El creixement econòmic no és sinònim d'igualtat real. I és que malgrat que el PIB creix a un ritme superior al 3%, les dones només ocupen un 15,4% dels càrrecs directius del conjunt d'Espanya i alhora els directius guanyen, de mitjana, un 17% més que les directives. "Si hi ha més dones manant, la bretxa salarial disminueix", ha assegurat la professora d'Eada, Aline Masuda, durant la presentació del nou informe de l'escola de negocis en col·laboració amb ICSA Group sobre diferències salarials i quota de presència femenina. Mite o realitat? Malgrat que la tendència va cap a millor, segueix sense ser país per a dones directives.
La doctora Aline Masuda i la sòcia d'ICSA, Indry Canchila, durant la presentació del nou informe d'Eada. | VC
A mesura que el càrrec implica més responsabilitat, la presència de dones disminueix. Entre els treballadors hi ha un 40,4% de dones, la quota als càrrecs intermedis és del 24,4% i les dones només representen un 8,6% de les directores generals d'aquest país. Majoritàriament, a petites empreses i en recursos humans. La sòcia auditora de Grant Thornton, Isabel Perea, ja alertava en una entrevista a VIA Empresa que "la meritocràcia falta quan s'ha d'arribar a l'alta direcció".
La definició del que fins ara coneixíem com a feina està quedant obsoleta. "La feina que us esteu imaginant no existirà", ha repetit en més d'una ocasió Aleix Valls, el CEO de Liquid. La tecnologia i la digitalització han entrat al terreny de joc per quedar-se. Per això, Masuda explica que "les feines estan quedant fora del context que necessitem". Dit d'una altra manera, escac a la rigidesa, al presencialisme i als estereotips de gènere.
Masuda: "Si hi ha més dones manant, la bretxa salarial disminueix"
"Per què les dones tenim afinitat per les posicions associades a les relacions humanes?", s'ha preguntat Indry Canchila, sòcia d'ICSA i responsable també de l'informe. I no ha dubtat en rematar: "S'ha de fer un canvi educatiu: ni jocs per a nens ni jocs per a nenes, feines per a tots". Davant la irrupció del futur, més del mateix: ni dinosaures pels nens ni princeses per a les nenes, tecnologia per a tots.
La discriminació ímplicita
Les dades tampoc admeten dubtes pel que fa la desigualtat salarial: la retribució mitjana d'un directiu és de 79.545 euros bruts per any mentre que la d'una dona directiva és de 68.072 euros. Novament, no és cosa només de les altes esferes sinó que la bretxa salarial també apareix tant a càrrecs intermedis (11,7%) com entre treballadors (12,1%). De mitjana, si un home i una dona ocupen la mateixa posició: ella cobra 100 euros i ell, 116,9 euros.
I no, tampoc és una qüestió de formació ja que hi ha un 43,1% de dones amb màster o postgrau respecte a un 42% d'homes. El mateix amb les carreres universitàries: 47,3% versus 45,1%. El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, no era partidari de masses celebracions coincidint amb el Dia del Treballador. "La precarització té un efecte de gènere molt clar", advertia.
Segons la sòcia d'ICSA, "estem davant un problema estructural, el sistema discrimina implícitament. La desigualtat salarial també afecta les pensions". Precisament, ha apuntat que és molt simbòlic que quan es pensa en un cap, sovint encara es tingui la imatge d'un home. El problema ve del passat, persisteix en el present i desestabilitza el futur. "Durant les mobilitzacions del 1 de maig passat una de les reivindicacions clares va ser la igualtat; ara més que mai hem d'aplicar canvis reals en les organitzacions empresarials", ha reivindicat.
Canviar-ho tot
Com es fa això? Tant Masuda com Canchila han coincidit que s'ha d'actuar especialment en l'àmbit personal, empresarial i polític alhora que també en l'educació i els valors, les estructures i els models de gestió i la legislació. De moment, però, Masuda recorda que "les polítiques d'igualtat són, moltes vegades, vagues i poc concretes, de difícil aplicació".
Les comparacions són odioses, però sovint necessàries. Espanya té més presència femenina als equips directius que Itàlia (8%) o França (13,2%) però també té més bretxa salarial: 11,8% i 13,1%, respectivament. Segons les expertes, convindria emmirallar-se en Islàndia o Alemanya on els permisos de paternitat obligatòria de llarga durada, la corresponsabilitat o la transparència estan a l'ordre del dia.
Segons un estudi de McKinsey, més dones en plantilla millora l'economia i la redistribució de la riquesa alhora que aporta innovació, diversitat i productivitat. "La crisi ens va tornar el control, la rigidesa i la disponibilitat absoluta on tenim les de perdre però, per primera vegada i després de les diferents manifestacions, observo una voluntat real de canvi", ha insistit la professora d'Eada.
Així doncs, encara queda molta feina a fer per passar del mite a la realitat de les dones directives i sense discriminació salarial.