El debat electoral que no dóna vots: impostos, energia i pimes

L'economia centra una taula rodona amb candidats dels set partits polítics que van obtenir representació al Congrés en les darreres eleccions

Els candidats de Vox, JxCat, Cs, ERC, PP, PSC i En Comú Podem, durant el debat sobre economia del Col·legi d'Economistes de Catalunya
Els candidats de Vox, JxCat, Cs, ERC, PP, PSC i En Comú Podem, durant el debat sobre economia del Col·legi d'Economistes de Catalunya

Davant un auditori mig buit, candidats catalans dels set partits que van obtenir representació parlamentària a les darreres eleccions generals discuteixen sobre economia. És un debat que els mateixos organitzadors, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), saben que “no donarà vots” a cap formació política. L’expectació és baixa i el format, de taula rodona, fet que no permet la interacció directa entre candidats. L’atenció mediàtica és també escassa, amb només un mitjà de comunicació a l’auditori del CEC. Els deixos polítics de tots els candidats que hi han participat no han tapat el tema que els ocupava: impostos, energia i pimes han centrat el debat econòmic abans dels comicis del 10 de novembre.

Tant el degà del CEC com el moderador de l’acte eren conscients del poc atractiu que un debat econòmic té per al públic en general. “El que ens interessen són les propostes econòmiques i socials. Sabem que no acostuma a donar titulars de premsa”, deia el primer, Anton Gasol, entre les paraules que han obert el debat. “El share que tindria aquest acte a la televisió seria baix”, afegia el segon, Jaume Menéndez, membre de la junta de govern del col·legi. La institució professional ha inaugurat enguany aquest format de debat econòmic i, donades les circumstàncies polítiques, aquest era el cinquè (les eleccions generals d’abril, les de la Cambra de Comerç de Barcelona, i les municipals i europees, totes al maig, van ser els primers).

El debat electoral sobre temes econòmics que s'ha celebrat al Col·legi d'Economistes de Catalunya

El debat electoral sobre temes econòmics que s'ha celebrat al Col·legi d'Economistes de Catalunya

Més info: Els autònoms en el camp de batalla electoral

Cada candidat, per ordre alfabètic, tenia tres minuts inicials per fer un resum express del seu programa econòmic. Cadascú ha apostat pel seu punt fort. El número dos de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe, ha estat el primer i s’ha centrat en la baixada i eliminació d’impostos i l’abolició de les autonomies. Per Junts per Catalunya (JxCat), Ferran Bel –número dos per Tarragona– ha defensat una reforma fiscal, un abaratiment de l’energia i una millora del finançament per les empreses.

Després ha estat el torn de José María Cano, el número set a les llistes de Ciutadans. S’ha centrat en mesures per a la conciliació familiar, un pacte educatiu i un nou model laboral. El candidat d’ERC Joan Capdevila –també número set per Barcelona–, ha parlat de pimes, digitalització, sostenibilitat i lluita contra el frau fiscal. Per la seva banda, el primer discurs d’Isaac Martín (PP), el número cinc de Cayetana Álvarez de Toledo, ha estat molt similar al de Vox: baixada d’impostos i creació de llocs de feina.

Les dretes d'àmbit estatal s'han posicionat ràpidament en el seu bàndol, sense retrets entre uns i altres, i tocant temes com la baixada d'impostos

Les dues polítiques que han participat al debat han estat les últimes a intervenir. La número tres pel PSC, Mercè Perea, ha defensat la feina del PSOE al Govern espanyol i una visió posada en Europa, a més de parlar sobre desigualtats i desequilibris. Finalment ha estat el torn d’Aina Vidal, número dos per Barcelona d’En Comú Podem. Contràriament a la candidata del PSC, ha carregat contra les mesures d’austeritat europees durant l’anterior crisi i ha establert com a principals propostes del seu partit crear una banca pública, un pla de recuperació de rendes i la derogació de les darreres reformes laborals.

