Pacheco: "La classe treballadora no està per celebrar res"

El secretari general de CCOO de Catalunya surt al carrer l'1 de maig per defensar igualtat, ocupació, salaris i pensions

El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco | Àngel Bravo
El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco | Àngel Bravo

Javier Pacheco compleix aquest mes d'abril un any com a secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya. Aquest és el seu segon Dia del Treballador al capdavant del sindicat i sortirà al carrer per lluitar per la igualtat, l'ocupació, els salaris i les pensions. Però a part de la reivindicació sindical, Pacheco també és conscient de la transformació digital de l'economia i de les empreses. Pacheco explica a VIA Empresa com es fa sindicalisme en startups i amb plataformes d'economia col·laborativa.

Com encaren aquest 1 de maig?

La classe treballadora no està per celebrar res, sinó per reivindicar al carrer un mar de desigualtats i de precarietat que es cronifiquen de manera perillosa. Ja es genera riquesa de manera continuada però no arriba a la classe treballadora. Si el repartiment no canvia, hi haurà conflicte. Aquest és el plantejament d'aquest primer de maig.

"Les empreses ja guanyen 37.000 milions d'euros més i es reparteixen 17.000 milions més en dividends que abans de la crisi: hi ha condicions per apujar salaris i pensions"

La devaluació salarial es constata: un 7,5% de mitjana per als treballadors i treballadores; Les pensions perden poder adquisitiu amb la mísera revalorització del 0,25% després de la reforma del 2013 del Partit Popular (PP); Estem veient com la bretxa salarial s'instal·la al mercat de treball eixamplant les desigualtats entre homes i dones arribant al 22% de diferència; Estem veient com la temporalitat del 23% i la parcialitat del 16% precaritzen de manera perillosa el mercat de treball i ja hi ha un 13% de treballadors pobres.

Es pot canviar aquesta situació?

Hi ha condicions materials per canviar-la. Aquesta és una situació de manca de justícia social i d'eficiència econòmica: la riquesa que es crea es queda en quatre butxaques. Les empreses ja guanyen 37.000 milions d'euros més que abans de la crisi. S'estan repartint dividends per valor de 17.000 milions més que abans del 2008. Es crea més riquesa i es reparteix més entre els accionistes. Mentre es devalua el salari i la pensió. Per tant, hi ha condicions materials i propostes. Cridem per tal que l'ofensiva de la reivindicació agafi l'embranzida de la mobilització.

El secretari general de CCOO de Catalunya durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo

El secretari general de CCOO de Catalunya durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo

Anem per punts. Quines són les propostes de CCOO pel que fa a igualtat, estem parlant de prohibir la bretxa salarial per llei?

Cal recuperar l'equilibri de la negociació col·lectiva que va trencar la Reforma Laboral. L'hem de girar com un mitjó: la discrecionalitat empresarial plantegi les condicions de treball de manera individual, cosa que discrimina les dones en primer terme. Hem de garantir una modificació de la llei de contractació per atacar la temporalitat i la parcialitat, que qui més les pateixen són les dones. La precarització té un efecte de gènere molt clar. No parlem de mesures concretes per a les dones, sinó de corregir el mercat laboral. Però advertim al Govern espanyol que no ens conformarem amb una mesura cosmètica d'una llei de bretxa salarial que proposen amb Ciutadans: ni tan sols garanteixen la transparència salarial per poder fer seguiment. D'altra banda hem de garantir que els plans d'igualtat arriben a totes les empreses: l'obligació només la tenen les empreses de més de 250 treballadors, quan el 90% de companyies tenen menys de 10 treballadors. El 70% d'ocupats no tenen dret a un pla d'igualtat.

Pensions: com les fem sostenibles? Es parla molt de plans privats.

