Com s’articula la informació falsa en la guerra d’Ucraïna o la pandèmia? Quines conseqüències té en la societat o quins mecanismes tenim per a prevenir-nos? Digital Future Society, programa del Mobile World Capital Barcelona, ha organitzat la trobada Deconstructing Disinformation amb experts, d'agències de verificació i la Comissió Europea, per a reflexionar sobre l'evolució de les informacions falses en l'era digital. La importància d'integrar solucions tecnològiques que agilitin i protocol·litzin el procés de fact-cheking dels periodistes i exemples directes d'impacte global com la guerra d'Ucraïna o les faules generades durant la pandèmia han centrat les reflexions sobre la situació actual en l'àmbit de la desinformació.
“Vivim en una societat de la informació on, malgrat tenir més accés a notícies i a la seva font directa, es crea la paradoxa d'estar més desinformats que mai en la història de la humanitat”, ha reflexionat Cristina Colom, directora de Digital Future Society, en la benvinguda de l’acte. I ha afegit: “encara que la tecnologia s'ha usat com una eina per a generar i difondre acceleradament la desinformació, també pot i deu que ser part de la solució per a contrarestar la batalla que s'està lluitant en l'àmbit digital”.
En aquesta línia, l'esdeveniment ha inclòs la presentació de dues solucions tecnològiques que han guanyat el repte Tecnologia contra la desinformació: la Universitat Politècnica de Madrid amb una eina de fact-checking basada en el llenguatge neuronal i el centre de recerca CERTH-ITI de Grècia amb la detecció d'imatges manipulades (Deep fake).
Així mateix, Manuel Szapiro, cap de la Comissió Europea a Barcelona, durant la seva presentació sobre la lluita contra les fake news ha afirmat que “la desinformació posa a la nostra democràcia i la seguretat dels nostres ciutadans en perill”.
La guerra de la desinformació
La part central de l'esdeveniment l'ha protagonitzat una taula rodona sobre la desinformació en el món postpandèmia amb les principals organitzacions que treballen per a detectar i detenir la desinformació. El paper de les eines tecnològiques en el procés de verificació de les informacions i exemples devastadors de l'actualitat com és la guerra a Ucraïna han copat aquest debat.
En els cinc primers dies des de l'inici de la guerra a Ucraïna, s'havien registrat més de 500 faules circulant per a disseminar viralment la desinformació sobre el conflicte
Rubén Míguez, responsable de Tecnologia en Newtral, apunta a la pandèmia del coronavirus com a punt d'inflexió i recorda que: “va tenir gran efecte en els fact-checkers, evidenciant les limitacions. Sabem que el procés manual de fact-checkers no serà capaç de lliurar aquesta batalla. Per això automatitzem els dos primers passos de verificació per a agilitar el procés. Estalviem més del 50% del temps dels periodistes i tenim major abast”. A més, conclou que “la tecnologia no és la solució, però sí l'eina que combinar per a fer front a les ones de desinformació com la guerra d'Ucraïna, la pandèmia o moltes altres”.
Per part seva, Desirée Garcia, responsable d'Efe Verifica, recull el testimoniatge de Míguez i afirma que: “la tecnologia de verificació és la més connectada al periodisme i ha de continuar sent-ho. Prova d'això, són les faules d'Ucraïna. Si hem estat capaços de detectar informació falsa ha estat gràcies als programes que ens permeten analitzar les imatges falses; processos que fa uns anys no podríem haver realitzat”. Garcia apuntava un exemple amb una dada devastadora: en els cinc primers dies des de l'inici de la guerra a Ucraïna, s'havien registrat més de 500 faules circulant per a disseminar viralment la desinformació sobre el conflicte.
Garcia: “La desinformació va en augment i és major com més por hi ha”
“Lluny de desaparèixer, la desinformació va en augment i és major com més por hi ha”, assegura. García conclou amb un desig: “el gran repte és que la verificació arribi a tanta gent com la mentida, un gran desafiament considerant que la mentida embeni més que la veritat”.
Finalment, Lorenzo Marini, codirector de Verificat, ha posat el focus en la importància de l'educació "una perspectiva que hem de treballar des de l'inici per a incorporar en el sistema educatiu, filtrant les fonts i els biaixos. Això ens permetrà aplicar pensament crític a la informació que realment és veraç". Marini afegeix que l'alfabetització ara té un component digital i incideix en la importància del pensament crític ja que “és molt important, però hi ha un pas previ per a saber filtrar abans d'arribar a l'anàlisi crítica per la quantitat d'informació existent”.