Els candidats que han participat a la taula rodona electoral del Col·legi d'Economistes amb el degà de la institució, Anton Gasol

Els candidats que han participat a la taula rodona electoral del Col·legi d'Economistes amb el degà de la institució, Anton Gasol

Dretes i esquerres

Una vegada acabada la primera intervenció de cada candidat, el segon bloc de l’acte incloïa dues preguntes formulades per experts per a cada partit. Les dretes d'àmbit estatal s'han posicionat ràpidament en el seu bàndol, sense retrets entre uns i altres, i tocant temes com els impostos i les millores fiscals a empreses per fomentar la creació de nous negocis i el creixement dels que ja existeixen. Tot això, argumenten, porta a la creació de llocs de feina. "Tenim una sèrie de mesures dirigides als autònoms; el 75% de bretxa de productivitat entre Alemanya i Espanya s’explica per la dimensió de les empreses... És difícil ser competitiu amb empreses molt petites", ha afirmat Cano.

Més info: La recaptació d'impostos de la Generalitat creix un 7,54%

El candidat del PP, preguntat per la internacionalització de les companyies, ha insistit en la mateixa idea: "S’ha d’ajudar els ciutadans que volen muntar un negoci, ja sigui aquí o fora". I ha afegit que "hem de canviar el paradigma: no només som un país de serveis, hem de demostrar que també fem bons productes". Una altra matèria que ha unit PP, Cs i Vox ha estat la tributària. La línia comuna ha estat la reducció d'alguns impostos "opressius", segons Vox, que són "un perill i una barrera per al creixement". Martín (PP) proposava el de societats i l'IRPF. D'altres, defensen tots tres, s'han d'abolir. L'exemple que també ha posat el popular en aquest cas és el de successions.

"Els pressupostos que ens han tombat haurien fet que avui hi hagués nous ingressos, amb els impostos a les transaccions financeres i la taxa Google", Mercè Perea (PSC)

La resta de partits no han anat tan alineats. La candidata del PSC ha destacat per una defensa de les polítiques del Govern en funcions durant l'últim any i mig. "Els pressupostos que ens han tombat haurien fet que avui hi hagués nous ingressos, amb els impostos a les transaccions financeres i la taxa Google. Necessitem voluntat política i demano a la resta de partits que no es faci demagògia amb què el problema són les autonomies, que és una bajanada a la qual Cs i PP s’han afegit", ha dit.

Tant Perea com Capdevila (ERC) i Vidal (ECP) han coincidit en la necessitat de reduir les desigualtats, i els dos últims han coincidit en part de la solució: derogar les reformes laborals de PP i PSOE. "S'ha de treballar per crear feines i sous dignes i per redistribuir la riquesa", ha afirmat Capdevila.

Emergència climàtica

Les propostes econòmiques per aturar l’emergència climàtica han centrat part del debat. "La lluita contra l'emergència climàtica no serà fàcil ni popular; la transició verda té un cost molt elevat, però, quin preu posaríeu a la vida? És el que ens juguem. És necessari un canvi de model productiu i de forma de vida, i les empreses han de ser aliades de la transformació". Vidal (ECP) ha estat qui més ha apostat per mesures per revertir el canvi climàtic, que "han de ser ara o serà massa tard".

"La lluita contra l'emergència climàtica no serà fàcil ni popular; la transició verda té un cost molt elevat, però, quin preu posaríeu a la vida? És el que ens juguem", Aina Vidal (En Comú Podem)

Un dels moments més tensos del debat s'ha produït quan el candidat de Vox tenia la paraula. Ha estat després de la primera pregunta, sobre les propostes del partit d'Aizcorbe en matèria de transició a una energia neta i sostenible. En l'habitual línia dels membres del seu partit i de Ciutadans, ha canviat d'idioma -ha passat del català al castellà- enmig del discurs per dir que "el canvi climàtic és un pronunciament progre; sembla que som els culpables de què hi hagi plàstics no sé on, i no ho som".

