El dia 27 de juny s’ha establert com el Dia Nacional de l’Empresa, una iniciativa que reconeix la tasca de les empreses des del punt de vista d’aportació de valor compartit mitjançant aspectes com la gestió i promoció del talent, el creixement econòmic, el consum responsable o la sostenibilitat, un enfocament especialment estratègic vist l’entorn socioeconòmic que vivim, ple d’incerteses i de desigualtats. Sempre, i més en la situació actual, el fet de sumar esforços per tirar endavant un projecte que posi un producte o un servei al mercat i generi ocupació, impostos i, per tant, riquesa, és quelcom que cal cuidar i potenciar. Però, com ho podem fer de forma sostinguda en el temps? Quina és la millor manera d’ajudar que les empreses generin aquest valor?
Depenent de qui li fem la pregunta, obtindrem respostes ben diverses des del punt de vista de la regulació del marc legal i fiscal, des de l’angle de la sostenibilitat o dels recursos humans. Però en aquestes línies em vull centrar en un dels factors que aporta competitivitat a les empreses, jo diria que el vector principal i el que en garanteix el creixement sostenible a llarg termini: la innovació.
Per valorar el nivell de l’economia catalana en aquest punt, Acció va fer una enquesta fa uns mesos on preguntava a les empreses sobre el seu nivell d’innovació. Les respostes eren molt positives quan es preguntava si s’innovava o no. Més d’un 80% deien que sí que ho feien. Quan se’ls preguntava com, però, la cosa canviava. Ens trobàvem llavors que amb prou feines un 20% entenien la innovació com a la manera de millorar processos o productes amb solucions que no s’havien fet abans. A més, d’entre les que sí que entenien la innovació adequadament només una part reconeixia que l’aplicava de manera proactiva o sistemàtica, és a dir, no només reaccionant a una necessitat d’un client o per afrontar la competència i no sols "de tant en tant".
A Catalunya dediquem un 2% del nostre PIB a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+i)
A Catalunya dediquem a innovar, en concret a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+i) aproximadament un 2% del nostre PIB. La mitjana de la Unió Europea és del 3% i la de les zones més desenvolupades, com el sud d’Alemanya, és del 4-5%. Això per no comparar-nos amb països com Israel o Corea que superen amb escreix aquest 5%. Són Israel, Baden Württenberg o el gran Lió més competitius que Catalunya? La resposta mirant els guarismes macroeconòmics és que sí. I una de les principals causes és la seva capacitat d'invertir en R+D+i de manera sistemàtica, tant des del sector públic com des del privat.
Què podem fer per acostar-nos als nivells de competitivitat d’aquests països i així millorar les nostres empreses i la nostra societat? Doncs, per començar, promocionar la R+D+I sistemàtica.
La innovaió sistemàtica
Hi ha una estadística dins de l’estudi mencionat d’Acció i d’un altre d’Idescat interessant i que apunta que, de les empreses que innoven sistemàticament, la majoria, més del 70%, ho fan col·laborant i, especialment, amb centres tecnològics. Aquesta tendència és creixent i bona prova d’això és l’increment de nombre d’empreses que treballen amb aquests centres, com Eurecat o Leitat, en l’àmbit privat, o les entitats públiques Tecnio. En el cas d’Eurecat, des de la seva creació el 2015, ha més que triplicat el seu nombre de clients, és a dir, d’empreses amb les quals treballa projectes de R+D+i. Durant aquest període, també ha crescut de 28 milions d'euros de facturació als prop de 60 milions d'euros amb què espera tancar. Això és bon senyal i ho és més si ens fixem en les empreses que repeteixen, és a dir, les que innoven de manera sistemàtica i que s’han multiplicat per quatre en sis anys. Però és insuficient si posem l’atenció en aquestes regions més desenvolupades o si ens fixem en una que tenim més a prop: el País Basc. A Euskadi els centres tecnològics són més utilitzats per les empreses per innovar sistemàticament i resultat d’això és que el seu centre tecnològic de referència, Tecnalia, factura prop de 115 milions d'euros, si bé cal tenir en compte que Tecnalia neix als anys 90 i que Eurecat ho va fer el 2015.
