La bretxa de gènere no marxa, però els paràmetres tradicionals en mostren una disminució. Segons les darreres dades disponibles a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya es va reduir el 2019 en més d'un punt i mig en termes interanuals – del 22,2% fa quatre anys al 20,6% l'exercici immediatament anterior a la pandèmia. El Centre d'Estudis i Recerca Sindicals de Comissions Obreres celebra aquesta millora, que mostra l'impacte de factors diversos, amb l'SMI o la Llei rider com a principals causes, però convida a una postura escèptica. La metodologia de recollida de dades emprada per l'organisme estatal, segons defensa la sociòloga i tècnica del CERES Irene Galí, mostra uns clars biaixos que amaguen certes realitats precàries que pateixen amb especial intensitat les dones del país.
"Hem de quantificar la bretxa de gènere perquè existeixi", raona Galí, que alerta contra "l'autosatisfacció" pel descens absolut. La investigadora observa una primera limitació en la forma en què s'estudia la diferència salarial: s'agafa com a referència el salari dels homes. Així, la dada de l'INE ve a dir que una dona cobra un 20,64% menys del salari d'un home en les mateixes condicions, però no explica quant ha d'apujar el salari de les dones per erradicar aquesta bretxa. Agafant la referència, així, del salari de les treballadores del país, la presentació de les dades varia: el salari d'una dona a Catalunya hauria de pujar un 26% per assolir la mateixa retribució que la seva contrapart masculina. Des del sindicat consideren aquesta perspectiva molt més operativa pel que fa a l'acció sindical, en tant que "es busca tancar la bretxa augmentant el salari de les dones, no rebaixant el dels homes".
Galí: "La disminució de la bretxa salarial és compatible amb aspectes negatius del mercat de treball"
Aquests biaixos es multipliquen si s'observen els estrats més baixos de l'estructura salarial del país. Aquelles feines marcades per la temporalitat, parcialitat, estacionalitat o salaris baixos, com les feines de cures o el sector serveis, estan marcadament feminitzades. La tria de la mostra per a l'estudi de la bretxa salarial que fa l'INE, critiquen des del sindicat, exclou aquelles feines que paguen menys del Salari Mínim Interprofessional, majoritàriament fetes per dones, cosa que suposa una distorsió important de les dades a l'abast dels sindicats. També exclouen una part dels treballadors temporals, quelcom que provoca que s'ignorin les condicions "de bona part de les dones més precàries", avisa Galí. Tampoc apareixen a les dades oficials els salaris de col·lectius com les treballadores de la llar, "centenars de milers" de dones a tot l'Estat espanyol, les condicions salarials de les quals ampliarien la dada de bretxa salarial.
"La disminució de la bretxa salarial – afegeix la sociòloga – és compatible amb aspectes negatius del mercat de treball". Tal com s'observa a l'estudi, la pujada del Salari Mínim Interprofessional va tenir un efecte positiu sobre l'escletxa de gènere, en tant que hi ha més treballadores a Catalunya cobrant l'SMI que no pas treballadors. Això va fer que la separació quant a retribucions entre homes i dones entre els que menys cobren caigués un 4,2% l'any 2019, però també va augmentar substancialment el percentatge de treballadores cobrant salaris inferiors al mínim de referència.
Com apunta la secretària d'Estudis, Cultura i Memòria de CCOO Dolors Llobet, les dades oficials, i les conclusions que se'n poden extreure, "sovint amaguen l'empitjorament de la situació de moltes dones en situació especialment precària". A més, els factors que determinen la bretxa salarial són diversos, i no tenen a veure només amb polítiques contra la temporalitat o els salaris baixos. El desigual repartiment de les feines de cures entre dones i homes afecta profundament el desenvolupament de la carrera de les treballadores, que es veuen obligades a agafar més baixes o excedències per cuidar d'infants o persones dependents – un biaix que limita les seves possibilitats de creixement professional respecte dels homes i, per tant, l'evolució dels seus salaris. "És necessari aprofundir per incloure les circumstàncies de les dones que no queden reflectides en els indicadors", estableix Llobet.
Vindran els anys
Amb tot, l'estudi de Comissions Obreres continua mostrant una realitat profundament desigual en els salaris de les treballadores catalanes. La bretxa salarial, a més, té un efecte bola de neu: va augmentant amb l'avenç de la vida laboral de les treballadores, culminant amb una important reducció de les rendes després de la jubilació. Així, segons dades de l'AEAT estudiades pel sindicat, mentre que la desigualtat salarial en el cas de les treballadores d'entre 18 i 25 anys està al voltant del 13,6%, si s'observa l'escletxa en les treballadores d'entre 56 i 65 anys, aquesta es dispara fins al 28,1%. L'acumulat de les menors cotitzacions provocades per salaris més baixos, a més, provoca que les pensions de jubilació de les dones siguin també més baixes, denuncien des de Comissions, que les de les seves contraparts masculines.