Aizcorbe, advocat de professió que, entre d'altres, ha defensat a la família Franco i a Julio Ariza (propietari d'Intereconomía), ha seguit: "La major part del consum energètic, l'escalfament i la generació de plàstics ve de països asiàtics que es basen en l'esclavitud, i això fa que aquí es puguin comprar productes il·legals, com els que es venen al top manta". El nerviosisme del candidat ha augmentat a mesura que els comentaris entre el públic es multiplicaven. La seva intervenció ha conclòs: "No neguem que hi hagi un canvi climàtic: sempre s’estan produint canvis climàtics". Davant la manca d'interacció directa entre els candidats, la resta han fet diverses al·lusions al negacionisme en intervencions posteriors.

El panell d’experts ha estat format per María Callejón, catedràtica de la Universitat de Barcelona; Albert Carreras, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la comissió d'Economia Catalana del CEC; Carme Garcia, presidenta de la comissió d'Economia Financera i membre de la junta de govern del CEC; Miquel Morell, vicepresident de la comissió d'Economia Territorial i Urbana i membre de la junta del CEC; Ester Oliveras, professora de la UPF i vocal de la junta del CEC; Francesc Raventós, exdegà del CEC; i Joan Tristany, director general de l'Associació Multisectorial d'Empreses Exportadores (AMEC).

Els experts que han format el panell del debat al Col·legi d'Economistes, juntament amb el moderador, Jaume Menéndez, i el degà, Anton Gasol

Els experts que han format el panell del debat al Col·legi d'Economistes, juntament amb el moderador, Jaume Menéndez, i el degà, Anton Gasol

La política no s’obvia

Al CEC s'hi havia anat a parlar d'economia, però el tema de Catalunya no s'ha fet pregar. La segona intervenció, de Ferran Bel, ja ha establert la dinàmica d'al·lusions a la situació política cada vegada que parlava un candidat. "Ha estat una campanya estranya", "es parla molt de Catalunya i poc de propostes", "mentre no puguem ser un país independent"... Un cop introduït el tema per part de Junts per Catalunya, els sis representants que resten no han deixat passar la seva oportunitat. Des de la dreta, Ciutadans i PP atacaven els independentistes: "La desacceleració que s'està produint és pitjor a la nostra comunitat autònoma perquè tenim uns polítics irresponsables que trenquen la convivència i creen inseguretat jurídica", ha dit Cano.

"La desacceleració que s'està produint és pitjor a la nostra comunitat autònoma perquè tenim uns polítics irresponsables que trenquen la convivència i creen inseguretat jurídica", José María Cano (Cs)

"Hem començat un debat econòmic fent veure que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya, crec que el que hi ha és un debat entre catalans", ha afegit el popular Martín. Aina Vidal (ECP) ha acabat el seu primer torn de paraula amb una resposta a Martín: "El problema que tenim no és entre catalans, és de política". Per la seva part, Joan Capdevila (ERC) ha començat amb una menció política: "No fer referència a la repressió és estar a un debat fora del món". L'única que s'ha escapat de qualsevol referència a l'independentisme i la sentència del procés ha estat la portaveu socialista, que s'ha centrat estrictament en allò econòmic.

Fins i tot Déu i la Constitució han tingut una aparició breu i estel·lar durant el debat. Isaac Martín (PP) ha atribuït al primer les infraestructures catalanes: "Quan surto al carrer, veig quines infraestructures tenim i, gràcies a Déu, hem avançat moltíssim en molts camps des que es va implantar la democràcia". José María Cano (Cs) ha parlat de la Carta Magna: "Calen mesures immediates, aplicar la Constitució per recuerar la seguretat jurídica i la convivència entre els catalans". Les poques mencions polítiques, però, no han eclipsat el contingut econòmic.

Més Informació
Les pimes, a primera divisió: el seu creixement desmenteix els efectes del procés
I això qui ho paga?
Les propostes econòmiques dels partits polítics pel 10-N
Avui et destaquem
Comentaris