Hem de preguntar-nos com les fem suficients, perquè sostenibles és un element de decisió política. Si una pensió és sostenible i no és suficient no serveix, perquè no garanteix el poder adquisitiu ni les condicions de vida de la gent gran. El sistema de pensions és sostenible si el mercat de treball millora les seves condicions. Amb els salaris per sota de 1.000 euros, contractes a temps parcial que no cotitzen i la temporalitat no tindrem ingressos pels pensionistes. També hem de treure el topall del nivell màxim de cotització dels treballadors. Cada cop més una gran part dels salaris per sobre de conveni es queda sense tributació. Està demostrat que treure el topall representaria milers de milions d'ingressos en pensions.

Més info: Javier Pacheco, nou secretari general de CCOO

També plantegem que algunes pensions no contributives no depenguin només dels cotitzants per compte d'altri. Poden dependre del conjunt de la societat, és a dir, dels Pressupostos Generals de l'Estat. Viudetat, orfandat, no contributives han de partir dels PGE i això reduiria la despesa del sistema públic de pensions.

CCOO té una bateria de propostes que suposa sumar 70.000 milions d'euros a l'any a les pensions. El 2017 hi ha hagut 18.000 milions d'euros de dèficit. Hi ha molt marge de negociació per garantir la sostenibilitat i la suficiència. Alguns per no repartir la renda per garantir un millor mercat de treball el que volen és abaratir les pensions per fer-les sostenibles, no fer-les suficients. Això és una línia vermella: cal derogar la reforma del PP del 2013 que condemna els pensionistes i eliminar el factor sostenibilitat que entra en vigor el 2019. Les pensions perdran un 30% de poder adquisitiu en els pròxims 20 anys. Si no deroguem aquesta reforma, la resposta serà conflicte.

"El pitjor salari hauria de ser de 1.000 euros"

Pel que fa a salaris, es parla molt del Salari Mínim Interprofessional. Apujar-lo és la vareta màgica que soluciona els problemes de la precarietat?

No, només és una eina contra la precarietat. Sobretot en un Estat com l'espanyol on està per sota dels 1.000 euros. El darrer acord de la Taula del Diàleg Social diu que s'arribarà a 1.000 euros en 12 pagues el 2020. És una línia per arribar a l'objectiu de la Carta Social Europea: l'SMI ha de ser el 60% del salari mitjà del país. Ens apropem, no és ideal, però ajuda a aixecar el terra del salari del país i serveix de referència per apujar els dels convenis. Però no és la solució definitiva. Proposem garantir el poder adquisitiu, relacionar productivitat i salaris. Relacionar productivitat amb salaris incrementaria un 3,1% el sou en el sector amb pitjor productivitat. Això combinat amb l'increment de l'IPC i un salari mínim als convenis col·lectius de 1.000 euros. El pitjor salari hauria de ser de 1.000 euros.

I pel que fa a l'ocupació? Com retallem temporalitat i precarietat?

Estem alerta dels acords del PP i Ciutadans: la seva proposta és el contracte únic que universalitza el contracte temporal. Proposem canviar el reglament de la contractació a temps parcial: la darrera reforma ha disparat el seu ús. S'ha de canviar per eliminar-ne l'abús. Hem de reforçar el concepte de causalitat, que dóna estabilitat: per què es fa un contracte. Ara se li dóna més valor a la durada del contracte que a la causa del contracte. Els és més senzill utilitzar la gent i llençar-la.

"No pot ser que els joves vulguin ser explotats per Deliveroo i Glovo"

Aquesta és la tendència.

M'espanta el concepte dels joves sobre la llibertat de treballar. Molts diuen que prefereixen treballar en plataformes com Deliveroo o Glovo perquè els dóna llibertat de fer i desfer. Això és perdre el debat: "Com seré explotat, prefereixo escollir quan i com m'exploto". La precarietat no pot guanyar el terreny de les idees: No pot ser que els joves vulguin ser explotats per Deliveroo i Glovo.

Com es fa sindicalisme amb startups?