Llobet: "És necessari aprofundir per incloure les circumstàncies de les dones que no queden reflectides en els indicadors"
Si s'analitza l'estudi per sectors, l'Agricultura és el que registra una menor disparitat salarial, només del 2,6%. Això, però, respon a la precària realitat dels treballadors i treballadores del camp: com lamenta Galí, la reduïda disparitat entre els ingressos de dones i homes s'explica menys per una igualtat de gènere molt present a l'agricultura i més perquè els salaris s'igualen per baix; és a dir, tant dones com homes cobren tan poc que les diferències són menys rellevants que en altres sectors. A l'altra banda de l'espectre hi ha el comerç, amb una bretxa salarial del 28,39%, i els serveis a les empreses, del 27,35%. En algunes d'aquestes branques – com passa també a la banca, amb un 25,35% de bretxa – es dona la paradoxa que la desigualtat retributiva més gran va acompanyada de salaris molt més alts per a les treballadores, i, per tant, condicions de vida menys precàries que en sectors on la bretxa és menor, com a la construcció, on es queda en el 10%.
Tot i que les dades completes del 2020 i les de 2021 encara no estan disponibles, cosa que comporta l'estimació dels efectes de la pandèmia sobre la bretxa salarial no es poden estudiar encara en profunditat, Galí pensa que no mostraran grans anomalies respecte de la sèrie històrica. "La covid no ha generat noves dinàmiques de desigualtat de gènere al lloc de treball – destaca la sociòloga – sinó que ha accentuat mecanismes laborals que ja existien". No hi ha nous factors de desigualtat, però es poden aprofundir dinàmiques que les treballadores ja patien en els anys anteriors a l'impacte de la Covid-19.
Combat sindical
D'acord amb l'estudi elaborat pel CERES, el sindicat ha elaborat una sèrie de propostes de millora de les condicions laborals que serveixin per escurçar la bretxa de gènere i recuperació, en general, de condicions i drets dels treballadors i treballadores, especialment aquelles en condicions més precàries. La primera proposta, però, no és una nova regulació, sinó una millor fiscalització de les ja existents. "Els sindicats hem de ser molt exigents a l'empresa privada i a les administracions, estarem molt vigilants" pel que fa a l'aplicació de la nova reforma laboral, avisa la secretària de dones i polítiques LGTBI de CCOO Mentxu Gutiérrez. La representant dels treballadors celebra novetats com "la reducció de les modalitats contractuals temporals", l'erradicació del "nefast" contracte d'obra i servei o la prevalença dels convenis sectorials per sobre dels d'empresa.
Gutiérrez: "Els sindicats hem de ser molt exigents a l'empresa privada i a les administracions, estarem molt vigilants"
Una altra de les mesures a celebrar, l'augment de l'SMI, marca el primer camí del sindicat. Després d'arribar al terra salarial de 1.000 euros, des de Comissions es marquen l'objectiu d'arribar al salari mínim establert per la carta social europea, que se situa en un 60% del salari mitjà, una xifra que a l'Estat espanyol suposaria una retribució base de 1.045 euros. Tot i això, la representant sindical considera que els patrons haurien d'anar més enllà dels mínims legals pel que fa a la retribució de les seves treballadores i treballadors. "Les empreses han d'assumir la responsabilitat social de l'avançament de la igualtat salarial més enllà de les obligacions legals", exigeix Gutiérrez.
Les propostes de Comissions van des de l'aprofundiment dels plans d'igualtat, que a partir del març seran obligatoris en totes les empreses amb una plantilla superior a les 50 persones; les mesures de corresponsabilitat en les tasques de cures, que equilibrin la dedicació a infants o persones dependents que ara recau principalment sobre les dones; o un model educatiu que eviti la segregació al treball des de les aules. Pel que fa a mesures específiques del mercat laboral, des del sindicat exigeixen un reforç a la inspecció laboral, perquè aquesta pugui actuar d'ofici amb més recursos i formació en perspectiva de gènere davant incompliments dels plans d'igualtat.
Afecta especialment a les dones el requeriment dels representants dels treballadors de la ratificació del conveni 189 de l'OIT, que estableix l'equiparació en drets laborals i d'afiliació de les treballadores de la llar amb les del règim general de la Seguretat Social – una mesura que establiria una "correspondència de les professions feminitzades entre el seu alt valor social i els salaris". L'ampliació de la Llei rider, la reforma de la Llei d'estrangeria o un millor accés de les dones a professions masculinitzades mitjançant més orientació laboral són alguns dels camins complementaris que Comissions Obreres considera imprescindibles per continuar amb la reducció de la bretxa de gènere en el món del treball.