David Cabero (Barcelona, 1974) és director general de BIC a Europa i president de la Cambra de Comerç de França a Barcelona. Llicenciat en ADE i MBA per Esade, ha treballat en diferents càrrecs de direcció general, finances i control de gestió, així com creació d'equips i elaboració de plans estratègics. Va ser porter d'handbol al Barça i acaba d'escriure el llibre Decidiendo en tiempos de paz y de guerra (Seurat Ediciones, 2022). "Cal no confondre importància i urgència", assegura. Rep VIA Empresa a la seu de la Cambra francesa al Passeig de Gràcia de Barcelona i parlem de decidir, del boli BIC com a símbol social, dels nous líders, de les relacions econòmiques entre França i Catalunya i de la teoria dels cercles de control, influència i frustració.
Va ser porter d'handbol al Barça.
Hi ha esports individuals i col·lectius. He tingut la sort de jugar durant molts anys en l'esport col·lectiu on l'èxit depèn de moltes persones. Aprens el treball en equip i el plaer de guanyar perquè tothom ho ha fet bé. I quan ho fas en un club com el Barça, t'ensenyen a jugar, perdre i guanyar. Una sèrie d'aprenentatges que passen de la vida a la carrera.
"L'èxit depèn de la sort i la capacitat de decidir bé. No decidir per por és un problema"
Com ha de prendre decisions un alt executiu?
Prendre decisions és cada vegada més complex perquè és un món molt canviant, volàtil i incert. Qui decideix? Com integres les diferents persones que tenen coneixement sobre el tema en qüestió? Hi ha tot un procés. Ara les decisions són més intuïtives, hi ha moltes més dades però ens hem d'acostumar a prendre decisions sense tenir-ho tot lligat. Aprendre a decidir bé és tota una vida, has d'intentar anar millorant i com més millores, millors decisions prens. Pots aprendre a decidir i prendre decisions sobre temes complexos que fan que puguis créixer. L'èxit depèn de la sort i la capacitat de decidir bé.
“Prendre decisions és saber gestionar i escollir a la gent que està més a prop dels problemes i sap solucionar-los”, assegura.
En un dia prens 35.000 decisions de mitjana, però moltes són automàtiques. Hi ha poques decisions molt importants i els directius hem de decidir quines prenem nosaltres i quines, els altres. Esculls la teva gent i la teva gent escull bé i sap què ha de fer. Quan un alt executiu pren decisions depèn també molt dels altres.
Fotografia de Carolina Santos
Recorda al Thinking, Fast and Slow del Daniel Kahneman.
Pensar a poc a poc és el més complicat, pensar de pressa és la reacció animal. El llibre de Kahneman és molt interessant. El pensament ha de ser lent, però sense posposar la decisió molt temps. A vegades no decidim perquè tenim por a decidir i això és un problema. S'ha de procurar tenir el temps necessari per decidir, ni més ni menys. Cal no confondre importància i urgència.
Importància vs. urgència.
Hi ha temes importants que no són urgents i que per tant, necessiten temps.
Una decisió bona?
Passar de l'esport a l'empresa.
Una decisió dolenta?
Cada vegada que et trobes en una contradicció a l'hora de decidir i penses que hi ha alguna cosa que no es fa bé però no ho dius, sigui per la raó que sigui. Simplement, creus que no es pot canviar o que directament no es tindrà en compte i és llavors quan prens la mala decisió de frenar-te i no dir o fer el que penses.
"L'escriptura és una expressió que permet convertir el pensament en paraules"
Ara mateix penso en revolució, talent i valor afegit.
El talent és la gent i la seva capacitat de decidir bé: fer coses diferencials, crear i desenvolupar equips... El talent és la capacitat d'aportar valor en una empresa i això serà cada vegada més difícil per la situació geogràfica. Europa té un pool de talent jove més reduït que altres regions i tampoc hi ha el mateix nombre de naixements ara que fa 20 anys. Per això és important la feina que fan els centres escolars, estudis primaris i universitats ajudant el talent a desenvolupar-se.
S'ha de descobrir el talent i fer-lo créixer, donant-li autonomia i nous reptes, assumint el risc i posant la gent en una posició jeràrquica per la qual potser no estan preparats tot esperant que puguin tirar endavant. El risc és compartit.
BIC és un símbol social?
El boli BIC cristal és un símbol que va néixer durant els anys 50 i ha estat part de la història de molta gent. Cada dia venem milions de productes d'escriptura a Catalunya, Espanya, Europa i el món i això permet a gent de totes les classes socials i regions poder desplegar l'expressió humana.
Com es pot millorar l’educació amb un bolígraf?
L'escriptura és una expressió que permet convertir el teu pensament en paraules. El bolígraf permet escriure plans, canviar la vida i prendre decisions.
Com s'innova amb un bolígraf, un encenedor o una fulla d'afaitar?