A casa nostra, el 99% de les empreses catalanes són pimes i el 95% micropimes
Una altra virtut de la millora de la competitivitat que aporta la R+D+i sistemàtica és la capacitat de créixer i, per tant, de guanyar dimensió empresarial. Aquest és un aspecte crític del nostre teixit empresarial com sempre mencionen, encertadament, tant des de les administracions, com des de les patronals i associacions empresarials. A casa nostra, el 99% de les empreses catalanes són pimes i el 95% micropimes. Aquesta innovació sistemàtica té com a objectiu millorar la competitivitat i, per tant, pot arribar a resoldre un dels problemes més rellevants del nostre sector industrial i de l’empresa catalana en general: la manca d’escala.
La innovació sistemàtica ajuda a créixer de manera sana, amb marge i a crear campions en nínxols de mercats específics, empreses dinàmiques, flexibles i altament competitives. Aquestes campiones són petites i mitjanes empreses líders en els seus subsectors que cada vegada són més ME-s i menys PI. Això és exactament el que passa al sud d’Alemanya, per exemple, on cada poble de 5.000 o 10.000 habitants compta amb un parell d’empreses de més de 500 treballadors o més de 1.000.
Com deia anteriorment, si promocionem la R+D+i sistemàtica ens acostarem als nivells de competitivitat i benestar d’aquestes regions més desenvolupades. Sens dubte, ens calen també altres coses, però si ens hi fixem, també tenen a veure amb innovar. Establint un paral·lelisme, la millora del nostre sistema sanitari o educatiu, implica aplicar-hi el millor talent i les millors tecnologies, és a dir, innovar. Tant aquestes millores com la promoció de la innovació requereixen, però, acords de país de llarg termini, amb un horitzó de 15-20 anys, que fixin un full de ruta, com també es fa en aquestes regions, més enllà dels cicles electorals.
Què podem fer per reproduir el seu èxit i aconseguir que les empreses innovin més i millor? Doncs moltes coses, però em centraré en dues, una macro i una altra micro. Una que pot fer l’administració pública i una altra que poden fer les empreses, cadascuna dins de la seva realitat i el seu dia a dia: la nova legislació en matèria de ciència i innovació i la sistematització de la R+D+i empresarial.
La nova llei de la ciència va néixer sense el cognom innovació
En aquests moments, es troba en tràmit la nova llei de la ciència, bona notícia. Aquesta llei però va néixer sense el cognom innovació. Això té remei i la comissió parlamentària que la impulsa segur que serà sensible a aquest fet, conscients, com som tots plegats, que a Catalunya estem per sobre de la mitjana europea en producció científica, però no en la translació d’aquesta ciència en PIB, competitivitat empresarial i benestar per a la societat, és a dir, en innovació. Cal que usem aquesta llei per impulsar aquesta transferència de coneixement de l’àmbit científic a l’empresarial, ajudant a les empreses a fer més i millor R+D+i i a usar eines que s’han demostrat efectives per fer-ho, com els centres tecnològics. A Euskadi, uns anys després que Catalunya llancés la seva llei de la ciència van fer la seva, que ha permès l’articulació del Pla de la Ciència, Tecnologia i Innovació. Aquesta nova llei que s’està tramitant és una oportunitat. Aprofitem-la.
Per altra banda, i com a darrera reflexió, cal que cada empresa, petita o mitjana o gran es pregunti com pot aprofitar millor la seva capacitat innovadora. Està clar que la tenen, perquè si no ja no estarien al mercat. I això, per l’experiència d’altres regions i la que tenim a Eurecat, vol dir innovar de manera sistemàtica. De la mateixa manera que planifiquem la producció, les vendes, o les finances de la nostra empresa i ho fem dedicant-hi persones, temps i, per tant, recursos; igual ho podem fer amb la innovació. Creem equips de persones innovadores a les nostres empreses que acumulin i generin idees, que les prioritzin i les converteixin en potencials projectes innovadors, que millorin la nostra competitivitat i que tinguin retorns d’inversió clars. Provem-ho de manera eficient, dedicant recursos limitats i equivocant-nos ràpid per no invertir més del compte i aprendre de l’errada, i col·laborant, si cal, externament amb centres tecnològics o de recerca o universitats, per exemple. Si la prova surt bé, escalem-ho i convertim la idea en una millora de procés o en un nou producte que ens faran més competitius. Innovar aporta totes aquests avantatges i el com innovem és tan important com amb què ho fem. Ens hi acompanyeu?