitat possible i ser una destinació que afegeixi molt valor a l'economia i l'ocupació. Això depèn de les institucions que governem el territori: Ajuntament, Generalitat... Un té el turisme que es mereix.
Quin turisme ens mereixem?
Si tens una ciutat cuidada tindràs turisme de qualitat, si tens una ciutat descuidada tindràs un altre turisme. Que ningú dubti que el Port de Barcelona sempre vol afegir valor al turisme que rep la ciutat que és una destinació turística. Els creuers són un percentatge relativament petit del total de turistes que rep la ciutat: només un 4%, però és molt visible i segurament aquesta visibilitat fa que alguns ho ataquin. Davant l'atac, les dades.
Fotografia de Carolina Santos
Les dades.
Primer, el seu impacte sobre el total és del 4%. Segon, genera una economia de 1.000 milions d'euros de facturació. Els creueristes de port base gasten de mitjana 230 euros al dia, mentre que un turista mitjà gasta entre 60 i 65 euros al dia. Ocupació? 9.000 persones, entre directes i indirectes a Barcelona i Rodalies. Posem llum a les externalitats negatives que pot generar aquest turisme: certa massificació. Doncs, regulem-ho.
Com ho regulem?
Cal regular els grups màxims de turistes que es mouen per Barcelona? Tenim molt controlat el turisme de creuers, allò que se'ns indiqui des de l'Ajuntament i Turisme de Barcelona és molt fàcilment aplicable al turisme de creuers. Ens és molt fàcil traslladar-ho a navilieres i operadores turístiques que treballen amb creuers i adaptar-nos a la voluntat d'evitar l'efecte de massificació. Ara portem els creueristes al Moll de Barcelona; cal portar-los a més llocs? Que ens ho digui l'Ajuntament. Els podem portar també al Parc de Ciutadella. El turisme de creuers és més fàcil de controlar que els turistes que arriben amb cotxe, tren o autobús. Allà no hi ha tanta capacitat per recular com toca.
"Bona part del nostre PIB està basat en el turisme i negar-ho és tenir una bena als ulls. Un té el turisme que es mereix. Qui pot sostenir que els creueristes són una plaga de llagostes? Els creuers són un valor afegit pel turisme"
Una altra externalitat negativa dels creuers és la contaminació? Els estudis de qualitat de l'aire del Port i d'altres institucions mostren que els creuers representen menys d'un 1% dels òxids de nitrogen o partícules. Davant d'aquest balanç -clarament positiu-, qui pot sostenir que els creueristes són una plaga de llagostes? Al contrari, els creuers són un valor afegit pel turisme que rep Barcelona i el país.
Més reptes de futur: quart pla estratègic, transició energètica o transformació digital.
Tenim un pla estratègic amb dues grans palanques: la innovació i la sostenibilitat. Per tant, un port descarbonitzat. Hem d'afegir digitalització i formació per dotar el sector logístic de la màxima eficiència. Ara tirem endavant una fundació privada per accelerar aquesta innovació a demanda de la comunitat portuària. Hem de desenvolupar les obres que ens permetin ser més eficients i descarbonitzar, així com tenir una mobilitat més sostenible i descarbonitzar. La inversió pública al Port de Barcelona és de 1.500 milions d'euros per als propers 8 o 10 anys i a banda, hi ha també les inversions dels concessionaris privats.
"Hem de millorar el nivell d'anglès del nostre teixit econòmic perquè és una eina bàsica per internacionalitzar la nostra economia"
Un últim consell.
El Port de Barcelona és una infraestructura que obre Catalunya al món i per tant, des del Port de Barcelona cada dia treballem a tot el món. Això planteja reptes importants com la formació de la gent que des del Port ha de treballar la internacionalització de la nostra economia. La formació té moltes cares, però en vull dir una de molt bàsica: l'anglès. Hem de millorar el nivell d'anglès del nostre teixit econòmic i això que podria ser una resposta de fa anys, continua sent una necessitat avui. Estem molt focalizats a formar en logística avançada, però l'anglès és una eina bàsica per internacionalitzar la nostra economia i sovint veiem com encara no tenim el nivell adequat.