Fins ara veiem els productes de forma tecnològica, però ara hem passat del producte a l'experiència i el servei. Ja no parlem d'escriptura, sinó de l'expressió humana que permet canviar el mercat, desenvolupar productes i comprar noves companyies. Ara des de BIC també ajudem les persones a tatuar-se amb productes de precisió que protegeixen la pell. De nou, una expressió humana en un format i una superfície diferent de la que estàvem acostumats.
Per innovar no parlem només de tecnologia, sinó que l'apliquem a formes diferents de l'expressió humana. Parlem de la flama de la vida amb els encenedors que poden servir per a les espelmes o les barbacoes. Canviem l'enfocament per veure un mercat molt més ampli i atacar diferents necessitats del consumidor. L'objectiu de cara als pròxims 75 anys és fer-ho tan bé com el passat.
I la sostenibilitat?
En 4Rs: reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Un dels objectius 2030 és reduir el petroli verge al 50% i un 100% dels plàstics utilitzats en embalatge seran R a partir del 2025. Estem fent programes de reciclatge posterior i hem recollit 50 milions de bolígrafs a Europa gràcies al programa amb TerraCycle i tenim productes sostenibles com el BIC Bambú. Ens prenem molt seriosament la sostenibilitat.
"El bolígraf permet escriure plans, canviar la vida i prendre decisions"
Com és el consumidor?
El consumidor canvia molt. Abans, hi havia gent que comprava uns productes o uns altres en funció de quin era el seu poder adquisitiu. Ara, hi ha un consumidor que pot estar utilitzant un boli BIC, volant en low cost, comprant un cotxe d'alta gamma i roba cara al Passeig de Gràcia o Champs Elysees. El consumidor té necessitats molts diferents segons el producte, el servei o la situació.
Com ha de ser el nou lideratge després de la pandèmia?
El líder té visió i capacitat per construir una visió comuna per a l'equip o l'empresa. El líder ha de ser capaç de comunicar aquesta visió a la seva gent, tot i que no és el mateix fer-ho per Zoom que cara a cara. Canvien les eines, però no el missatge. El líder ha de poder decidir i actuar. És una persona apassionada que ho transmet al seu equip per a què el segueixi. El líder tindrà èxit si té un interès genuí i veritable per la gent. Això s'ha evidenciat amb els problemes familiars i psicològics de la pandèmia. El líder post-pandèmia és empàtic i la gent és clau en la seva forma de veure l'equip i el negoci.
També és president de la Cambra de Comerç de França a Barcelona des de juliol de 2021. Una institució que té quasi 140 anys d’història. Quina és la vostra raison d’être?
La raison d'être és ajudar els nostres socis a desenvolupar la seva activitat econòmic i de retruc, generar llocs de feina. Ajudar a les empreses franceses que vulguin venir aquí a fer inversions o ajudar a les empreses catalanes que volen anar cap a França. Si els socis aprenen els uns dels altres generen més activitat econòmica i èxit dins els seus negocis. La Cambra ha de ser un interlocutor amb entitats i institucions, siguin catalanes, espanyoles o franceses, per tal que ajudin a la tasca dels empresaris.
"La Cambra no fa política, la nostra influència en l’economia espanyola i catalana és eminetment en política económica”, assegura.
Tenim una feina de contacte exclusiu amb totes les institucions per influir i ajudar que les decisions econòmiques d'inversió es duguin a terme. La valoració de la Cambra és molt positiva, continuem fent bé tot allò que hem anat fent els últims anys i hi hem afegit amb el Christian Marion noves capes de digitalització i modernització per adaptar-nos als nous temps.
Com són les relacions econòmiques entre Catalunya i França?
Les relacions entre Catalunya i França han sigut bones històricament. Per una qüestió geogràfica. La Venganza de la Geografía de Robert D. Kaplan ho explica molt bé. Nosaltres sempre hem fet comerç i relacions socials, culturals i econòmiques amb França. Això no s'ha perdut, al contrari. França és el principal inversor i emissor de turistes a Catalunya. Tenim moltes importacions i exportacions entre els dos països i volem que França també "tiri del carro" de la Unió Europea.
"El líder tindrà èxit si té un interès genuí i veritable per la gent"
Com valora la victòria electoral d'Emmanuel Macron?
La victòria de Macron dóna estabilitat a Europa perquè té una agenda pro-Europa. Com a Cambra volem una política d'estabilitat, europeisme, obertura de comerç, persones, béns i capitals, aproximació entre països i per tant, valorem de forma favorable qualsevol projecte polític que vagi en aquest sentit i ajudi a tirar l'economia endavant.
Un últim consell.
Hi ha molta gent que quan fa les coses bé diu que ha estat per una bona decisió i que quan surten malament, diu que ha sigut qüestió de mala sort. Aconsello deixar la sort de banda. Hi ha tres cercles: control, influència i frustració. No pots canviar la frustració i prendre bones decisions és atacar el cercle de control on podem fer coses com a casa, el barri o l'empresa, alhora que fem el màxim dins el nostre cercle d'influència amb polítics, directius... Ens hem d'oblidar de la resta. Allò que fem com a persones i directius per aprendre a decidir millor va en benefici de tothom i del planeta.