Un diàleg sense filtres amb un cap de patrocini i mecenatge

Diners, temps, contactes, oportunitats i un col·loqui amb franquesa entre els projectes emergents culturals i els grans mecenatges

El programa Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura amb l’activitat "Dialoguem amb caps de patrocini i mecenatge" | Cedida El programa Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura amb l’activitat "Dialoguem amb caps de patrocini i mecenatge" | Cedida

Com treballen les corporacions catalanes el patrocini? I el mecenatge? On es prenen les decisions? Quants diners es pot demanar a una corporació? Com et pots posar en contacte amb ells? Hi ha alguna època de l’any que sigui idònia? Aquestes i altres qüestions s’han posat sobre la taula a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm amb l’inici del programa Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura amb l’activitat Dialoguem amb caps de patrocini i mecenatge

Els projectes culturals assistents a la sala han fet de "periodistes" per un dia i han preguntat sense filtres als caps de patrocini i responsables de mecenatge la seva forma de treballar, decidir i el més important: sinergies i noves oportunitats. Entre els ponents, membres de la Fundació Ferrer-Salat, Sorigué, FACC-BBVA, HP, Fundació Fluidra i Damm. I el més remarcable, sense pèls a la llengua. De tu a tu.

Els projectes ideals per patrocinar

Hi ha alguna tendència en concret per les companyies que volen patrocinar un projecte? O fomentar el mecenatge? Griselda Zaragoza, Marketing Sponsorship de Damm, confessa als assistents que des de la seva companyia donen suport a "projectes grans i petits, malgrat que els de més envergadura els donen una visibilitat enorme". Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, remarca que els interessen sobretot "els projectes que innoven, que aporten un valor a la societat i que hi hagi professionals amb molt de rigor. És interessant la part personal, amb feeling entre les dues organitzacions".

A aquesta aportació s'hi suma Anna Garcia, directora de comunicació i relacions públiques de Sorigué, ja que "les marques tenen molts canals per ser visibles i a vegades no fa falta pagar per aconseguir-ho”. Des de Sorigué, lligats a la construcció, valoren projectes en els quals hi hagi un vincle més enllà dels diners, sobretot què poden aprendre de l’aliança i el retorn que els pot generar.

Els patrocinadors i mecenatges valoren que hi hagi un vincle més enllà dels diners

Altres aspectes variats que remarquen els ponents és la importància de patrocinar projectes que també obtinguin engagement amb els mateixos treballadors i potenciar la comunicació interna de l'entitat. Els ítems que tenen més en compte les corporacions pel mecenatge és que els projectes culturals siguin sostenibles, inclusius, honestos, transversals i autèntics. I alguns, com ara Emili Serra, responsable de comunicació d'HP, que posin el focus en la promoció del talent i també en el que coneixem com STEAM.

Benvinguts contactes

Els assistents han preguntat pels passos a seguir per obtenir un procés de mecenatge i patrocini, tasca complicada de bon inici, juntament amb l'element que marca la diferència: els famosos contactes. Els ponents han respost que la xarxa relacional és essencial, com ara "fer una agenda molt gran" dels àmbits d'actuació i sobretot cuidar-los. Ja que si vens a través d'un conegut o recomanat, "t'escoltaran una mica més". També remarquen la importància de Linkedin per generar contactes, així com la personalització de missatges i adaptar-los a les empreses a qui et dirigeixes.

Quants diners puc demanar?

Aquesta és la gran pregunta i alguns ponents han respost que entre 6.000 euros i 10.000 euros és una bona quantitat d'inici, però sobretot s'ha de detallar el que faràs amb els 6.000 euros, per exemple. En el cas de Xavier Servat, gerent de la Fundació Fluidra, afirma que aposten per quantitats més elevades, ja que busquen projectes grans i amb voluntat de créixer.

El Linkedin, la personalització de missatges i els contactes són essencials per acostar-se a nous patrocinadors

I, davant la qüestió de la temporalitat, molts d'ells afirmen que no disposen de calendari i que avaluen els projectes mes a mes,  però que de cara a setembre i octubre és una bona època, pel fet que molts d'ells treballen el pla de màrqueting i els pressupostos per l'any que ve. Malgrat que davant d'un projecte que enamora, sempre "hi ha temps i excepcions".

I, com tota ponència, no podia acabar sense uns consells breus i clars: no deixar de creure en el projecte cultural, presentar-lo de forma visual i tenir molt clar els objectius. També apostar per l'associacionisme. Segons el membre de la Fundació Fluidra, "quatre idees valen més juntes que separades. Rebem moltes propostes similars cada dia". Personalització, sinergies, molta feina prèvia feta i no posar límits. I, sobretot, segons la directiva de Sorigué "tenir la ment oberta, escoltar molt el feedback i inspirar".

Finalment, com confessa Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura a VIA Empresa, iniciatives com el programa Impulsa Cultura i activitats com el diàleg entre patrocinadors i mecenatges amb els projectes culturals és primordial per un sector que no ha deixat de treballar en època de pandèmia. I, sobretot, que la cultura no és quelcom aliè a la manera de treballar del món empresarial. Una gran fortalesa amb un diàleg franc.

Més informació
Esteve: "Tenim un problema greu com a país amb la cultura"
Avui et destaquem
El més llegit