La Diada de Montón

La desacceleració arriba però queda en segon pla pels escàndols dels màsters i les dimissions al Govern espanyol

La ministra Montón dimiteix el dia de la Diada Nacional de Catalunya
La ministra Montón dimiteix el dia de la Diada Nacional de Catalunya

L'actualitat econòmica d'aquesta setmana ha quedat relegada a un segon pla per la forta intensitat política marcada per la Diada Nacional de Catalunya, la dimissió de la ministra de sanitat, Carmen Montón, i la pressió sobre Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera, que han estat acusats de falsejar el seu currículum i/o d'obtenir títols acadèmics de forma fraudulenta. L'evolució de l'IPC ha estat la principal dada publicada aquesta setmana.

Desacceleració no vol dir crisi

La desacceleració de l'economia espanyola per fi ha arribat a la premsa malgrat que els signes evidents ja fa temps que són ben visibles. El cert, però, és que aquesta desacceleració serà petita, malgrat que l'Airef va publicar la setmana passada que la seva estimació del creixement del PIB per aquest 2018 serà del 2,5% -INE té un 3% però és més antiga-. L'economia catalana creixerà aquest any per sobre de l'espanyola -o al mateix ritme en el pitjor dels escenaris-. Tot i que la guerra comercial i el preu del petroli són dos elements que poden impactar profundament els pròxims mesos.

Més info: La compravenda d'habitatges torna a pujar el juliol

La taxa d'inflació mensual ha estat del 0,2% -2,2% en termes anuals i 0,9% des de principi d'any-. Tot i que la taxa d'inflació és bastant estable, hi ha dos epígrafs que destaquen per sobre de la resta: transports i habitatge. D'una banda, el preu del transport han augmentat un 5,4% en termes anuals; cosa esperable a causa de la pujada del preu del petroli -i per tant dels carburants- i als màxims històrics que està experimentant el preu de l'electricitat. En un mercat tan regulat i intervingut com és el transport es fa difícil entendre com resulta tan difícil estabilitzar el cost del transport, però vés per on que en la mateixa intervenció trobem la dificultat, i és que com bé sabem els economistes, la manca de competència sempre ens aboca a nivells de preus elevats.

L'habitatge també fa una forta contribució a l'augment de la taxa d'inflació, ja que ha augmentat un 0,5% respecte del mes anterior i un 4,3% respecte de l'any anterior (aquest epígraf no inclou lloguer d'habitatge) mentre que enguany l'augment del preu de l'habitatge és d'un 2%.

Més info: El carburant i el turisme abaixen una dècima interanual l'IPC

Les compravendes d'habitatge segueixen la seva recuperació i aquest mes han tornat a pujar després de dos mesos de caigudes, assenyalant que la desacceleració catalana podria ser menor de l'esperada. En aquest sentit, hi ha una mica de paranoia al respecte, ja que per algun motiu s'està associant desacceleració -creixement amb menys força- amb crisi econòmica, cosa del tot improbable a hores d'ara.

Indepes desorientats

En termes polítics, la Diada nacional catalana del passat onze de setembre ha suposat una altra fita notable de l'independentisme, que torna a superar-se a si mateix un any més. Malgrat que l'entorn mediàtic i polític està molt centrat en els presos polítics, els llaços grocs i el diàleg, el cert és que en la Diada l'estelada fou la protagonista indiscutible del dia, cosa que implica una esmena important a l'estratègia política del bloc independentista. El moment més estrany de la jornada es va viure amb l'aclamat discurs de l'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. El nivell d'oratòria del Rector de la Universitat de Glasgow va contrastar amb el de les personalitats independentistes que van prendre part en l'acte organitzat per l'ANC i que es pot qualificar de tercera regional. Sens dubte, la dificultat de fer un discurs en un dia com aquest explica totes les dificultats de l'independentisme per transmetre solidesa i credibilitat, ja sigui als seus electors o a l'exterior. Alguns potser haurien de plantejar-se que si un discurs té com a reacció la incredulitat, l'avorriment o la vergonya aliena, potser el millor és deixar-ho córrer. Però no sembla, des de partits i entitats, que existeixi cap preocupació per aquest tema.

"La insistència del sistema polític en erosionar el projecte independentista un dia després de la Diada mostra obertament les vergonyes del país"

Prova del desconcert existent és la polèmica de l'endemà de la Diada, quan el PDEcat, de la mà de Carles Campuzano, va haver de retirar una moció -després d'una rectificació pública d'Esquerra- a causa de la polèmica generada a les xarxes sobre el compromís a dialogar dins la llei. Més enllà que el compromís amb el diàleg no és quelcom que es demostri votant una moció, la insistència del sistema polític en erosionar el projecte independentista un dia després de la Diada mostra obertament les vergonyes del país, tot i que no és descartable que Jordi Xuclà i Campuzano estiguin fent política de terra cremada amb Carles Puigdemont.

Màsters i mentides

Espanya viu també moments difícils. Si uns dies abans de la Diada el servei d'exteriors alemanys va insistir en la necessitat de resoldre aquest conflicte, la dimissió de la ministra Montón després que eldiario.es publiqués que havia obtingut un màster de forma irregular demostra que la credibilitat i el prestigi de Sánchez es pot acabar ràpidament. Malgrat que els socialistes han utilitzat la dimissió per pressionar Casado, l'ABC va publicar un reportatge sobre la tesi de Sánchez que, alhora, ha amenaçat de querellar-se. De rebot també ha rebut Albert Rivera, qui ha esborrat títols acadèmics del seu currículum -almenys si prenem el que hi havia publicat al web del seu partit-. El sistema polític espanyol està immers en una crisi d'Estat de cavall que afecta des de la Monarquia fins a tot i cadascun dels partits del règim del 78. Per rematar la cosa l'Eurodiputada que va signar l'informe que ha acabat amb l'aplicació de l'article 7 a Hongria ha declarat que a Espanya hi ha presos polítics -en referència a polítics i activistes independentistes- i que altres Estats al marge d'Hongria estan sota el radar de l'Article 7.

No és gens clar com pot acabar tot aquest assumpte dels títols acadèmics que afecten càrrecs electes espanyols, però en termes de credibilitat podria afectar greument tot el procés penal que afronten els presos polítics els mesos vinents. Alhora, els exiliats preparen pacientment el contraatac legal a gran escala. Per últim, tot apunta que es produiran mobilitzacions massives de forma habitual a partir de les pròximes setmanes. Tots els elements apunten cap a una altra crisi de gran magnitud a l'Estat espanyol, sense que aquest demostri cap capacitat no ja de resoldre sinó d'afrontar cap tipus de crisi. Potser va essent hora que a Espanya algú entengui que no es pot jugar amb foc contínuament sense cremar-se.

Més informació
La batalla de Brussel·les i la batalla de Barcelona
L'estiu dels llaços grocs i l'economia alentida
La corona i Corinna (presumptament)
Avui et destaquem
Comentaris