Una de les singularitats de la ciutat de Barcelona és disposar d’un port i d’un aeroport de primera divisió continental a tocar l’un de l’altre i també ben a prop de la ciutat, formant part del contínuum urbà. El Port de Barcelona ha estat allà des de temps immemorials i ha resultat clau per a la mateixa existència de la ciutat, però si aprofundim una mica, pocs barcelonins saben com està organitzat o qui el presideix, per esmentar només un parell de dades d’aquesta immensa superfície d'unes 1.100 hectàrees.
Més de seixanta milions de tones són les mercaderies que cada any passen pel Port de Barcelona, una xifra que pot semblar abstracta, però que el situa al top 10 d’Europa per volum, i entre els cinc grans de tota la costa mediterrània. Tot i que en volum de mercaderies és el tercer port de l’Estat (al darrere de València i Algesires), per valor del tràfic és el primer, gràcies als gairebé 69.000 milions d’euros que suposen les mercaderies que s’hi mouen. Això genera una facturació de 138 milions d’euros, amb un benefici net de més de 17 milions, dels quals gairebé un 70% s’injecten a la societat estatal Puertos del Estado. L’aportació a l’organisme de caràcter estatal (sistema portuari estatal) es calcula com un 4% de la facturació, més un import addicional destinat a l’anomenat Fons de Compensació Interportuari (FCI), amb el resultat final que, tal com passa al sistema d’aeroports espanyols, Barcelona finança amb els seus recursos la resta d’instal·lacions estatals.
L’aportació a Puertos del Estado implica que Barcelona finança amb els seus recursos la resta d’instal·lacions estatals
De tota manera, les xifres indicades són les de 2020, l’any de la pandèmia, i per tant no són gens representatives de la capacitat de generació de recursos del Port (abans de la pandèmia, els beneficis superaven els 40 milions d’euros i la facturació, els 170). Aquest passat 2020, la xifra de negoci va tenir tres components que van aportar aproximadament el 95% de la facturació: les concessions d’espai públic (50% de la facturació), les mercaderies (25%) i els vaixells i ajuts a la navegació (19%).
Un concepte fonamental a l’hora d’analitzar les xifres dels ports a nivell internacional és el de TEU, que literalment significa Twenty-foot Equivalent Unit, i que es correspon amb el contenidor estàndard que es fa servir en el transport marítim. És, a més, una imatge icònica de qualsevol port del món, quan a vista d’ocell s’observen acumulacions gegantines de peces de Lego de molts colors diferents. Segons aquesta unitat de mesura, el Port de Barcelona el 2020 va moure tres milions de TEUs, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior a la pandèmia. En aquest àmbit, el dels TEU, la quota de mercat del port barceloní sobre el mercat espanyol està sempre per sobre del 30%, el que dona una idea del pes de la ciutat en el sistema portuari estatal. On sí s’observen unes diferències molt rellevants entre el 2019 i el 2020 és en el moviment de passatgers, tant de creueristes com de línia regular. En el primer cas, es va passar de 3,1 milions a menys de 200.000, mentre que en el segon, d’1,5 milions a uns 650.000. Pel que fa a l’estructura de negoci, el port se sosté sobre tres potes: port comercial (tràfics específics), port logístic i port ciutat (part del port recuperada per a usos urbans, nàutics i esportius).
Des del punt de vista formal, el Port de Barcelona està gestionat per una entitat anomenada Autoritat Portuària de Barcelona (APB), nascuda a finals del 1992, que substituïa el Port Autònom de Barcelona. L’APB té un consell d’administració format per representants de l’Estat, de la Generalitat, dels municipis on hi ha el port (Barcelona i El Prat de Llobregat) i per diverses organitzacions empresarials i sindicals, a més d’un vocal nat que és capità marítim. El president d’aquest consell és Damià Calvet Valera, que ha agafat el càrrec aquest mateix estiu substituint Mercè Conesa Pagès (2018-2021), ex-alcaldessa de Sant Cugat i actual presidenta de l’Incasòl. Abans, i durant set anys, el president havia estat Sixte Cambra Sànchez (2011-2018), conegut pel gran públic per la seva vinculació a Convergència i Unió, al FC Barcelona i al RCT Barcelona. La retribució prevista de Calvet en condició de president ascendeix a 114.000 euros anuals. El màxim executiu és José Alberto Carbonell Camallonga, un enginyer de camins, que ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat a l’entitat des del 1991.
El Port de Barcelona és una infraestructura sobre la que el país s’hi ha de recolzar, però que sempre transmet la sensació que avança amb el fre de mà posat per l’escassa complicitat de l’Estat espanyol
Qui més qui menys ha sentit ha parlar del museu Hermitage que, eventualment, podria instal·lar-se a Barcelona. Bé, doncs aquí el Port també hi està implicat, atès intenta explotar les reserves de terreny de què disposa, en aquest cas un racó no utilitzat al darrere de l’hotel W, més conegut com a Vela. Sembla, però, que la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a aquesta instal·lació farà que finalment no sigui una realitat.
Un aspecte que potser no tothom coneix és que el Port té el seu propi cos de policia, conegut popularment com a Policia Portuària i formalment com a Cos de Guardamolls, que té al seu càrrec tant la seguretat pública com la gestió del trànsit en tot el recinte. En resum, el Port de Barcelona és una d’aquelles infraestructures sobre les que el país s’hi ha de recolzar, però que sempre transmet la sensació que avança amb el fre de mà posat per, tal com li succeeix a l’Aeroport del Prat, l’escassa complicitat de l’Estat espanyol.