Ja m'agradaria saber-ho. És el repte dels sindicats amb la individualització del treballador a l'empresa. O el sindicalisme s'adapta o tindrà només influència en un tipus molt concret d'empresa tradicional.

I amb l'economia de plataformes?

Aquest model és antagònic amb el de l'organització dels treballadors. Ara treballem una proposta per donar resposta a aquests sectors: plataformes -mal dites- col·laboratives, empreses multiservei, centres de treball multi empreses, cadenes de subcontractació, etc. És molt nou per a tots, hem de provar si funciona.

Javier Pacheco és el secretari general de CCOO de Catalunya | Àngel Bravo

Javier Pacheco és el secretari general de CCOO de Catalunya | Àngel Bravo

Com es fa sindicalisme en un país on el 90% de les empreses són pimes?

Aquest ha estat el debat del congrés de CCOO: com han de ser les relacions laborals en aquest paradigma. El que plantegem és reforçar els espais de participació sociopolítica més enllà del centre de treball del sindicat, perquè la gent trobi referències on ara no les troba. Perquè la gent no s'arrela al lloc de treball perquè no en té. Hem de ser presents en la resta d'espais de participació sociopolítica que no només en el centre de treball. No podem abandonar la nostra sectorització, però ens cal horitzontalizar la nostra organització per a la cooperació i solidaritat cap a la petita empresa. Els recursos de la gran empresa han de solidaritzar-se amb la pime. Hem de poder garantir l'atac a la precarietat en espais on no hi ha negociació: per dalt amb política i per sota amb lluita. Com diu el nostre secretari general estatal: "El que fragmenta l'empresa, que ho uneixi el sindicat". La individualització condemna a la precarietat i la solució es diu sindicat i hem de ser prou sexys per a la gent.

Conveni de sector, col·lectiu o d'empresa?

De sector i col·lectiu. Representen la solidaritat i fraternitat entre treballadors. Fan que els treballadors de l'empresa que fa caragols tinguin les condicions de la gran empresa on aquests caragols collen les portes d'un cotxe.

"Els robots han de ser una millora de les condicions de vida de la gent i no un risc de precarització"

Hi ha països on per gaudir del conveni, l'afiliació és obligatòria.

A Espanya estem al 19% de taxa afiliativa, però el 77% de cobertura de la negociació col·lectiva, que han pagat el 16% dels treballadors. Això té un caràcter d'injustícia amb la sindicació, però té un caràcter efectiu amb el fi del sindicat, que és donar cobertura. A Alemanya, el 37% dels treballadors estan afiliats, però tenen el 37% vinculats a la negociació col·lectiva. La resta no tenen drets col·lectius i per això apareixen els minijobs. És un model que reforça alguns sectors -metall, públic-, però que aquí també són potents. Aquest model almenys dóna cobertura, millor o pitjor, però la dóna. On no tens sindicalització la cobertura és pitjor: el metall és millor que la neteja. No crec que s'hagi d'obligar ningú a res, en tot cas s'ha d'aconseguir estendre la negociació col·lectiva i que es compleixin els convenis.

La darrera pregunta no sé si té a veure amb treballadors, però sí amb treball. Necessitarem un sindicat pels robots?

Espero que no. Els robots han de ser una millora de les condicions de vida de la gent i no un risc de precarització. Els robots han d'obrir nous nínxols de mercat i han de garantir millors condicions de salut, increment de la longevitat, protecció humanística, qualitat del temps; no només increment dels beneficis i menys repartiment.

Més Informació
"Derogar la Reforma Laboral és protegir els treballadors de les pimes"
Avui et destaquem
Comentaris (2)
Makiavelo
Y caaaaaaaaah...... teneis mucho que celebrar.... que no os hayan "colocado" un master.... que los trabajadores unidos....jamas sereis vencidos... que a la salud de los demas... las mariscadas son lo mejor para el cuerpo.... y cualquier otra romeria de borra chera.....
Doktor Todt
Doncs el Coscu esta encantat de la vida.